|
Hi havia una forta maregassa
i el barco trontollava, amb violència entre les ones,
que li venien d'un costat i de l'altre. La proa s'enfonsava
al mar, i la mateixa força que l'enfonsava l'enlairava
i la deixava caure amb estrèpit sobre la superfície
embravida de l'aigua. El vent s'arremolinava i feia cruixir
les fustes i les lones que cobrien els passatgers de coberta,
que anaven xops i havien d'aferrar-se a la barana perquè
el temporal no els llancés al mar amb tot l'equipatge.
Ningú no podia mantenir-se dret enmig del violent balandreig
del barco, que, tot i mantenir la ruta, amb els cops de mar
vacil·lava com si hagués perdut el nord. La
coberta s'inundava d'aigua que, com una torrentada, s'escolava
amb força entre les baranes i queia altra vegada al
mar .Els finestrals del pont de comandament regalimaven amb
tanta abundància que un no podia veure res més
que el devessall salabrós que s'hi escorria.
Feia tot just una hora que el barco havia sortit de port.
Des de babord encara es podia veure la costa, coberta d'una
broma espessa que donava un to gris i brut a les muntanyes.
Les ones batien amb força contra les roques i esclataven
furients entre l'escuma blanca. Des d'estribord, només
les grans onades, altes, esquerpes i enfurides, s'estenien
més enllà de la línia imperceptible de
l'horitzó. A popa, una vintena de gavines abrivades
i audaces seguien el rumb maldestre del barco i, com podien,
capejaven el temporal i s' obrien pas entre el vent detenint
el vol i deixant-se endur a la mercè de la ventada.
De proa estant, sota el cel baix i fosc, només l'extensió
il·limitada del temporal es desplegava més enllà
de la vista.
La tripulació conservava la calma, complia els deures
i feia la feina com si no passés res; intentava mantenir
tranquil el passatge i a les preguntes sobre la maregassa
contestava que era una tempesta local, que en sortir d'aquelles
aigües el temporal amainaria; era un vent arremolinat
que després de l'estiu sempre bufava per aquells indrets,
però no hi havia res a témer .
|
