Amb el vestit de caçador boscà
i el buirac de manats de clavellines,
enfilo el senderó dels estimballs
per on erren les músiques i els ecos.
Surto a trobar la meva veu rebel,
la salvatgina que s'oculta encara
darrere les bardisses de la por.
La duria en silenci, de puntetes,
pessigat dels insectes al turmell,
per deixar-la posar, submisa i fràgil
com una papallona a sol batent,
damunt les tiges dels meus versos flòrids,
o com un aligot al cim adust
dels meus versos asprius, a trenc de dia.