|
A l'alba, quan el sol encara
no s'ha alçat, el caçador -el caça- es
posa en camí. Tot de negre, amb la seva càrrega
mortal enganxada al ventre, engega. El ronc del motor s'alça
en el silenci de l'albada. L'hèlix comença a
girar. L'avió, amb els llums apagats, agafa embranzida,
roda per la pista, aixeca el morro, comença l'ascensió.
Amb un ritme regular, puja fins als cinc mil metres, i allà
s'estabilitza. Ja és de dia. Des de la mar, des del
cel, des dels quatre racons de l'horitzó, el caçador
-el caça- està a la vista. Em dic Laura Carlson.
Vaig néixer el 10 de gener de 1944 a Nova York. El
meu pare va morir el 7 d'abril de 1945 a Okinawa.
Només tinc dues fotos d'ell. En una, se'l veu dret,
en posició de ferms, al costat dels seus homes, a la
coberta del Maryland. El seu rostre és hieràtic,
impassible, immobilitzat en l'obediència, com si anés
ja camí de la mort. A l'altra, agafa la mare per la
cintura al Central Park. Fa sol, somriu. La mare també
somriu. Jo no en sé res, d' Amèrica. Quan la
mare va tornar a França, jo encara no tenia dos anys.
(...)
Naturalment, Tsurukawa Oshi no
explica la seva pròpia mort. Dia rere dia, amb un estil
força infantil, descriu minuciosament els quatre mesos
d'entrenament de la seva companyia, composta exclusivament
per estudiants de les universitats imperials. Quatre mesos
per aprendre a morir en comptes d' esdevenir geògraf,
físic o filòsof, amb un consentiment sense reserves
i un agut sentit de la tragèdia. Després, va
fent el recompte de la partença dels seus companys
per a l'únic assalt del qual no tornaran, evoca l'espera
impacient del seu torn. Descriu i torna à descriure,
com per tranquil·litzar-se, l'escenari del seu sacrifici.
Només té una mort per oferir al seu emperador
No és qüestió de malbaratar-la. El temps
decidirà l'estratègia. Si el cel és cobert,
l'atac tindrà lloc en picat. S'haurà de situar
per damunt de la flota a cinc mil metres d'alçada i,
des d'allà, caure directament cap al seu blanc, si
és possible la xemeneia del vaixell, el punt d'impacte
més eficaç. Si el cel és clar, volarà
molt baix, arran de les ones, per evitar els radars i, a l'últim
moment, aixecarà el morro del caça per estavellar-se
contra el flanc. L'important és conservar els ulls
oberts fins a l'últim instant, fins arribar a l'obstacle,
fins a l'explosió. Massa avions han estat sacrificats
debades perquè els pilots, atemorits pels trets dels
antiaeris, per l'engrandiment vertiginós del blanc,
desviaven així la seva trajectòria uns quants
metres, per caure inútilment a la mar. De la mort mateixa,
del dolor dels seus pares, no en diu res, no n'imagina res.
En el moment d' entrar en picat, el kamikaze indica per ràdio:
<<Em capbusso.>> Després, el contacte es
perd. El kamikaze es perd. És mort de totes totes,
encara que falli el seu blanc, encara que escapi dels canons
americans. No té combustible per tomar a la base.
|