|
Al
cap d'un parell de dies, agafaven l'autobús que anava
a Aïn Krorfa, havent optat pel servei nocturn per tal
d'evitar la calor que era aclaparadora en aquella ruta. Demés,
d'alguna manera, la pols és menys penosa quan no es
veu. De dia, quan l'autobús travessa aquella part del
desert, pujant i baixant tot fent ziga-zagues pels estrets
calls, el núvol de pols que aixeca el vehicle es pot
veure i, a vegades, als revolts molt tancats, es respira.
La fina pols es diposita sobre totes les superfícies
més o menys horitzontals, fins i tot a les arrugues
de la pell, a les parpelles, a l'interior de les orelles i,
a voltes, fins i tot en llocs amagats, com el melic. I de
dia, llevat que el viatger estigui acostumat a aquelles quantitats
de pols, és summament conscient de la seva presència
i pot arribar a magnificar la incomoditat que li causa. Però
de nit, quan els estels brillen al cel clar, té la
impressió, sempre que no es mogui, que no n'hi ha,
de pols. La remor constant del motor l'adorm, el posa en un
estat extàtic en què tota l'atenció es
concentra en el camí que s'acosta interminablement
a mesura que els fars l'il·luminen, és a dir,
fins que s'adorm per despertar-se més tard, en aturar-se
l'autobús, en algun fosc bordj perdut, i aleshores,
gelat i entumit, baixa a prendre un got de cafè dolç.
Com que els havien reservat per endavant, aconseguiren els
millors seients de l'autobús, és a dir , els
del davant, al costat del xofer. Allà no hi havia tanta
pols, i l'escalfor del motor, bé que excessiva i una
mica incòmoda per als peus, era benvinguda cap allà
a les onze, quan refrescava i sentien el fred sec, intens,
que sempre arriba amb la nit en aquelles regions altes. Tots
tres es van ensardinar juntament amb el xofer, al seient davanter,
Al costat de la porta, Tunner semblava que dormia. Kit, amb
el cap reposant feixugament a l'espatlla de Port, es bellugava
una mica de tant en tant, però tenia els ulls closos.
Amb una cama a cada costat del fre d'emergència i amb
el colze del xofer clavant-se-li a les costelles cada vegada
que agafaven un revolt, Port era qui estava pitjor situat
i, per tant, romania despert. Fitava a través del parabrisa
el camí pla que s'acostava i era devorat per la llum
dels fars, Cada vegada que anava en ruta d'un lloc a un altre,
Port era capaç de contemplar la seva vida amb una mica
més d'objectivitat que de costum. Durant els viatges
solia pensar amb més claredat i prenia decisions que
era incapaç de fer quan s'estava establert en un indret
fix.
|
