cortadas,
anna 
|
| Dades biogràfiques |
| |
| Obra |
|
Nicaragua de gent dolça
|
| Fragments |
El vaixell que va de Bluefields
a El Rama per Río Escondido és ple de soldats.
-Abans de l'atac n'hi anaven tants?
El tinent és només una mica més gran que
els seus homes. Potser vint-i-tres o vint-i-quatre anys.
-Més o menys els mateixos.
-On van atacar?
-Una mica més amunt, on el riu es fa més estret.
-Vostès anaven al vaixell el dia de l'atac?
-No, això és una qüestió de sort.
Quan et toca, et toca. Aquell dia nosaltres ens vam quedar dormint.
La nau es diu paradoxalment Misión de Paz. És
un petit vaixell de passatgers que fa tres vegades a la setmana
el recorregut de El Rama a Bluefields i de Bluefields a El Rama.
No era la primera vegada que la contra l'atacava, però
l'últim atac havia estat molt dur: un turista italià
va morir, un pastor nord-americà va quedar greument ferit.
El fet que morissin civils estrangers va tenir repercussions.
El govern sandinista es va queixar al govern dels Estats Units
pel seu suport a la contra. Els diaris en van anar plens molts
dies.
A les parets del vaixell encara es poden veure els forats dels
impactes de bala. La majoria dels vidres de les finestres estan
trencats.
Avui el Misión de Paz va mig buit. Uns diuen que és
perquè la carretera de El Rama a Managua està
malament i serà difícil trobar un autobús.
Altres diuen que després de l'atac la gent té
por.
Els pocs que viatgen es posen a cobert. Diuen que en cas d'atac
estan més protegits. Però el paisatge és
preciós i anar a fora és una temptació.
De tota manera és poc probable que hi hagi dos atacs
tan seguits.
Aquesta sempre ha estat zona de conflictes. La contra ho té
bé per amagar-se perquè això és
pura selva. El tinent m'explica que, malgrat tot, el terreny
és molt complicat.
-Aquí només hi ha vegetació, fang fins
a la cintura i malària. És duríssim viure
en aquestes condicions. Molts dels combatents de la contra moren
per les malalties, les sabates no els duren ni quinze dies.
Els que operen al nord ho tenen més fàcil. Els
camperols els donen menjar .Però per aquí, no
hi viu ningú. Ho tenen dur. Més els valdria rendir-se.
Quan el riu es torna a fer estret els soldats es posen als quatre
cantons del vaixell apuntant no se sap què. L'única
cosa que es veu és la selva. Porten fusells vells i atrotinats.
Sembla impossible que amb aquestes armes puguin disparar i menys
enfrontar-se a un enemic. Però avui, per sort, l'enemic
no apareix.
|
| Documents |
| |
| Enllaços |
| |
|