Glossari

 

 

Adiposa: Format de greix, varietat de teixit conjuntiu que té funcions de reserva energètica, de suport estructural i de protecció de l'organisme dels vertebrats.


Balènids: Família de mamífers cetacis misticets integrada per animals d'unes grans dimensions i que comprèn diverses espècies de balenes.


Balenó: Petit de la balena.


Balenoptèrids: Família de mamífers cetacis misticets integrada per animals d'unes grans dimensions i que comprèn diverses espècies de balenes, anomenades més pròpiament rorquals.


Barbes: Cadascuna de les làmines còrnies que els cetacis misticets (balenes i rorquals) tenen implantades transversalment al paladar i que empren com a filtre per a retenir el plàncton de què s'alimenten. Són unes formacions triangulars la vora interna de les quals presenta una franja de pèls llargs i rígids. Les barbes, com els pèls o les ungles, es gasten per l'àpex i tenen un creixement continu. Llurs dimensions i llur nombre per individu (diversos centenars) varien segons les espècies. Per raó de llur elasticitat, eren emprades per a fer barnilles de cotilla, etc.


Cetaci: Ordre de mamífers adaptats a la vida aquàtica, gairebé sempre pelàgica, de cos afusat i de cua transformada en una aleta caudal ampla de funció propulsora.


Espiracle: Cadascun dels orificis que, en els cetacis, posen en comunicació la cavitat nasal amb l'exterior i pels quals entra l'aire atmosfèric i surt l'aire expirat, sovint en forma de vapor.


Extinció: Acció d'extingir o extingir-se, morir tots els animals d'un mateix tipus.


Gestació: Procés de formació i desenvolupament de l'embrió en les femelles dels animals vivípars.


Hàbitat: Conjunt de condicions ambientals en què es desenvolupa la vida d'un ésser viu.


Krill: Nom genèric de certs crustacis planctònics de l'ordre dels eufausiacis, que són el principal aliment de molts peixos i cetacis.


Mamífer: Classe de cordats de l'embrancament dels vertebrats amb el cos proveït de glàndules mamàries, que normalment es caracteritzen per tenir pèl i alletar als fills.


Migració: Desplaçament cíclic i orientat, generalment col·lectiu, d'una població animal i sovint amb moviments de partença i arribada molt precisos.


Mioglobina: Proteïna muscular.


Misticets: Subordre de mamífers de l'ordre dels cetacis, constituït per les balenes i els rorquals, caracteritzats pel fet de no tenir dents i per la presència de les barbes o aparell filtrador per a llur alimentació planctòfaga.


Monogàmia: Aparellament d'un sol mascle amb una sola femella.


Part: Acció de parir, expulsió d'un fetus viable fora dels òrgans genitals.


Plàncton: Comunitat biòtica formada per tots aquells organismes que es troben en suspensió en el si de les aigües dolces, salabroses o marines.


Rorqual: Nom amb el qual són conegudes diverses espècies del gènere Balaenoptera, cetacis misticets de la família dels balenoptèrids, que es diferencien de les balenes per la presència d'una aleta dorsal i de solcs ventrals. Entre aquestes espècies hi ha el rorqual blau (B. musculus) i el rorqual d'aleta blanca (B. acutorostrata).


Tona: Unitat de pes de símbol t, equivalent a 1 000 kg.