literatura i mitjans de transport
transports marítims
amb motors
corpus literari
obres d'autors estrangers
obres d'autors estrangers
 

verne, jules

Dades biogràfiques

 

Jules Verne (1828-1905), escriptor francès considerat el pare de la ciència ficció moderna, va néixer a Nantes i estudià Dret a París. de 1848 a 1863 escriu peces d'òpera i obres de teatre. El 1863 obté el seu primer èxit amb la publicació de Cinc setmanes en globus, una fantasia breu que anuncia la seva obra posterior.
Verne va fer despertar en el seu moment l'interès per la ciència i els invents. Documentava les seves fantàstiques aventures i va predir amb força exactitud molts dels descobriments científics del segle XX: coets espacials, submarins, helicòpters, aire condicionat, míssils...
Entre els seus llibres més coneguts destaquen: Viatge al centre de la Terra (1864), De la Terra a la Lluna (1865), Vint mil llegües de viatge submarí (1870), L'illa misteriosa (1870), La volta al món en vuitanta dies (1872)...
Moltes de les seves obres han estat adaptades al cinema en diferents ocasions.

Obra

Vint mil llegües de viatge submarí

 

Fragments

EL MAR ROIG


Durant la diada del 29 de gener, l'illa de Ceilan desaparegué de l'horitzó, i el Nautilus, amb una velocitat de
vint rnilles per hora, lliscà pel laberint de canals que separa les Maldives de Ies Lacadives. Flanquejà l'illa de Kittan, terra d'origen madrepòric descoberta per Vasco de Gama el 1499, i una de Ies dinou principals illes de
l'arxipèlag de les Lacadives, situat entre els 10º i els 14º30' de latitud nord, i els 69º i els 50º72' de longitud est.
Havíem fet fins aleshores setze mil dues-centes vint milles, és a dir set mil cinc-centes Ilegües, des del nostre punt de partida en els mars del Japó.
L'endemà, 30 de gener, quan el Nautilus pujà a Ia superfície de l'oceà, ja no hi havia cap terra a la vista. Anava rumb al nord-nord-oest i es dirigia cap al mar d'Oman, obert entre Aràbia i Ia península de l'1ndia i que serveix de desembocadura al golf Pèrsic.
Era evidentment un cul-de-sac sense sortida possible. On ens conduïa, doncs, el capità Nemo? No ho hauria
pogut dir. I això no va satisfer gaire el canadenc que, aquell dia, m'havia preguntat on anàvem.
-Mestre Land, anem allà on ens condueix Ia fantasia del capità.
-Doncs aquesta fantasia -respongué el canadenc- no ens pot dur gaire Iluny. El golf Pèrsic no té sortida, i, si hi entrem, no trigarem massa a fer marxa enrera.
-Bé, doncs, farem marxa enrera, mestre Land, i si, després del golf Pèrsic, el Nautilus vol visitar el Mar Roig,
I'estret de Bab-aI-Mandal sempre li deixarà pas.
-No cal que us expliqui, senyor -respongué Ned Land-, que el Mar Roig no és menys cul-de-sac que e! golf, perquè l'istme de Suez encara no ha estat obert, i suposant que ja ho estigués, suposo que un vaixell fantasma com el nostre no s'atreviria a entrar per aquells canals constantment tallats per rescloses. De manera que no crec que sigui justament el Mar Roig el camí que ens ha de dur a Europa.
-No he dit pas que tornéssim a Europa.
-I doncs què suposeu?
-Suposo que després d'haver visitat aquests curiosos paratges d'Aràbia i Egipte, el Nautilus davallarà altre cop l'oceà Índic, potser a través del canal de Moçambic, o potser a l'altura de les Mascarenyes, per tal d'atènyer el cap de Bona Esperança.
-I un cop a Bona Esperança? -preguntà el canadenc, amb una insistència ben particular.
-Doncs aleshores penetrarem a l'Atlàntic, aquest oceà que encara no coneixem. Però tot això a què ve, Ned, ¿ja esteu cansat d'aquest viatge sota els mars? ¿Us avorreix l'espectacle incessantment variat de les meravelles submarines? Per Ia meva banda, confesso que em sabria molt de greu donar per acabat aquest singular viatge que a tants pocs homes els haurà estat permès de fer.
-Però, ¿sabeu, senyor Aronnax -respongué el canadenc-, que aviat farà tres mesos que estem empresonats a bord del Nautilus?
-No, Ned, no ho sé ni ho vull saber, ni tan sols compto els dies o les hores.
-Però i quan acabarà?
-Acabarà quan en sigui l'hora. D'altra banda, no hi podem fer res i estem discutint en va. Mireu, Ned, si m'haguéssiu vingut a dir: <<Se'ns ha presentat una possibilitat de fuga>>, la discutiríem. Però no és aquest el cas i, si he de ser franc, no crec que el capità Nemo s'aventuri mai pels mars europeus.
Com es pot veure per aquest curt diàleg, jo, fanàtic del Nautilus, ja em sentia dins Ia pell del seu comandant. Quant a Ned Land, acabà la conversa amb aquestes paraules, dites com un monòleg:
-Tot això està molt bé, però, segons el meu parer, on hi ha incomoditat, deixa d'haver plaer .

 

Documents
 
Enllaços

http://jv.gilead.org.il/

http://www.literature.org/authors/verne-jules/

http://hetzel.free.fr/sites.html

http://www.epdlp.com/m.html

LITERATURA I TRANSPORTS MARÍTIMS
corpus literari