|
Ja fosquejava al carreró
de les parets cegues. L 'aparcament silenciós. La BMW
al seu lloc. E! cadenat que salta. E! pany de seguretat que
es desbloqueja. La màquina ja ronca sota !es seves
cames. Les rodes ja boten damunt els crestalls de terra resseca.
Ja enfila carrer avall.
Tota !a Vall d'Hebró rifant-se de les caravanes obedients
al vermell. Se'n reia i baladrejava, amb !es seves ziga-zagues
de malabarista, i tot eren bronques/enveges per part dels
conductors encapsats. Submergit en aquell bany maria de rock
dur, res no li importava, tret d'arribar a !es set en punt
a !a cruïlla de La Rabassada.
Efectivament, allà !'esperava !a So!e. l per descomptat
que no el va reconèixer, dalt de !a moto. Potser es
creia que se les tenia amb un pelat, doncs allà era
ell, amb moto i orquestra, per fer pujar !a cotització.
La noia, que tirava d'unes herbes que l'havien deixada ben
col·locada de! terrat, hagué d'obrir-se els
ulls amb els dits. Se li abraçà com un pop,
i tot i els xiu!ets de! guàrdia, es regalaren amb una
tanda de petons i diversos de hard core cap amunt.
L'invent del walkman amb doble auricular meravellà
!a So!e fins al punt d'esclatar en tot de saltironets frenètics,
i perquè ell pogués compartir !'alegria esbojarrada,
li passà e! cremallot i amb unes quantes xuclades d'art,
e! Tomàs va perdre el domini postís de la situació.
La Sole li va assegurar que amb ell aniria a la fi del món,
però que de moment li vindria de gust un sopar a Sitges.
Baixaren per Muntaner. A Mitre es desviaren cap al Cinturó
de Ronda, i a tot gas. Eren una sola peça, tots tres.
El Tomàs sentí l'estrany mareig de tenir-ho
tot a les mans. Aferrats a l'esquena, els pitets de la pèl-roja
li provocaven una fregadissa per morir-se. I l'eixelebrada,
burlant-se del risc, encara li feia pessiguets a la panxa,
a les puntes dels pits, al coll. Així li agradaven,
de tocades de l'ala.
I el cavall li resultava magnífic. El tenia ben fermat
sota les cames i era lleuger, obedient a la més mínima
ordre. Sentia les seves cuixes suades i poderoses, damunt
aquella esquena tota negra. I sobretot, l'emborratxava sentir-se
volar per damunt d'aquella ciutat de ferralla rnotoritzada,
amb una colla de reprimits que no gosaven trencar fila. I
ell sí que s'ho podia permetre tot, dalt d'una moto
robada i dins les orelles la guitarra del Ted Nugent.
|
