|
(Enmig de l'escena
un Alfa Romeo cromat, nou de trinca, descapotable i descapotat.
Al fons, un paisatge d'arbres arrenglerats, gairebé
homogeni, que anirà passant amb més o menys
rapidesa segons el sentit i les necessitats del text. En alçar-se
la cortina, s' escolta encara el soroll del frenar del cotxe,
com si acabés d'aparcar. En RAMON, que condueix l'
Alfa Romeo, fa sonar el clàxon amb una certa estridència.
Passen breus segons. En RAMON torna a fer sonar el clàxon
amb més insistència que abans. Al cap d'un moment,
per la banda posterior del cotxe apareix, habillada amb vestit
sastre escarlata i corrent, JULIETA.)
JULIETA: Ja vinc, ja vinc! (En veure el cotxe.) Oh, què
és això? Quina sorpresa! Un cotxe nou. Et mereixes
un petó.. (JULIETA besa RAMON, que obre la portella
oposada a la del seu costat, per deixar-la entrar.) Espera't
un moment, deixa-me'l mirar bé. (JULIETA va donant
una volta completa entorn del cotxe entre exclamacions i comentaris.)
Si és un Alfa Romeo! Un Alfa Romeo! Quina línia
que té, més esvelta! Ja es veu que t'agraden
les línies esveltes, a tu. Vist per davant, encara
fa més efecte. Fins i tot fa una mica de por. A veure,
encén els fars. Ja sé que no poden fer la mateixa
impressió que faran de nit, però vull imaginar-me
el cotxe fendint les tenebres. (RAMON encén els fars
del cotxe.) Oh, quins fars, quina llum que donen! Sembla que
m'estiguin mirant. (Es treu l'americana i se la penja al braç.)
Aquests fars m'han deixat tota nua. Ara sí que em sento
despullada del tot. Ai, Romeo, vull dir Ramon, quina il·lusió
que em fa! D'això sí que se'n diu donar-me una
sorpresa! (JULIETA evoluciona, com un maniquí d'alta
costura que exhibís el seu vestit, davant dels fars
encesos.) Què te'n sembla? Em cenyeixen bé la
cintura, aquests llums? ¿I els plecs del vestit, me'ls
marquen com cal? ¿No està pas massa calent el
motor ? Tinc ganes de recolzar- m'hi, saps? M'hauràs
de fer moltes fotos amb l'Alfa Romeo. No dus la màquina,
avui? Quina llàstima! Avui que m'he mudat. Semblava
que ho pressentís. Encara no m'has dit res del meu
vestit. Sort que els fars del cotxe me l'han elogiat per totes
bandes. Ves- tit nou i cotxe nou. M'hauràs de fer una
foto recolzada així. (JULIETA adopta una posa recolzant-se
en el cotxe.) l una altra recolzada sobre el parafang. Unes
quantes d'asseguda sobre el motor. (S'hi asseu.) Ai, que tebió
que està, que calentonet. Ara fóra el moment
propici. És una veritable llàstima que no hagis
portat la màquina de fotografiar. ¿l si anessis
a comprar-ne una? Deu ser una mica lluny , és clar;
per aquests encontorns no trobarem cap tenda on en venguin.
Què et sembla? ¿Lliga bé el color del
vestit que m'he posat amb el color del cotxe? Oi que sí?
Però què creus, ¿que lliga més
per afinitat o per contrast? Em sembla que si l'hagués
escollit expressament no hauria pogut triar millor. Ni que
l'hagués encarregat. Fixa't quina bona parella que
fem! ¿Te n'adones, Ramon? És una delícia,
una veritable delícia. (JULIETA es va refregant pel
cotxe com una gata, posant un braç al seu damunt per
comparar l'efecte dels colors, deixant-hi l'americana i mirant-s'ho
de lluny, com un pintor mira la tela.) Quina pensada més
bona que has tingut, Ramon. Amb sorpreses així no hi
pot haver qui et guanyi. Deixa'm seure primer sobre el capó,
abans de seure al teu costat. (Seu sobre el capó i
posa una cama sobre l'altra.) Quin cotxe més acollidor!
Tant el musell com la gropa són els d'un animal domèstic
i ben ensinistrat. Deien que el cavall és l'amic de
l'home, però l'Alfa Romeo el supera. ¿Quants
cavalls té aquest cotxe? No cal que m'ho diguis. Tots
els cavalls imaginables, tot un estable ple de cavalls, tots
els que un bon genet desitjaria cavalcar, en un de sol.
|
