|
NÚVOLS l UN BALENER:
PREPARATIUS
-Mal llaç! Avui bufa ponent. En Joan està de
mala jeia.
Sí, bufa un vent fresc i constant. Onades plenes, sense
escumalls, belluguen el veler.
-Ben cert: vent de grop. Mentre no ajunti el Mal Home i la
Mala Dona! Fan de mal casar.
-Si s'empaiten, es formarà una bona murada i ens mullarem.
Parlen dels dos grans núvols, negrosos, cap on va La
Montserrat -a l'entremig.
-És temps de tenir la cordonada.
Es refereix a la cordonada de Sant Francesc -a l'octubre i
novembre.
-Esperem que Sant Francesc es deslligui el cordó i
l'esbandeixi.
Esperem.
-D'on deu venir?
Un vaixell, a meitat de la línia de l'horitzó,
es creua amb nosaltres -un trespals amb un mar de veles inflades.
-És un balener.
-Bandera americana.
-Com ho saps?
-Li veig els colors.
-Duu encara ossos a coberta. l les olles al forn. No sents
la pudor de les balenes ?
Oloro: sí, ratxes d'una pudor llunyana.
-D'aquí a quatre dies a nosaltres també se'ns
olorarà a cinc milles de distància.
A popa, en Jaume amb la ullera.
-És americà?
La ullera daurada a la mà sobre la tapa de regala.
Quina enveja!
-Sí, de Nantucket.
El mira com s'allunya:
-Aquesta gent de Nantucket són uns grans navegants,
d'entre els primers baleners del món.
Ells no van de dret als dos núvols negres -com es diuen?
Ah, sí: el Mal Home i la Mala Dona.
-Hi haurà tempesta?
-El baròmetre està baixant.
-I, per què no ens refugiem a la costa?
En Jaume em mira i somriu:
-Això és propi de pescadors, Tianet; no de navegants
d'altura -com nosaltres-. Nosaltres hem de fugir de la costa,
la costa és un gran perill. La Montserrat és
massa grossa per amagar-se a qualsevol reclau i assossar-se
a la sorra de la voramar. A nosaltres la gropada ens menaria
contra la costa; hem de córrer els temporals, com més
lluny de terra, millor -menys perill. Ja ho diu la dita: <<Dues
quartes a barlovent i aigua sota la quilla.>> <<A
mar boja, pit i fora. >>
Faig que sí amb el cap.
A proa, baixen les àncores de les gates, les lliuren
de les serrabosses i les desmunten per desar-les -els treuen
els passadors i les arrosseguen cap a la bodega per l'arguenell.
-Poseu el bastiment a so de mar, de pressa.
El contramestre manant:
-Just, Salvador, poseu-vos a les ordres del senyor Durany
i aneu a reforçar les trinques de la bodega, que no
es mogui cap bóta ni una polzada. Floris, Llàgrima,
en aquestes llanxes, reforceu-los també les amarres.
I prepareu els barrilets d'oli
El Mal Home i la Mala Dona s'han unit. La temuda murada: un
núvol negre ho tapa tot Llampega. La Montserrat
es belluga fort.
|
