Mort el pare a quaranta-dos anys, Víctor Mora va retornar a Barcelona amb la seva mare, el 1941, i va començar a treballar, l'any següent, en diferents oficis. Tenia onze anys i, a banda d'unes classes nocturnes, no va tornar mai més a estar escolaritzat. Autodidacte, doncs, llegia amb fruïció (Jack London, Robert Louis Stevenson, Emilio Salgari, Jules Verne, Walter Scott i també còmics, sobretot els nord-americans) i passava hores dibuixant tires d'historietes.

L'any 1951, és a dir, quan tenia vint anys, va entrar a l'Editorial Bruguera, com a redactor i traductor. Va presentar un còmic amb dibuix i guió propi. Els dibuixos van ser desestimats, però el guió desbordava d'imaginació: acabava de néixer el «Capitán Trueno». Com a guionista de còmics ha creat prop de dos-centes personatges d'historietes.

A mitjan anys cinquanta va ingressar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i el 1957 va ser empresonat durant cinc mesos per les seves activitats polítiques. Després es va exiliar a França des del 1963 al 1968. Es va iniciar com a narrador, primer en castellà i després en català. Va guanyar el premi Víctor Català de narració curta amb El cafè dels homes tristos (1966).

Mora és un dels narradors catalans que millor ha sabut retratar l'ambient de la Dictadura i la necessitat de resistència. La singladura comença amb Els plàtans de Barcelona, novel·la que va ser publicada per primer cop a París, el 1966, en francès, ja que no havia passat la censura franquista d'aquells anys. No va poder ser publicada en català fins el 1972, i encara no íntegra. Posteriorment, va ser traduïda al castellà, a l'alemany, l'hongarès, el romanès i el portuguès. És la primera novel·la de la trilogia que forma amb París flash-back (1978) i El tramvia blau (1985). A través d'un mateix personatge, Lluís Martí, alter-ego de l'autor que, segons Joan Rendé, "lliga tota la trilogia, tracta els anys de postguerra, el drama col·lectiu de la derrota, el món dels desemparats. És un retrat vivíssim, agre i absolut d'aquella Barcelona, en la qual el protagonista prova de convertir-se en alguna cosa entre la desolació i la misèria. Hi aplica una prosa contrapuntada i l'escalfor d'un gran dramatisme, amb una destresa de sensació panoràmica, com de cinematògraf."

El llibre França, revolució 68, que va publicar el 1968 va ser recollit i destruït per la censura. En canvi, sí que va poder passar sense retalls Converses a París, que recollia les entrevistes que havia publicat a la revista Serra d'Or, fetes a Lévy-Strauss, a Miguel Ángel Asturias, --premi Nobel, que en aquells moments era ambaixador de Guatemala a París--, a més d'altres com una a Louis Aragon, --que havia estat censurada--, i a altres personatges com Xavier Fàbregas i Francesc Candel.

Va reflotar la publicació «TBO» i en va ser director del 1988 al 1992, ocupació que va deixar per dedicar-se de ple a les col·laboracions periodístiques i al seu treball de novel·lista. Va publicar en aquest període Barcelona 2080 i altres contes improbables, (1989), llibre en el qual va apostar per la literatura de ciènciaficció. El llibre de reportatges La ciència soviètica avui, (en castellà) que havia publicat el 1985, després de preparar les entrevistes a una sèrie de científics russos --biòleg, físic, etnògraf, astrònom...-- li va servir com a documentació per a l'elaboració d'aquests contes.

A partir de 1991 li arriben diversos reconeixements públics per la seva trajectòria. Aquest any va ser nomenat Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres del Govern Francès. El 1993, va rebre el premi Joan Crexells per La dona dels ulls de pluja. El 1997, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi i, l'any següent, va ser guardonat amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona per la seva trajectòria. També va rebre el premi Fiter i Rossell, del 1998, a Andorra, per Carícies d'un desconegut, i el Primer Memorial Jaume Fuster, a la literatura de gènere, 2001.

Ha col·laborat en mitjans de comunicació i en revistes: Tele-Exprés, Diari de Barcelona, Avui, La Vanguardia, El País, El Periódico, Serra d´Or. Té obra traduïda a l'alemany, al búlgar, al castellà, al francès, a l'hongarès, al portuguès, al romanès, al rus i al txec.

