|
Quan encara no feia tres dies
que navegàvem, es va aixecar una gran tempesta que
ens va arrossegar durant cinc dies en direcció nord-nord-est,
i a continuació cap a l'est. Després el temps
es va aplacar, però encara bufava un vent de l'oest
bastant fort. El desè dia ens van perseguir dos pirates,
que aviat ens van atrapar: el pes de la càrrega feia
navegar la balandra molt lentament i no estàvem en
condicions de defensar-nos.
Vam ser abordats gairebé al mateix temps pels dos pirates,
que ens van assaltar al capdavant dels seus homes, però
com que jo havia ordenat que ens poséssim bocaterrosos
sobre la coberta, i així ens van trobar, ens van lligar
de mans amb dures cordes, ens van posar un vigilant i van
començar a regirar la balandra.
Vaig observar que entre ells hi havia un holandès que
semblava tenir certa autoritat, tot i que no manava cap dels
dos barcos. Pel nostre aspecte es va adonar que érem
anglesos, i, barbotejant en la seva llengua, ens va jurar
que ens lligaria esquena contra esquena i que ens llançaria
al mar. El meu holandès era passable: li vaig dir qui
érem i li vaig pregar que, considerant la nostra condició
de cristians i protestants, fills d'un país veí
en estreta aliança amb el seu, intercedís davant
dels capitans perquè tinguessin pietat de nosaltres.
Això encara el va enfurismar més; va repetir
les amenaces i, girant-se cap als seus companys, els va parlar
amb gran vehemència, en japonès segons vaig
suposar, pronunciant sovint la paraula cristianos.
EI més gran dels dos barcos pirates, el manava un capità
japonès que parlava un holandès molt deficient.
Se'm va acostar i, després de fer-me unes quantes preguntes,
que jo vaig contestar amb tota humilitat, em va dir que no
ens matarien. Em vaig inclinar respetuosament davant del capità
Tot seguit, dirigint-me a l'holandès, vaig dir que
m'apenava molt trobar més compassió en un pagà
que en un germà en la fe cristiana. Però aviat
m'hauria de penedir d'aquestes paraules tan imprudents: aquell
miserable renegat va fer tots els possibles per convèncer
els dos capitans que em llancessin per la borda. Ells s'hi
van negar perquè m'havien promès que no em matarien,
però tant va insistir, que a última hora va
aconseguir que em condemnessin a un suplici molt més
terrible que la mort mateixa. Van repartir els meus homes
entre els dos barcos pirates en dues parts iguals, i a la
balandra hi van enviar una nova tripulació. Quant a
mi, van decidir deixar-me a la deriva en una canoa amb rems
i vela, i amb queviures per quatre dies. EI capità
japonès va tenir la bondat de doblar-me les racions
desprenent-se d'una part de les seves provisions personals,
i no va tolerar que cap home m'escorcollés. Vaig baixar
a la canoa mentre l'holandès, des de coberta, m'insultava
amb totes les malediccions i les ofenses que la seva llengua
li permetia proferir.
Aproximadament una hora abans de veure els pirates, havia
pres les coordenades i havia observat que érem a 46
graus de latitud nord i a 183 de longitud. Quan ja m'havia
allunyat una mica dels pirates, gràcies al meu allargavista
de butxaca vaig descobrir un conjunt d'illes al sud-est. Aprofitant
que el vent m'era favorable, vaig hissar la vela decidit a
arribar-me a la que em quedava més a la vora, calculant
que trigaria unes tres hores. L 'illa era tota rocosa, però
hi vaig trobar molts ous d'ocells, i, amb una mica de bruc
i algues seques, vaig encendre un foc i me'ls vaig coure.
No vaig menjar res més perquè volia fer durar
les provisions tant com pogués. Vaig passar la nit
arrecerat sota una roca, damunt d'un jaç que em vaig
fer escampant bruc per terra, i vaig dormir-hi força
bé.
|
