|
El camió estava arrupit
sobre les rodes, a punt de portar més lluny la seva
càrrega maleïda. Sturmer mirà per darrera
vegada la carretera lliure a l'altre costat, dret al davant
seu, allí baix. Aspirà una llarga bocada d'aire,
com si begués d'una ampolla, xuclà tot l'aire
que pogué de la nit i amollà el peu esquerre.
Les rodes de davant mossegaren la terra al començament
del pendent, fent-li formar una gepa que travessaren tot seguit;
i com
un mul rebec, apuntalat sobre les quatre potes, el K.B. començà
a baixar cap al forat. El motor, a poc gas, l'aguantava. Res
de tocar l'embragatge d'ací a l'altre cantó.
I just el que calia del fre.
-Déu de Déu... Ja hi som!
Amb el motor calat i les rodes bloquejades continuava rossolant;
era un objecte abandonat, un objecte abandonat que patinava,
relliscava, es posava de través. ..
Hi hagué un cop de demarré desesperat i el motor.
embalat, desembregat a fons i amb l'accelerador pitjat fins
a terra, engegà un udol grandiós, es posà
de nou a temps i reprengué la tracció sobre
la massa del camió en el moment precís que anava
a immobilitzar-se. El volant, a les mans de Gerard, traçà
dues mitges circumferències precipitades. Alhora, les
rodes de davant mossegaren altra vegada la terra grassa. Tot
tornà a lloc.
Davant, ninot desmanyotat sota els projectors blancs, Johnny
xipollejava en el fang de nafta, cridava, aquissava el vehicle
amb grans gestos dels braços en el buit. Gerard, sempre
a la marxa més curta, donà el màxim de
gas.
El motor udolà. Els pistons corrien com atletes, donaven
cops de cap a la part alta dels cilindres, es feien nyagos
i no tenien ni temps d'aturar-se per fregar-se'ls. Les bieles
els encoratjaven amb llur xiuxiueig fluid. El conductor havia
desfermat tota la pressa, tota la força que els enginyers
havien tancat en l'acer. l aquest esforç, transformat
pels engranatges de la caixa i els del pont, donà com
a resultat una progressió irresistible, a tres quilòmetres
per hora, enmig d 'un bassal negre i pudent, taca de nit líquida
que xipollejava en remolins entorn dels botons de les rodes
que ni tan sols esquitxava.
Johnny recula constantment davant els fars. En aquest malson
de fang, poteja i ensopega com en un somni; com en un somni
ensopega, ensopega i cau d'esquena. Però no es tracta
pas d'un somni, puix que cridar no el desvetlla. El cap alçat
per damunt del líquid que li recobreix totalment el
cos ensorrat, crida, crida sense parar. El camió prossegueix
l'avançament implacable cap a ell. Gerard ho ha vist
tot, però no alça el peu per alentir; el que
cal és passar .El pneumàtic de la dreta de davant
toca el peu del romanès, s'hi enfila, el premsa en
el fang que se solidifica dessota l'enorme pressió.
Johnny forceja, crida, sent que la cama se li aixafa, udola
com si es morís. Sturmer, amb els ulls clavats a la
part alta del pendent que emprendrà dintre de poc,
no para atenció a aquella carcassa desarticulada que
trepitja amb les rodes, esclafada o negada, qui ho sap; de
què serviria. Cal passar .Una darrera sotragada, alguna
cosa que espetega, Johnny salta de costat i es retroba dempeus.
Té la cama plena de sang, però no és
pas trencada. Just el temps d'esvanir-se i heus-lo ací
mortalment vexat.
L 'impuls que el camió havia agafat en el fons llis
del cràter empenyé excessivament les rodes de
davant a l'assalt del pendent. Però just al moment
d'atacar el terra ferm, les de darrera van fer tres voltes
folles al bassalot de petroli i el camió s'assegué
sense sotracs.
A la banda oposada del remolí negre de l'incendi, que
tapava una part de l'horitzó, sortia el sol.
|
