|
EI mòdul va aterrar amb
suavitat a l'esplanada. Una esplanada per on discorria un
riu ample i cabalós. Ja érem a Ulan! Aquell
planeta, tan semblant d'aspecte a Varron mateix, era la nostra
fita. Ox Guilmar va explicar-me que la pista d'aterratge dels
mòduls no era gaire lluny de la ciutat i en un embarcador
del riu ens esperaria un transport fluvial per dur-nos a Barinin,
la capital.
Una espècie de comitè de recepció va
afanyar-se a rebre'ns tan bon punt Guilmar i jo vam baixar
del mòdul d'aterratge. Vet aquí que finalment
entrava en contacte amb els ulanites. Ja havia tingut ocasió
de conèixer-los per les imatges hologràfiques
però ara anava de debò i la realitat guanyava
els hologrames. Els primers habitants que vaig veure al natural
eren alts, i de pell morena. Els seus ulls eren foscos com
la nit, tenien les orelles petites i els pòmuls alts.
El seu cabell era llis i negre. Com vaig poder comprovar més
endavant, al llarg de la meva estada a Ulan, els ulanites
eren, en el seu conjunt, una raça d'una bellesa innegable,
si més no, per a uns ulls varronites com els meus.
-Excel·lència! -va exclamar un home jove, alt
i atractiu acostant-se a Guilmar ràpidament. Va ser
el primer a arribar al nostre costat.
-Aquest és Orió, el meu secretari -va explicar
Guilmar-. La meva ajudanta, Élion Garin.
Els dos homes es van abraçar càlidament. Orió,
el secretari, era un home guapo de debò. Un cap ben
format,
(...)
Fidel a la cita, l'endemà, el mòdul va aterrar
a la pista, prop del riu. Orió va acompanyar-me fins
a l'escala d'accés al vehicle i em va estrènyer
la mà. La presència d'estranys feia impossible
cap altra efusió.
Ben aviat vaig veure com el riu i l'esplanada i Barinin s'
allunyaven, i ben aviat tot el planeta va quedar lluny i va
ser un globus a l'espai, La cosmonau ja era a tocar, una Prometeu
magnífica, refulgent, plena de llum. Em va colpir,
com sempre, la imatge de la cosmonau. Era com un miracle orbitant
majestuosa els cels d'un planeta.
Els tres tripulants del mòdul m'havien rebut amb fredor
(era la traïdora Garin), però també m'havien
rebut amb molta més cortesia que la vegada anterior.
Les jerarquies són importants al món de Varron
i jo era una cònsol de la Confederació. Ho notava.
Són coses que es poden percebre...
Quan el mòdul va acoblar-se a la cosmonau, el comandant
en persona em va venir a rebre, un altre detall significatiu.
El cònsol, ni que sigui en funcions, el rep el comandant.
Jerarquies... Ja em trobava de nou a l'ordenat món
de la cosmonau, al món al qual pertanyia. Aquell era
també al paradís perdut del qual havia estat
¡ expulsada i el lloc que m'hauria de pertocar com a
navegant.
-No voleu cap intermediari per a la com-im, suposo? -va preguntar-me
el comandant.
Vaig fer que no amb el cap. No calia que ningú fes
la feina per mi; encara era una navegant, el meu cos era de
navegant i podia afrontar amb garanties el risc de la comunicació
immediata, la com-im.
El comandant i l'oficial especialista de com-im van acompanyar-me
fins a la cabina de connexió, vaig seure a la cadira
preparada davant la consola, on titil·laven els llums
de contacte, i la jove oficial de comunicacions em va ajustar
el cinturó de seguretat.
|
