|
De Portvendres a Cotlliure hi
ha molt poca distància. S'ha de navegar el cap Gros
i la cala Mauresca, i apareix de seguida la meravellosa estampa
de la vila catalana. En el curs del trajecte, la costa perd
dramatisme, però dibuixa un frontó acarat al
golf arrasat per la tramuntana, que ofereix una panoràmica
sensacional. En el meu llibre ''Cartes de lluny'' hi ha una
descripció d'aquest panorama vist des de la carretera
de Portvendres a Cotlliure, una tarda de maig. Del mar estant,
la visió no és pas tan important.
Cotlliure és el rovell de l'ou de la costa catalana
francesa. Cervera i Portvendres són construccions modernes
i franceses. Banyuls i Cotlliure són dues viles antigues
i catalanes. Cotlliure té una sorprenent qualitat,
sobretot vista des del mar .
La badia de Cotlliure és oberta a nord i nord-est,
però la vila és construïda sobre la banya
de la badia resguardada de mestral. Venint del golf, es troba
primer el Port d' Amunt cobert per l'illot de Sant Vicenç,
que modernament ha estat unit a la terra ferma per un mur
per evitar el rabeig de les aigües, i del qual surt una
escullera acabada amb un gran crucifix. A sobre de l'illot
hi ha una capella dedicada al sant. Després, al sac
de la badia, hi ha el Port d'Avall, amb el platjar corbat.
Aquests dos ports estan separats, sobre la terra ferma, per
l'enorme edifici anomenat dels Templaris, les altes parets
del qual cauen a plom sobre el mar. Al peu de la impressionant
ba luerna hi ha el grau de la riera, de la Dui, que fa un
platjar graciós davant de la part més antiga
de la vila. Aquest és el punt més resguardat
de la badia i el centre de l'activitat dels sardinals. La
vila té una petita flota de sardinalers i seixanta
o setanta barcades.
Sobre el poble mateix apareix la fortalesa de forma rara i
apaïsada que féu construir Carles V : Sant
Elm. Més tard, sobre els pujols a migdia de la
vila, es construí el fort del Mirador. Tot aquest país
és un entrecreuament de fortificacions, projeccions
d'interessos oposats que durant segles martiritzaren les poblacions
d'aquests rodals. Avui aquestes pedres són mortes,
testimonis indiferents de dolors passats. L'únic perill,
avui, és equivocar-se de fortificació i que
us prenguin per altri.
El conjunt, sobretot vist des del mar o des de la carretera
de Portvendres, és prodigiós. Cotlliure és
petit, però el panorama que presenta té grandiositat.
El cas trum dels templaris fa un gran efecte. Els volums de
la urbanització, els colors de les velles pedres, torrades,
daurades, el to vell, melangiós, una mica caigut, de
tot plegat, té una noblesa impressionant. En tot el
litoral del golf de la Selva no es pot trobar una cosa comparable
a Cotlliure -si no és Sant Pere de Roda.
Cotlliure és un poble d'arrels profundes. Enlloc d'aquest
coster no s'han trobat vestigis antics -monedes ibèriques
i emporitanes- com en aquesta població. Fou el port
del Rosselló durant l'Edat Mitjana, i el que demostra
que fou important és la Llotja de Mar de Perpinyà.
En l'època de les petites embarcacions la badia degué
bastar. El desplaçament de la navegació a Portvendres
es produí quan les embarcacions foren més grosses
-i encara aquest desplaçament fou molt tardà.
En el curs del segle xv , en tot cas, el seu comerç
fou considerable. Això deu explicar-se pel fet d'ésser
l'accés al mar més pròxim de la plana
rossellonesa i de Perpinyà.
-Això és un bon país! -digué Baldiri
llançant un cap en terra després d'haver tirat
el ferro en mar , aspirant l'olor intensa d'anxova salada
que venia de la platja. Baldiri té això: posat
a bord, fa cara de pomes agres, però quan veu cases
s'anima amb una gran facilitat, sobtadament.
|
