literatura i mitjans de transport
transports aeris
ginys aeris
corpus literari
obres d'autors estrangers
obres d'autors estrangers
 

verne, jules

Dades biogràfiques

 

Jules Verne (1828-1905), escriptor francès considerat el pare de la ciència ficció moderna, va néixer a Nantes i estudià Dret a París. de 1848 a 1863 escriu peces d'òpera i obres de teatre. El 1863 obté el seu primer èxit amb la publicació de Cinc setmanes en globus, una fantasia breu que anuncia la seva obra posterior.
Verne va fer despertar en el seu moment l'interès per la ciència i els invents. Documentava les seves fantàstiques aventures i va predir amb força exactitud molts dels descobriments científics del segle XX: coets espacials, submarins, helicòpters, aire condicionat, míssils...
Entre els seus llibres més coneguts destaquen: Viatge al centre de la Terra (1864), De la Terra a la Lluna (1865), Vint mil llegües de viatge submarí (1870), L'illa misteriosa (1870), La volta al món en vuitanta dies (1872)...
Moltes de les seves obres han estat adaptades al cinema en diferents ocasions.

Obra

Cinco semanas en globo. De la Terra a la Lluna

 

Fragments

 

El aire era puro, el viento moderado; el Victoria subió casi perpendicularmente a una altura de .500 pies, que se tradujo en un descenso de 2 pulgadas menos 2 líneas en la columna del barómetro.
A dicha altura, una corriente más fuerte llevó el globo hacia el sudoeste. jQué magnífico espectáculo se desplegaba bajo los ojos de los viajeros! Toda la isla de Zanzíbar se ofrecía a su vista y se destacaba en un color más oscuro, como sobre un vasto planisferio; los campos adoptaban una apariencia de muetras de diferentes colores; unos grandes ramilletes de árboles indicaban los bosques y los bosquecillos.
Los habitantes de la isla parecían insectos. Los hurras y los gritos se apagaban poco a poco, y sólo los cañonazos del buque vibraban en la concavidad inferior del aerostato.
-¡Qué hermoso es todo! -exclamó Joe rompiendo el silencio por primera vez.
No obtuvo respuesta. El doctor se ocupaba de observar las variaciones barométricas y de anotar los diversos detalles de su ascensión.
Kennedy miraba y no tenía suficientes ojos para verlo todo.
Los rayos del sol acudieron en ayuda del soplete, y la tensión del gas aumentó. El Victoria alcanzó una altura de 2.500 pies.
El Resolute parecía una simple barca. y la costa africana surgía al oeste como una inmensa orilla de espuma.
-¿No dicen nada? -preguntó Joe.
-Estamos observando -contestó el doctor. dirigiendo su catalejo al continente.
-Yo necesito hablar.
-¡Como quieras, Joe! Habla todo lo que quieras.
Y Joe realizó a solas un terrible consumo de onomatopeyas. Los ¡oh!, los ¡ah!, los ¡eh! estallaban entre sus labios.
Durante la travesía del mar, el doctor consideró conveniente mantenerse a dicha altura; podía observar una mayor extensión de costa; el termómetro y el barómetro. colgados en el interior de la tienda entreabierta, se hallaban siempre al alcance de su vista; un segundo barómetro. situado en el exterior, debía servir durante las guardias nocturnas.
Al cabo de dos horas. el Victoria, empujado a una velocidad de algo más de ocho millas, se acercó sensiblemente a la costa. El doctor decidió aproximarse a tierra; moderó la llama del soplete, y pronto el globo descendió a 300 pies del suelo.
Se hallaban encima del Mrima, nombre que lleva esta parte de la costa oriental de Africa; espesos linderos de manglares protegían sus orillas; la marea baja dejaba ver sus espesas raíces roídas por los dientes del océano Indico. Las dunas que formaban anteriormente la línea de la costa se redondeaban en el horizonte, y el monte Nguru levantaba su pico al noroeste.

(De Cinco semanas en globo )

 

Pocs instants més tard, els tres companyons de viatge s'havien instal·lat en el projectil, després d'haver cargolat interiorment la placa d'obertura, i la boca del Columbiad, desembarassada del tot, s'obria lliurement cap al cel.
Nicholl, Barbicane i Miquel Ardan estaven definitivament reclosos dins de llur vagó de metall.
¿Qui podria descriure l'emoció universal, arribada llavors al seu paroxisme?
La Lluna anava avançant per damunt d'un firmament d'una puresa límpida, apagant al seu pas els focs espurnejants de les estrelles. Recorria, aleshores, la constel·lació dels Bessons i es trobava gairebé a mig camí de l'horitzó i del zenit. Tothom, per tant, devia fàcilment comprendre que se l'apuntava abans de fer blanc, talment el caçador que apunta la llebre abans del tret.
Un silenci d'espant planejava sobre tota aquella escena. Ni un oreig de vent sobre la terra! Ni un sospir en els pits! Els cors no s'atrevien a batre. Totes les mirades espantades es posaren on hi havia la gola oberta del Columbiad.
Murchison seguia amb la vista l'agulla del seu cronòmetre. Mancaven a penes quaranta segons perquè l'instant de la partida arribés, i cadascun d'ells semblava durar un segle.
Al vintè segon hi hagué un estremiment universal, i vingué a la ment d'aquella gentada que els agosarats viatgers tancats en el projectil comptaven també aquells terribles segons. Uns crits isolats s'escaparen:
-Trenta-cinc!... trenta-sis!... trenta-set!... trenta- vuit!... trenta-nou!... quaranta! Foc!!!
Tot seguit Murchison, oprimint amb el dit l'interruptor de l'aparell, restablí el corrent i engegà l'espurna elèctrica al fons del Columbiad.
Una detonació espantosa, inoïda, sobrehumana, de la qual res no podria donar una idea, ni l'estrèpit del tro, ni l'explosió de les erupcions, va produir-se instantàniament. Un immens feix de foc va brollar de les entranyes de la terra com un cràter. La terra s'aixecà, i amb prou feines si algunes persones pogueren entrellucar, un instant, com el projectil fendia victoriosament el cel enmig de vapors flamejants.

(De De la terra a la Lluna )

 

Documents
 
Enllaços

http://jv.gilead.org.il/

http://www.literature.org/authors/verne-jules/

http://hetzel.free.fr/sites.html

http://www.epdlp.com/m.html

 

LITERATURA I TRANSPORT AERI
corpus literari