|
EL VIATGE PER RIU
-T' avorriràs.
M'havien dit, tota l'estona és el mateix, un riu i
dues parets verdes i prou, que quatre dies són molts
dies, i a més no tens privacitat, has d'estar vint-i-quatre
hores a la teva coberta amb tothom, no et pots retirar enlloc,
i l' espai de la teva hamaca és tot el que tens.
Però per a mi, en canvi, el desig de fer un llarg trajecte
per riu havia estat precisament una de les il·lusions
impulsores d'aquest viatge a l'Amazònia, perquè
em brindava la possibilitat de participar en un temps despullat
d'obligacions, i fins i tot d'obligacions turístiques,
sovint tan feixugues com les professionals!: m'atreia la perspectiva
d'hores i hores al meu abast, de dies sencers sense altra
feina que seure i no fer res, més que recuperar i practicar
aquell tempo lent que devia haver estat l'essencial, aquell
ritme de vida que en la nostra civilització ha quedat
soterrat per permanents i sempre <<ineludibles>>
muntanyes de coses a fer.
Curiosament, l' Alícia m'havia dit el mateix que els
meus amics de Barcelona, per què no agafes
l'avió. També a ella vaig explicar-li que, assumint
el <<risc>> d'avorrir-me durant quatre dies, estava
decidit a portar a terme aquell viatge.
El Formiga i el Wilmar m'havien acompanyat a triar un vaixell
al port de Manaus. El seu rnoll de passatgers és petit
però animat, ja que és cruïlla de línies,
i s'hi ofereix tot un assortiment de destinacions i de dies
de sortida: cada vaixell mostra les seves informacions en
un gran rètol pintat en lletres blaves i vermelles
sobre roba blanca, Santarem-Quinta Feira, Betlem-Domingo,
Porto Velho-Sexta. Vaixells entrant i sortint, famílies
acomiadant-se, descàrrega de mercaderies, un bon grapat
de gent pul·lulant sense objectius gaire clars, grupets
fent un cafetonet ràpid en un dels quioscos, un tràfec
i un moviment que de seguida et fan sentir revitalitzat.
Després d'inspeccionar algunes possibilitats, els meus
amics havien dictaminat que el vaixell Capitào Nunes
Vlll era el que més em convenia. En primera instància
em vaig interessar pels camarots, per allò de la privacitat,
però havien resultat tan miserablement minúsculs
que no vaig tenir cap dificultat per desestimar-los, i optar
final ment per la classe d'hamaques de primera. I allà
mateix vaig adquirir el bitllet, després d'acabar d'informar-me
de totes les particularitats, menjars, dutxes, serveis diversos.
Salparia cap a Porto Velho al cap de dos dies.
|
