literatura i mitjans de transport
transports aeris
ginys aeris
corpus literari
obres d'autors estrangers
obres d'autors estrangers
 

McEwan, Ian

Dades biogràfiques

 

Ian McEwan és un dels noms imprescindibles de la literatura anglesa actual. És autor de dos reculls de contes -el primer dels quals, Primer amor, últims rius, va rebre el Premi Somerset Maugham- i de vàries novel·les, com ara El jardí de ciment, El temps del nen, L'innocent -que va ser portada al cine amb guió del propi autor- i El confort dels estranys.

 

Obra

Amor perdurable

Durant un dia ventós de primavera, l'agradable picnic de Joe Rose és interromput per l'accident d'un globus. A partir d'aquest fatídic moment, la seva vida es veura trasbalsada per la intervenció d'un altre dels testimonis de l'accident, un home inestable i desil·lusionat, que amb les seves obsessions posarà a prova els límits del racionalisme científic d'en Joe i l'amor de la seva dona, Clarissa, i el conduirà a prendre mesures desesperades per a seguir vivint.

Ian McEwan investiga en aquesta novel·la els límits entre la poesia i la ciència, entre la lògica racional i les temptacions emocionals de la fe, sense oblidar la naturalesa de l'amor obsessiu.

 

Fragments
El que vam veure quan vam deixar el menjar i ens vam aixecar va ser això: un immens globus gris, de la mida d'una casa, amb la forma d'una llàgrima, havia baixat al camp. En tocar el terra, el pilot es devia trobar mig fora de la cistella.
La cama se li havia enredat en una corda que estava subjecta a una àncora. Aleshores, mentre bufava el vent, i empenyia i alçava el globus cap al talús, aquella persona es veia mig arrossegada, mig portada pel camp. Dins de la cistella hi havia una criatura, un nen d'uns deu anys. En un recalmó sobtat, l'home va quedar dret, aferrant-se a la cistella, o al nen. Després va venir una altra ràfega i el pilot va quedar, d'esquena, botant per aquell aspre terra, intentant clavar el peu per aferrar-s'hi, o bé precipitant-se cap a l'àncora que tenia al darrera a fi d'assegurar-la al sòl. Ni que ho hagués aconseguit, no hauria gosat desembolicar-se de la corda de l'àncora. Li calia tot el pes per mantenir el globus a terra, i el vent li podia haver arrabassat la corda de les mans.
Mentre corria, vaig sentir-lo que cridava al nen, instant-lo a saltar de la cistella. El nen, però, anava rebotent d'un costat a l'altre mentre el globus avançava sotragat per terra. Va recuperar l'equilibri i va posar una cama al caire de la cistella. El globus va pujar i baixar, va topar en un munt i el nen va caure d' esquena, bo i desapareixent de la nostra vista. Poc després tornava a ser dret, amb els braços estesos cap a l'home, responent-li alguna cosa, cridant: paraules de basarda sense articular, no sabria pas dir quines.
Jo devia ser a centenars de metres d'allí quan la situació es va controlar. El vent havia amainat, l'home tenia els peus a terra i s'havia inclinat sobre l'àncora, que anava enfonsant al sòl. S'havia desenredat la corda de la cama. No sé ben bé per què, satisfacció, esgotament o simplement perquè estava fent el que li deien, el nen es va quedar on era. L'imponent globus oscil·lava, s'inclinava i clavava estrebades, però la bèstia havia estat domada. Vaig reduir el pas, tot i que sense aturar-me. Quan l'home es va incorporar, ens va veure -si més no, els mossos i a mi- i ens va saludar amb la mà. Continuava necessitant ajuda, però a mi em va tranquil·litzar poder continuar caminant amb pas enèrgic. N'hi havia un que tossia sorollosament. L'home del cotxe, en John Logan, sabia alguna cosa que nosaltres desconeixíem i continuava corrent. Pel que fa a en Jed Parry, me l'amagava el globus, que quedava entre ell i jo.
El vent va recuperar la fúria al damunt de les capçades dels arbres poc abans que li notés la força contra la meva esquena. Va atacar de sobte el globus, que va deixar aquell moviment innocent i còmic i va quedar immòbil. L'únic desplaçament es reduïa a la trèmula llambregada de tensió que li arrissava l'arrugada superfície mentre s'anava acumulant l'energia continguda. Es va deixar anar, l'àncora va pujar volant bo i fent una escampadissa de terra, i el globus i la cistel1a: es van alçar uns tres metres. El nen va anar de corcoll i el vam perdre de vista. El pilot duia la corda a la mà i va quedar penjat a mig metre del terra. Si en Logan no hi hagués arribat i no hagués aguantat una de les moltes cordes que penjaven, el globus s'hauria endut el nen. En lloc d'això tots dos homes es desplaçaven empesos pel camp, i els mossos i jo tomàvem a córrer.
Jo hi vaig arribar abans que ells. Quan vaig agafar una corda, la cistella em quedava a l'alçada del cap. El nen xisclava allí dins. Malgrat el vent, vaig sentir olor d'orina. En Jed Parry va agafar una altra corda uns segons després que jo, i els dos mossos, en Joseph Lacey i en Toby Greene, van aferrar les seves després d'ell. En Greene va tenir un atac de tos però no va pas deixar anar la corda. El pilot cridava, donant-nos instruccions, però estava massa esverat i ningú no se l'escoltava. Feia massa estona que batallava i ja estava esgotat i havia perdut el control emocional. Amb cinc persones a les cordes, el globus estava aferrat. Nosaltres ens havíem de limitar a mantenir-nos drets i estables i anar estirant per fer baixar el globus, i això, malgrat el que cridés el pilot, va ser el que vam començar a fer.
Ja érem al damunt del talús. Allí el terreny baixava abruptament en un pendent d'un vint-i-cinc per cent i després s' anivellava formant una suau baixada cap al fons. Aquell és el punt que més agrada a la canalla de la comarca per jugar al tobogan a l'hivern. Tots parlàvem alhora. Dos de nosaltres, el del cotxe i jo, preteníem apartar el globus del caire. Algú altre pensava que el primer era que sortís el nen. I algú més cridava que havíem d'estirar fort per poder ancorar-lo bé. Jo no hi veia contradicció, ja que podíem anar estirant el globus en avall mentre el desplaçàvem cap al camp. Però s'imposava la segona opinió. El pilot va tenir una quarta idea, tot i que cap de nosaltres la va sentir ni es va preocupar de quina era.

 

Documents
 
Enllaços
 
LITERATURA I TRANSPORT AERI
corpus literari