Marc legal

A Catalunya, les primeres experiències d'educació en cinema van tenir lloc en els anys de la República. L'interès per l'educació audiovisual tal com la coneixem ara es remunta a la dècada dels seixanta en àmbits extraescolars i universitaris, i té una tradició important. Hem passat de la vella reivindicació de la introducció del llenguatge cinematogràfic a l'escola dels anys seixanta, setanta i vuitanta al debat actual sobre la incorporació de les TIC.

Tot i això, la introducció dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies en l'educació formal i no formal ha estat lenta i complicada. Les successives lleis d'educació i les últimes reformes educatives no han considerat, en cap cas, l'Educació en Comunicació Audiovisual com una qüestió prioritària.

La Llei general d'educació, de 1970, que va aparèixer en un moment de clara expansió dels mitjans de comunicació, no feia pràcticament cap esment de l'educació audiovisual ni de l'educació en mitjans.

Amb l'aprovació, l'any 1990, de la LOGSE (Llei d'ordenació del sistema educatiu) s'estableixen com a finalitats prioritàries del sistema educatiu no només l'adquisició dels continguts i coneixements tradicionals, sinó l'educació en els valors democràtics, l'adquisició d'hàbits intel·lectuals i la capacitació per a la vida activa professional, social i cultural. Amb la inclusió dels eixos transversals, entre els quals a Catalunya hi ha l'educació audiovisual, es pretén complementar i actualitzar les assignatures acadèmiques tradicionals i connectar la institució escolar amb el seu entorn. Ara bé, la concreció i la posada en pràctica de les mesures que preveu la LOGSE han estat clarament insuficients.

L'aprovació de la Llei de qualitat de l'educació (LOCE), l'any 2002, va empitjorar la situació. Els decrets de desplegament de la Llei no tan sols no incorporaven la comunicació audiovisual com un objectiu de l'educació bàsica, sinó que les úniques referències eren accessòries i, en el millor dels casos, redundaven en un paper secundari dels mitjans audiovisuals com a recurs didàctic. A més, en anul·lar la poca autonomia que tenien els centres, reduïa encara més el marge de maniobra dels educadors i educadores interessats per aquests temes.

En l'actualitat, el nou Govern central planteja una possible reforma de la LOCE o fins i tot la formulació d'una nova llei educativa. Amb aquest objectiu, ha elaborat un document, sotmès a debat públic, on s'assenyalen els principals reptes que ha d'assolir l'educació. Lamentablement, en aquest primer document no hi ha ni una sola menció a l'Educació en Comunicació Audiovisual, mentre que s'insisteix en l'ús de les noves tecnologies des d'un punt de vista informàtic i purament instrumental.

Al mateix temps, la nova Administració catalana es comença a plantejar la necessitat d'impulsar l'Educació en Comunicació Audiovisual i a aquest efecte es crea, al Departament d'Educació, un programa específic.

En aquest context encara ple de mancances, les diferents iniciatives que havien aparegut al llarg dels anys relacionades amb la implantació de l'Educació en Comunicació Audiovisual, tant d'entitats privades com d'institucions públiques i de professionals de l'ensenyament i de la comunicació especialment sensibilitzats tenen escassa capacitat de maniobra. Les seves propostes, en no poder-se desenvolupar en el marc de l'educació formal i amb els recursos personals i materials necessaris, no permeten que les competències bàsiques en aquest camp arribin a la major part de la població escolar.

Però el fet que l'Educació en Comunicació Audiovisual no hagi assolit el nivell d'implantació necessari en els centres educatius no es deu només a la falta d'un espai real en els currículums, sinó també a les mancances en la formació del professorat. Tan sols els docents que provenen de les escoles i facultats de formació del professorat han cursat, durant la darrera dècada, una assignatura específica, Noves tecnologies aplicades a l'ensenyament, però sovint aquesta assignatura està clarament decantada cap a la informàtica. El mateix terme Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ha contribuït a incrementar la confusió entre la dimensió tecnològica i l'expressiva o comunicativa, gairebé sempre en perjudici d'aquestes últimes.

Des d'aquesta pàgina us podeu descarregar el Llibre Blanc del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (només són 122 pàgines en format pdf):

www.audiovisualcat.net/recerca/lbe.pdf

El coordinador d'Audiovisuals

És imprescindible la creació, a tots els centres educatius, de la figura del coordinador o coordinadora d'Audiovisuals.

