| Plànol de situació de l'Acròpoli c.489 i 200 a C.(adaptacions realitzades dels dibuixos de la Història Universal de l'Art vol. 2 Edit. Planeta) |
(fig.2)
Aquestes adaptacions s'han realitzat expressament per a una persona amb ceguesa congènita que tenia un especial interès per la cultura grega i, en especial, per l'arquitectura.
La Història de l'Art és un tema molt tractat a l'assignatura de Visual i Plàstica. És per això que vaig decidir fer aquests materials, doncs tenia una persona disposada a provar-los i així poder fer les rectificacions pertinents
Primer he tingut una conversa amb ella i m'ha anat explicant quins eren els seus interessos, quines dificultats tenia per interpretar el plànols i quines manques de concepte tenia a causa del seu problema de ceguesa. En funció de les seves necessitats he fet l'adaptació.
(fig.3)
He decidit fer aquesta adaptació amb làmina fúser o "minolta" per ser el mètode més ràpid i fàcil, i ocupar menys espai que altres sistemes. Algunes d'aquestes adaptacions estan fetes amb dibuixos de la Història de l'Art de l' Editorial Planeta i d'altres són dibuixos confeccionats expressamant per a aquest treball. Elements que s'han tingut en compte:
-Els dibuixos ordinaris, tal com estan realitzats, en general no són vàlids per la impressió amb fúser, bé perquè tenen massa informació o bé perquè tenen línies molt fines que el fúser no aixeca. Cal tenir clara la informació que nosaltres veiem i la que l'usuari tocarà. Les línies dels contorns han de ser gruixudes. La principal, més gruixuda i sòlida, ha de ser de 6 punts, les secundàries poden tenir 3 punts i les de referència, 1,5 punts de gruix. A més d'aquests gruixos també podem emprar diferents tipus de línies com poden ser puntejades, ratllades...
(fig.4)
(fig.5)
-El contingut de les làmines no ha de ser ni excessivament gran ni excessivament petit (ha de tenir la mida d'una mà, aproximadament), per poder fer un reconeixement tàctil de manera ràpida.
-Les línies paral·leles, si estan gaire juntes, es poden confondre amb una única línia.
- Si s'entrecreuen diverses línies s'ha de deixar sense interrupció la de més importància.
- Les trames o farciments de les àrees es poden fer amb línies o punts. No s'ha d'abusar de les trames o textures dins d'una mateixa figura perquè poden provocar confusió.
- Totes les pàgines que surten en fúser han de tenir un títol en braille, perquè l'usuari tingui sempre una referència del que es tracta.
En primer lloc vaig realitzar un plànol de situació perquè la persona interessada en aquest estudi tingués coneixement del lloc on era situada l'Acròpolis (fig.1). Aquestes làmines han estat acompanyades de les pertinents explicacions sobre la situació geogràfica i el moment històric.
Com exemple de Temple grec, vaig utilitzar el Temple de Zeus, per ser prototip de Temple d'estil dòric.
Un dels problemes que va trobar la persona usuària d'aquestes làmines era que el material que estava acostumada a consultar era thermoform ( té més relleu) i en alguns moments li costava fer una abstracció de tres dimensions a dues i del volum a línia.
Discernir entre la planta i l'alçat (què era el terra i què era la paret, fig.3 i fig.4) o el concepte d' interior o exterior, va ser dificultós. És per això que vaig triar fer l'adaptació amb la fig.5 perquè tenia alhora els dos conceptes (dins i fora) en una mateixa vista de l'edifici.
(fig. 6)
(fig.7)
Com a persona vident em sorprenia la pregunta de si a través de la façana veiem també l'interior de les cases o per què dibuixàvem els cotxes de perfil només amb dues rodes si en realitat en tenien quatre. Per tant, el concepte d'opacitat o transparència tampoc el tenia clar.
La imatge visual la interpreta el cervell, l'ull és només un mitjà òptic per formar aquesta imatge. Per tant, la persona cega de naixement no ha pogut adquirir aquests conceptes que tenen assolits les persones vidents o que han tingut visió fins a un determinat moment.
No era la primera vegada que aquesta persona estudiava l'art grec. Per tant, va resultar molt fàcil explicar-li els diferents estils i les seves característiques, ja que estava molt documentada en el tema, tant a nivell artístic com històric.
Parlant de l'estil corint, em va preguntar com eren les fulles d'acant i li vaig fer el dibuix.
De les cariàtides de l' Erecteion també vaig fer l'adaptació, que per cert no li va quedar massa clara. D'haver tingut temps i perquè entenguès bé què era una cariàtide m'hagués agradat poder fer els tres estadis, que després d'aquest any d'estudi crec que són els adequats per a poder fer una adaptació. En primer lloc li hagués fet una petita escultura perquè tingués una idea del volum general de la figura, després li hauria fet una adaptació amb thermoform com a pas intermig i posteriorment li presentaria la làmina fúser o paper microcàpsula fig.11.
(fig.8)
(fig.9)
Palpant la làmina fúser, em va tornar a fer una pregunta per a mi curiosa i era la de com identificàvem en una escultura el drapejat dels vestits si el tacte era de marbre i no de roba com era en realitat. No vaig saber respondre.
El teatre també va ser motiu d'interès i d'aquí el segon plànol de situació de l'Acròpolis 200 a. C. amb l'ubicació del Teatre fig. 2 i el dibuix d'un teatre fig.10. En aquest cas vaig triar el d'Epidaure per ser el mateix que estava situat a la falda de l'Acròpolis i tenir ja referències d'ell aquesta persona.
 |
|---|
(fig.10)
Parlant del teatre també va sorgir un especial interès pel tema de les màscares que feien servir els grecs en les seves representacions teatrals (això ho veurem en un altre apartat) i vaig observar que el problema que ella plantejava amb les representacions del rostre i les expressions facials no era massa diferent dels que plantejaven els alumnes d'ESO quan desenvolupàvem el tema del còmic i les expressions del rostre. És per això que vaig decidir fer un capítol a part.
Un dels problemes que comentava aquesta persona (de mitjana edat) era que quan ella estudiava a l'escola, l'assignatura de Visual i Plàstica la hi havien tret del currículum per la seva condició de cega, substituint-la per Història i Geografia. Per tant, actualment, li costa poder situar-se en els plànol, no té hàbit en la manipulació de materials plàstics... En definitiva, li hauria agradat poder gaudir de l'assignatura en el seu moment. Per tant, pensa que ha perdut un aprenentatge important i que li seria útil ara.
Aquest mateix material s'ha presentat a un noi de primer d'ESO també amb ceguesa congènita, però que ha estat estimulat tant a l'escola com a casa des de petit a nivell plàstic, i el resultat ha estat totalment diferent. Ell ha identificat perfectament totes les làmines sense problemes de situació espacial ni de representació d'objectes.