literatura i mitjans de transport
transports terrestres
per rails
corpus literari
obres d'autors estrangers
obres d'autors estrangers
 

hrabal, bohumil

Dades biogràfiques
 
Obra

Trens rigorosament vigilats

 

Fragments

Es va sentir un soroll a la cabina i el disc vermell va saltar i es va convertir en blanc, i jo vaig treure la clau de la cabina i vaig córrer cap a l'andana, al cobert; la locomotora xiulava a l'entrada i el cap d'estació baixava com si res no hagués passat, era com si aquells crits en el celobert l'haguessin purificat, com si fos el mur de les lamentacions. Hubicka deia que d'aquella mateixa manera solia cridar la seva dona, que -encara que era filla d'un carnisser de Volari- li ho consentia, però que quatre cops l'any es rebel·lava i que com més fort li cridava el cap d'estació, explicant-li el que era una dona decent, la senyora del cap d' estació li llançava el que tenia més a mà. Una vegada, pels volts de Nadal, quan l'estava cridant, el va arrossegar fins a la cambra de bany i li va donar una bufetada tal que de l'empenta el va fer caure dins la banyera, on nedava la carpa que tenien reservada per al sopar de Nadal.
El cap d'estació va entrar a l'oficina i amb una sola mirada es va adonar que hi havia algun problema amb el trànsit.
-Bé, nois -va dir amb to paternal-. Està controlada la situació?
-Teníem un tren militar aturat al costat del canvi de vies -va dir Hubicka posant cara de disgust.
-EI tren rigorosament vigilat? -EIs ulls Ii van sortir de Ies òrbites.
-EI dels tres signes d'admiració -vaig comentar.
-Heu Ilegit...? -va assenyalar Ia declaració signada pel delegat del Reich.
-Ja l'hem llegida -va dir Hubicka.
-I heu tingut en compte que...?
-Ho hem tingut en compte i hem pres la decisió -va somriure el factor Hubicka.
-Nois, això podria qualificar-se de sabotatge -manifestà el cap d'estació i va sortir a l'andana.
A la locomotora del transport militar rigorosa ment vigilat hi havia, pàl·lid, l'enginyer Honzík, director de l'oficina d'operacions, que havia anat personalment a buscar aquest tren fins a Liboch. I ara era allà com a ostatge, amb els ulls en blanc i les mans entrellaçades, al costat mateix de la finestreta de la màquina, perquè per les finestres i les portes veiéssim en quin embolic l'havia posat la nostra petita estació.

 

Documents
 
Enllaços
 
LITERATURA I TRANSPORTS TERRESTRES
corpus literari