|
Dades biogràfiques |
Michael Ondaatje (1943), novel·lista
i poeta canadenc. Va néixer a Colombo (Sri Lanka),
en una família d'origen holandès, tamil i cingalès.
El 1954 es traslladà a Anglaterra per estudiar en el
Dulwich College i el 1962 va viatjar a Canadà per continuar
estudis en les universitats de Toronto i Queen's, a Ontario.
Actualment és professor a la Universitat de York (Toronto).
Va començar la seva carrera literària amb tres
col·leccions de poemes: Els monstres quotidians
(1967), L'home amb set dits als peus (1969) i La
rata (1973). La crítica n'elogià la seva
visió surrealista i l'ús d'imatges macabres
i conjuncions inesperades que forcen el lector a canviar la
manera de contemplar el món.
Les seves primeres novel·les són una combinació
de poesia, prosa i representació visual. Realitat i
ficció conviuen alhora: Les obres completes de Billy
el Nen (1970), i A través de l'escorxador
(1979), basada en la vida del músic de jazz de Nova
Orleans, Buddy Bolden.
En família (1982) és un estudi pseudoautobiogràfic
sobre el mite de l'individual i el col·lectiu, basat
en el viatge de l'autor pel seu país natal.
Les seves millors novel·les fins ara són: En
una pell de lleó (1987), ambientada en el Toronto
dels anys 20 i 30, El pacient anglès (1992),
guardonada ex-aequo amb el Premi Booker i adaptada al cinema,
i El fantasma d'Anil (2001), ambientada en el conflicte
civil que pateix des de dècades la seva terra natal,
Sry Lanka.
|
Obra |
El paciente inglés
Al final de la Segona Guerra
Mundial, en una vil·la en ruïnes de la Toscana,
es reuneixen quatre personatges. Un home amb el cos completament
cremat i un enigmàtic passat. Com que la nau que pilotava
era de nacionalitat britànica, es pensa que és
anglès. Els altres tres personatges són: una
jove infermera que converteix les atencions que prodiga al
pacient en una excusa per aïllar-se d'un entorn insuportable;
un cínic supervivent, vell amic del pare d'aquella;
i un sikh especialista a desactivar explosius. Tots quatre
aniran recomponent les seves identitats a través d'una
sèrie de records que discorren paral·lelament
a una història d'amor.
El tema principal és l'amor perquè tracta de
la seva pèrdua i el seu retrobament. A més a
més, es fa referència als malsons que habiten
en el record, al sentiment de culpa davant dels vells errors,
a l'abandonament de les emocions quan ja no queda temps per
ser feliç, a les agonies lentes i a la mort. Per altra
banda també s'hi plantegen temes com són el
de la situació colonial abans i durant la Segona Guerra
Mundial, l'adulteri i l'eutanàsia.
|
Fragments |
La voz calló. El hombre
quemado miraba hacia adelante con la concentración
infundida por la morfina.
Ahora tenía el avión a la vista. Su lenta voz
lo hacía elevarse con esfuerzo por encima de la tierra,
el motor tenía fallos, como si le faltara algún
diente en el engranaje, y el sudario de ella se desplegaba
en el aire de la ruidosa carlinga, un estruendo terrible después
de tantos días de caminar en silencio. Bajó
la vista y vio que le caía aceite en las rodillas.
Una rama se soltó de la blusa de ella: acacia y hueso.
¿A qué altura volaría por encima de la
tierra? A qué profundidad por debajo del cielo?
El tren de aterrizaje rozó la cresta de una palmera,
por lo que lo hizo ascender, el aceite se deslizó sobre
el asiento y el cuerpo de ella resbaló y se hundió
en él. Saltó una chispa de un corto circuito
y las ramitas en una de las rodillas de ella se prendieron.
Volvió a colocarla derecha en el asiento contiguo al
suyo. Empujó con las manos el cristal de la carlinga,
pero éste no se movió. Se puso a dar puñetazos,
lo agrietó y después lo rompió y el aceite
y el fuego se derramaron y extendieron por todos lados. ¿A
qué profundidad se encontraba por debajo del cielo?
Ella se desplomó: ramitas y hojas de acacia, las ramas
que habían recibido forma de brazos se desprendían
a su alrededor. Sus miembros empezaban a desaparecer absorbidos
por el aire. Su lengua olía a morfina. Caravaggio se
reflejaba en el negro lago de sus ojos. Ahora subía
y bajaba como un cubo de pozo. Tenía sangre por toda
la cara. Volaba en un avión carcomido, las lonas de
las alas se desgarraban con la velocidad. Eran carroña.
¿Qué distancia había recorrido desde
que había rozado la palmera? ¿Cuánto
tiempo hacía? Intentó levantar las piernas del
aceite, pero pesaban demasiado. En modo alguno podría
volver a levantarlas. Estaba viejo de repente, cansado de
vivir sin ella. No podía tumbarse en sus brazos y confiar
en que ella velara todo el día y toda la noche, mientras
él dormía. No tenía a nadie. Estaba exhausto,
no por el desierto, sino por la soledad. Madox desaparecido,
la mujer metamorfoseada en hojas y ramitas, el cristal roto
por e! que se veía el cielo como una mandíbula
por encima de él.
Se deslizó en el arnés del paracaídas
empapado de aceite y giró el avión boca abajo
y, tras vencer la resistencia de! viento, salió por
entre el cristal roto. Después tenía las piernas
completamente libres y estaba en el aire, brillante, sin saber
por qué, hasta que comprendió que estaba ardiendo.
|
Documents |
|
Enllaços |
http://www.epdlp.com/m.html
http://www.srilankansabroad.com/halloffame/mickon.htm
|
|