La matriu de punts en files i columnes de gran resolució que configura tota imatge de mapa de bits facilita la sensació d'imatge real, i, per tant, la sensació d'imatge fotogràfica. De fet, tota imatge fotogràfica digital consisteix en un arxiu codificat amb un determinat format gràfic de mapa de bits.

Per contra, les imatges vectorials es componen d'objectes gràfics independents, creats a partir d'operacions matemàtiques que realitza l'ordinador. Els objectes que componen una imatge vectorial són línies definides per vectors, i cadascun d'aquests vectors es compon d'un punt inicial i d'un punt final, també coneguts com a punts de control. Els objectes que componen una imatge vectorial també són anomenats objectes Bézier. Els objectes Bézier són segments de línia connectats per nodes. Els segments de línia poden ser rectes o corbs, i qui determina aquest factor són els manegadors. Els manegadors parteixen dels nodes i són dos, i s'utilitzen per a indicar el grau de curvatura i la direcció d'un segment.

Els objectes que componen una imatge vectorial presenten les seves pròpies característiques, de manera que podem tenir objectes gràfics amb colors, dimensions i formes determinats en què variant una d'aquestes característiques modifiquem l'objecte sencer. Així, en augmentar una imatge vectorial no distribuïm una sèrie de píxels (cosa que sí que passaria en una imatge de mapa de bits), ni n'augmentem el nombre per superfície, sinó que tan sols modifiquem la fórmula matemàtica que calcula l'objecte vectorial. Podem ampliar-la tant com vulguem, la seva qualitat no se'n veurà afectada: sempre serà màxima. Els objectes vectorials no depenen de la resolució, per la qual cosa el seu pes d'emmagatzematge és, en general, molt inferior al que pot tenir una imatge de mapa de bits.

Alguns dels principals tipus d'imatge són:

TIFF (Tagges Image File Format). Creat per la companyia Aldus, tot i que actualment pertany a Adobe. És un format de compressió per àrees que permet guardar les imatges amb la màxima qualitat, a més d'especificar paràmetres propis per a la impressió. És un dels formats que més espai ocupen, però també el millor format per a ser imprès.

BMP (Windows Bitmap Format). Format creat per Microsoft que permet tanta qualitat com les imatges TIFF, però que se'n diferencia pel fet que no aporta cap informació per a la seva impressió, cosa que comporta que les imatges ocupin menys espai de memòria. S'utilitza per a imatges que s'imprimeixen amb qualitat normal, o bé per a les imatges de qualitat que només han d'aparèixer en pantalla.

PICT (Macintosh Picture Format). Format gràfic de compressió, sense pèrdua de qualitat, característic dels entorns Macintosh (tot i que també pot ser emprat en altres plataformes). Té les mateixes característiques que el format BMP.

GIF (Graphics Interchange Format). El format GIF és un dels més emprats al Web pel baix pes que implica generalment. La seva fórmula de compressió és secreta i pertany a Unisys. Se sol fer servir per a imatges amb una profunditat de color de fins a 8 bits (256 colors), i utilitza un algoritme de compressió anomenat LZW. La principal característica d'aquest algoritme és que no perd informació, és a dir, que, un cop descomprimida la imatge, conserva la mateixa informació que quan es va comprimir. L'algoritme LZW realitza un procés de reconeixement de seqüències consecutives de color, recorrent un per un tots els píxels. Si hi ha més d'un píxel consecutiu del mateix color, emmagatzemarà les dades d'aquest píxel i la quantitat de píxels que hi ha a la seqüència. El format GIF se sol utilitzar per a les imatges de mode de color indexat, sempre que no tinguin massa tonalitats diferents de color.

JPEG (Joints Photographic Experts Group). Format de compressió per síntesi. Es fa servir per a les imatges digitals o web que contenen moltes tonalitats, com por exemple fotografies digitals i imatges amb degradats. Es considera el millor format de compressió per a les imatges fotogràfiques, ja que, per causa del seu algoritme de compressió, no dóna bons resultats amb imatges planes o de pes molt baix. Bàsicament, el que fa l'algoritme del format JPEG és guardar la imatge separant la informació de la brillantor dels matisos de color, eliminant les diferències de color molt subtils que no podem distingir en situacions estàndard. Per això, es tracta d'un format de compressió que genera un procés de pèrdues. Per molt poc que vulguem comprimir, sempre es perd informació.[8] El format JPEG disposa d'una profunditat de color de 24 bits, és a dir, de milions de colors, capaç, per tant, de suportar i representar imatges amb qualitat fotogràfica.