Fig.1 Sonografia de Charles Barbier
Fig.2 Alfabet Barbier
Alguns enllaços d'interès
http://www.nodo50.org/utlai/lucer11.htm#2.-%20Antecedentes.
http://www.musica-stnazaire.com/dossiers/braille.htm
El primer en fer servir caràcters tàctils va ser Al-Iman Al-Amadi, venedor de llibres i cec, que per a reconèixer el títol de cada llibre i el preu va idear un sistema de caràcters en relleu que posava a sobre de cada llibre.
La primera impressió en relleu sobre paper per possibilitar la lectura per invidents va ser creada per Valentín Haüy el 1784. Consistia a pressionar una cartolina mullada sobre caràcters de plom de gran tamany. Es va fer amb lletra itàlica, però per desenvolupar aquest sistema calien lletres molt grans, el llibres eren molt voluminosos, pesaven al voltant de nou quilos, la seva lectura era excessivament lenta i no permetia l'escriptura; també resultaven molt cars. Valentín Haüy va ser també el fundador de la primera escola per a cecs, amb una metodologia basada en l'aprenentatge oral i la memòria. El 1847 l'anglès William Moon va fer un sistema més assequible basat en els caràcters de la impremta.
El 1821, Charles Barbier, capità de l'exèrcit francès, va proposar la utilització de punts en relleu per a l'escriptura de textos, que va anomenar "escriptura nocturna", ja que la seva finalitat era que els soldats poguessin desxifrar a la nit els codis militars. Aquest sistema el va presentar a l'Institución Real per a Nens Cecs de París, on Louis Braille estava estudiant.
Aquest sistema, anomenat també sonografia (fig.1) perquè representava els diferents sons del llengüatge i no les lletres del alfabet, tenia problemes importants. Permetia donar ordres com davant , darrera, més ràpid...., però no permetia lletrejar paraules, ni valors ortogràfics, ni operacions matemàtiques o escriptura de partitures musicals.
Constava de l'agrupació i combinació de 12 punts distribuïts en dues files de 6 punts.
Louis Braille va comunicar les deficiències a Barbier i va adaptar aquest sistema utilitzant grups de 6 punts, trobant un mitjà que li permetria formar totes les lletres amb accents, signes de puntuació i signes matemàtics.
El fet que Braille fos cec li va permetre experimentar personalment les seves investigacions, adaptant a la perfecció el tamany dels signes al tacte de la punta del dit, facilitant una ràpida identificació del signe en el mínim temps i el menor moviment possible.
Fig.3 Alfabet Braille