Aquesta figura s'ha d'entendre com a diferenciada del coordinador o coordinadora d'Informàtica, perquè ha de ser una persona especialitzada en comunicació audiovisual i la seva didàctica.

Ha d'actuar com a assessor de tots els departaments. S'ha d'encarregar d'impulsar, planificar, dinamitzar, experimentar, investigar i avaluar l'ús de l'audiovisual que es fa al centre educatiu, tant pel que fa a l'Educació en Comunicació Audiovisual com a l'Educació amb Comunicació Audiovisual.

Les tasques que hauria de realitzar el coordinador o coordinadora d'Audiovisuals al centre educatiu podrien quedar tipificades així:
- Estimular i assessorar el professorat de les diverses àrees o cicles perquè s'introdueixi en el centre una Educació en Comunicació Audiovisual (ensenyar a mirar cinema, televisió, publicitat, etc.): orientar sobre els continguts, la metodologia, els materials disponibles, etc.
- Estimular i assessorar el professorat perquè s'utilitzin a les aules els recursos de la Comunicació Audiovisual per optimitzar els processos d'ensenyament-aprenentatge a totes les àrees i cicles.
- Vetllar perquè en el centre s'organitzin adequadament els equipaments i materials, de manera que el seu ús sigui assequible i funcional.
- Col·laborar amb els responsables de la biblioteca-mediateca del centre pel que fa a l'adquisició de documents audiovisuals, llibres i revistes sobre el tema, i en l'emmagatzematge digital dels documents audiovisuals que van aportant els professors i els alumnes o que troba ell mateix.
- Potenciar quantitativament i qualitativament l'ús de la comunicació audiovisual. Pot fer-ho a través d'una sèrie de recursos:
- Programant cursos de sensibilització o d'aprofundiment.
- Recomanant cursos o conferències sobre la matèria.
- Assessorant sobre la conveniència de determinats materials didàctics.
- Informant sobre novetats aparegudes en el mercat.
- Recomanant determinades lectures (llibres, revistes, etc.).
- Suggerint fórmules d'ús més creatives, etc.
- Avaluar l'ús dels audiovisuals que es fa al centre, a diferents nivells:
- Investigar l'eficàcia d'aquests materials, en funció de les diverses fórmules d'ús possibles.
- Comparar rendiments en determinats contextos.
- Sistematitzar determinades modalitats d'ús.
- Analitzar per què s'utilitzen poc els materials audiovisuals en determinades àrees o nivells.

És evident que, perquè el coordinador o coordinadora d'Audiovisuals pugui desenvolupar eficaçment la seva tasca, necessitarà una formació específica, temps de dedicació, amb el conseqüent alliberament horari, i recursos de tota mena.

Propostes respecte a l'organització escolar

Perquè l'ECA contribueixi a la innovació cal revisar alguns aspectes de l'organització escolar. Si volem fomentar la creació d'entorns comunicatius necessitem uns espais i uns temps educatius diferents dels actuals.

Calen uns espais escolars que facilitin, per una banda, l'ús de les eines de comunicació audiovisual per a la producció pròpia i, per altra, l'accés a les produccions alienes, provinents tant del camp professional com dels altres centres. Per això fan falta sales per al treball audiovisual, amb càmeres de vídeo i amb el material d'edició indispensable i una biblioteca-mediateca ben dotada. Alhora, els mitjans de comunicació han de ser presents a les aules d'una manera continuada i planera.

A més, l'organització horària ha de ser prou flexible com per poder realitzar activitats d'aprenentatge de caràcter transversal, amb la concurrència de professorat de diverses àrees i amb agrupacions d'alumnat diferents a la del grup classe. S'han de poder fer projectes interdisciplinaris en petits grups diferents al grup classe, i els horaris atribuïts a cada àrea no han de ser tan rígids com per dificultar que aquests projectes tinguin el temps necessari per realitzar-se.

Les persones encarregades de la coordinació de l'Educació en Comunicació Audiovisual, de la coordinació d'informàtica i de la mediateca haurien de formar un equip que vetllés per la consecució dels objectius educatius que plantegem, objectius que haurien d'estar recollits en el projecte educatiu del centre.