El 1996 va patir un accident vascular cerebral del qual va aconseguir sortir i tornar a dur una vida normal. Va escriure, fruit d'aquesta experiència, el dietari personal Diari de bord (sense navegar i a punt de naufragi) (2000).

(De http://www.partal.com/aelc/autors/morav/index.html )

El meu cor es diu Àfrica

El Gerard i el seu equip es dediquen a rescatar avions estavellats. Un dia reben l'encàrrec de rescatar un avió accidentat que, segons sembla, transporta un valuós equip electrònic. Però, què conté en realitat l'avió? ¿Per què també hi estan interessats un grup de bandits, una patrulla de l'exèrcit del Zaire i una noia preocupada per la vida dels animals? La sorpresa està assegurada en una novel·la d'amor i aventures al bell mig del cor d'Àfrica.

EI copilot i soci retreia a en Sivilles d'haver comprat l'aparell, cedint més a la seva dèria de col·leccionista d'avions vells que no pas a les necessitats de Ia companyia aèria que ambdós tenien a mitges: la irònicament batejada <<Carn d'Olla Airlines>>. L'havia comprat només per un grapat de rubles, era cert. Però s'havia gastat una dinerada -divertint-se molt, això sí- per fer-lo volar com calia un altre cop.
En Sivilles es tombà un moment i mirà cap al noi, d'uns disset anys, que seia darrere d'ells. Era alt i fort, tenia els cabells castanys, més aviat tallats curts, i els ulls verds. S'agafava amb Ies dues mans al cinturó de seguretat, a l'alçada d'on sortia aquella corretja, i estava blanc com un paper.
-Com va això, Toni?
-Oh! Millor, impossible! -va dir el noi amb un somriure més aviat forçat, però somriure tanmateix. En Jackson es tombà també i el mirà amb aprovació. En Toni no
tenia res d'un inconscient i estava probablement mort de por, però lluitava per dominar-la: era tot el que es podia fer, amb la por. Era el que feia en Jackson mateix, amb coses com fer la cara de passar-s'ho bé, quan venien mal dades.
EI nord-americà es va dir que aquell xicot tenia the right stuff, la bona pasta, el que calia tenir. S'alegrava d'haver simpatitzat amb ell i de parlar-hi sovint- Darrerament ho havien fet sobre un llibre que en Jackson li havia prestat: Pylon, de William Faulkner, una novel·la d'aviadors. També, de tant en tant, es feien mútuament bromes sobre el que els passaria si deixaven de prendre's les medicines que havien d'empassar-se, a hores
fixes, per tal de no agafar qualsevol de les nombroses malalties tropicals que estaven a l'aguait.
Ara, els ulls d'en Sivilles eren clavats en la línia de selva que, a penes a uns tres-cents metres, tancava la pista i semblava acostar-se vertiginosament. Atacs anteriors com el que sofrien, o encara pitjors, hi havien obert forats, a la pista. I calia esquivar aquella mena de cràters.
Un altre projectil de morter va esclatar a prop de l'Antonov!
En Toni va veure alçar-se un gran sortidor de terra polsegosa i una calamarsa de trossos del ciment deteriorat de la pista va ressonar sobre l'avió, que corria cada
cop més.
"Quan tinguis por, xiula o cantusseja baixet", Ii aconsellava el seu pare quan era petit. Pobre pare! En Toni se l'imaginà el dia en què -aviat faria un any- el Boeing de passatgers on viatjava amb la mare es va estavellar.
Van dir que durant més de deu minuts els passatgers havien sabut perfectament que l'avió queia... EI noi va fer un esforç per allunyar aquell pensament.
Els primers temps, després d'allò, somiava que res no havia passat i tornava a veure el seus pares, vius. Es despertava plorant. Aquella era una ferida que trigaria molt a cicatritzar, si és que ho feia alguna vegada.
EI pare d'en Toni, un industrial, havia compartit la passió d'en Sivilles pels avions vells... Eren amics. I com que en Toni no tenia cap parent amb qui volgués anar a viure, en Sivilles li va oferir quedar-se amb ell i els seu amics, a l'Empordà, per formar part de l'equip de Carn d'Olla Airlines. Alhora, podria continuar els seus estudis.

http://www.partal.com/aelc/autors/morav/index.html

Web de l'AELC (Associació d'escriptors en Llengua catalana), en el seu apartat d'AUTORS. S'hi poden trobar els següents continguts: Biografia. Publicacions. Comentaris Obra. Guies de Lectura...