Herbert George Wells (1866-1946), autor i filòsof polític anglès, famós per les seves novel·les de cienciaficció, que contenen descripcions profètiques dels triomfs de la tecnologia així com dels horrors de les guerres del segle XX.
Va néixer el 21 de setembre de 1866, a Bromley, Kent, va estudiar amb una beca en la Normal School of Science de Londres. Va treballar com aprenent, comptable, tutor i periodista fins a 1895, en què va poder dedicar-se per complet a escriure. La seva relació amb Rebecca West, que va durar deu anys, va donar com a fruit un fill, Anthony West, nascut en 1914.
Durant els següents 50 anys va escriure més de 80 llibres. La seva primera novel·la, La màquina del temps (1895), en la qual s'entrellaçaven la ciència, l'aventura i la política, va obtenir un èxit immediat. Van seguir gran quantitat d'obres en aquesta línia, com L'home invisible (1897), La guerra dels mons (1898) i Les coses del futur (1933), totes elles van adaptafes al cinema.
Wells va escriure també novel·les on duia a terme extensos retrats dels personatges, exemples de les quals poden ser Kipps (1905) i La història de Mr. Polly (1910), en què descriu amb fina ironia el fracàs de les aspiracions socials dels seus protagonistes. En totes dues es deixa entreveure el mitjà en que va passar la seva joventut; la primera narra la història d'un professor el treball del qual no rep el reconeixement que mereix, mentre la segona retrata a un aprenent d'una merceria.
La gran majoria dels seus restants llibres es poden classificar com novel·les socials. Entre elles es troben Ann Veronica (1909), en la qual defensa els drets de les dones; Tono-Bungay (1909), un atac al capitalisme irresponsable; i Mr. Britling va fins al fons (1916), que descriu la reacció de l'anglès mitjà davant la guerra. Després de la I Guerra Mundial va escriure una obra històrica que es va fer immensament popular, L'esquema de la història (2 volums, 1920). Al llarg de tota la seva vida, Wells es va preocupar, i va deixar àmplia constància d'això, de la supervivència de la societat contemporània. Durant un breu període de temps va ser membre de la Societat fabiana. Encara que va creure fermament en la utopia segons la qual les vastes i terrorífiques forces materials posades a disposició dels éssers humans podrien ser controlades d'una manera racional i utilitzades per al progrés i la igualtat entre els habitants del món, a poc a poc va anar tornant-se més pessimista. Així Del 42 al 44 (1944) criticava a la majoria dels líders mundials d'aquest període; i El destí de l'homo sapiens (1945) expressava els dubtes de l'autor sobre la possibilitat de supervivència de la raça humana. Va escriure així mateix Experiment d'autobiografia, abans de la seva mort, esdevinguda el 13 d'agost de 1946, a Londres.

La màquina del temps

>> I així vaig tornar. Em devia quedar inconscient sobre la màquina durant molta estona. Va recomençar la centellejant successió de dies i nits, el sol va tornar a posar-se daurat i el cel, blau. Respirava amb més facilitat. Els contorns fluctuants de la Terra creixien i decreixien. Sobre els indicadors, les agulles giraven cap enrera. Al final vaig veure novament ombres tènues de cases, les evidències d'una humanitat decadent. Aquestes també canviaven i passaven, i en venien d'altres. Aviat, quan l'indicador dels milions va estar a zero, vaig reduir la velocitat. Vaig començar a reconèixer la nostra pròpia arquitectura familiar i de nyigui-nyogui, l'agulla dels milers tornava ràpida al punt de partida, el dia i la nit batien més i més lentament. Llavors les velles parets del laboratori em van envoltar. Molt suaument, ara, vaig alentir el mecanisme.
>> Vaig veure un detall que em va semblar estrany. Crec que ja us he explicat que, quan vaig posar-me en marxa, abans que la meva velocitat esdevingués massa gran, Mrs. Watchett havia travessat caminant l'habitació, volant, pel que m'havia semblat, com un coet. A la tornada, vaig passar novament per aquest minut en què ella travessava el laboratori. Però, ara, tots els seus moviments semblaven ser la inversió exacta dels anteriors. La porta de l'extrem inferior es va obrir, i va lliscar en silenci pel laboratori, a reculons, i va desaparèixer darrera la porta per la qual havia prèviament entrat. Just abans d'això, em va semblar, per un moment, veure Hillyer; però va passar com un llampec.
>>Aleshores vaig parar la màquina i vaig tornar a veure entorn meu el vell i conegut laboratori, les meves eines, els meus aparells tal com els havia deixat. Vaig baixar de la màquina vacil·lant i vaig asseure'm al banc. Durant uns quants minuts vaig tremolar violentament. Després em vaig calmar una mica. Al meu voltant tornava a haver-hi el meu vell taller, exactament igual que abans. Em devia haver adormit allí, i tot havia estat un somni.
>>I, tanmateix, no exactament! Havia arrencat de la cantonada sud-est del laboratori. S'havia tornat a quedar aturada al nord-oest, contra el mur on l'heu vista. Això us dóna la distància exacta des de la meva clapa de gespa fins al pedestal de l'Esfinx Blanc, a l'interior del qual els Morlocks havien portat la meva màquina.
>>Durant una estona, el cervell se m'ha estancat. Després m'he aixecat i he vingut pel passadís fins aquí, coixe jant, perquè encara em feia mal el taló, i sentint-me seriosament brut. He vist la Pall Mall Gazette sobre la taula, prop de la porta. M'he trobat que la data era ben bé la d'avui, i mirant el pèndol he vist que l'hora era gairebé les vuit. He sentit les vostres veus i l'enrenou dels plats. He dubtat -em sentia tan malament i tan dèbil! Llavors he ensumat carn bona i substanciosa, i he obert la porta. Ja coneixeu la resta. M'he rentat, he sopat i ara us estic explicant la història.>>

http://www.geocities.com/Athens/Marble/5652/

http://www.hgwellsusa.50megs.com/

http://www.epdlp.com/m.html