L'artista Josep Giribert i Torres va realitzar una entrevista a la revista Cavall Fort i també va fer un reportatge a TV3 sobre el seu problema de daltonisme.

En un principi, si fes pintura abstracta, probablement no seria objecte d'estudi. Tindria la seva particular paleta de colors i no ens plantejaríem cap altra pregunta.

El seu cas resulta interessant pel fet que és un pintor de quadres figuratiu i realista i per tant, en ser daltonià, no es correspon el que pinta amb el que veu.

Ja hem vist anterioment quins són els colors que confonen els daltonians. En el seu cas confon certs matisos de verd i de vermell.

Normalment els daltonians interessats per l'art, trien vessants professionals en què el color queda relegat a un segon pla, com pot ser l'arquitectura, gravat, escultura,…De totes maneres també ens hem trobat a la història amb artistes consagrats com el preimpressionista Turner i el cubista Fernand Léger que tenien aquest problema.

Però com realitza la seva pintura realista aquest pintor daltonià? Molt senzill, treballa amb un programa d'edició d'imatges, en aquest programa existeix un codi numèric que indica el valor de cada color. Doncs bé, fa una fotografia a la imatge o objecte que vol pintar i fa una comparació de la fotografia que ha fet i el valor numèric que li dóna l'ordinador de cada un dels colors de la fotografia, numera amb aquest codi cada un dels tubs de pintura i posa aquesta numeració també a una paleta perfectament numerada i ordenada, per no tenir confusions. Aquest és el resultat:

Preguntat si realment li gratifica fer  l' esforç d'intentar posar en la seva pintura colors que només veuen els altres i dels que no en podrà gaudir mai, respon que aquesta pregunta ja li han fet molts cops i, fins i tot, quan estudiava a la facultat, un professor de pintura molt colorista li va recomanar pintar 'tal com ho veia'. El tema que sembla fàcil no ho és, per això es va dedicar a l'escultura. Després d'anys de treballar amb els ordinadors, va trobar un mètode que li dóna satisfacció.

"El color és una experiència subjectiva. Ens trobem amb un problema bàsic que és el que jo sé, (encara que no ho vegi) quin color tenen les coses. Això és un lastre enorme per la meva experiència artística, (també de la gent que hi veu bé i no se n'adona). Així, per exemple, si pinto un paisatge amb el cel blau i un sembrat de blat verd, doncs passa això, que busco de seguida el tub de blau i el blanc, entono la lluminositat i tenim el cel blau... el mateix amb el verd. Resultat? Doncs que no té cap interès... Val més dedicar-se al dibuix i despreocupar-se del color .

Els meus quadres anteriors a la utilització de l'anàlisi informàtic no tenen cap interès, són tots molt similars, amb colors tòpics: el cel blau, els arbres verds, els troncs marrons, els camins ocres, l'herba verda... tal com ho fa un nen al que mai han ensenyat a 'mirar' i descobrir les coses com són...Llegint els meus escrits que acompanyen les meves obres, parlo molt extensament sobre això. http://www.tarrega.com/colors /page5/page9/page9.html )
Donada la inseguretat i confusió amb els colors, és per mi impossible abstreure'm del que sé dels colors, que són els tòpics lingüístics, i mai puc realment aprofundir en els infinits matisos que la realitat ens mostra.

Ara, quan pinto un cel descobreixo que hi ha diversos tipus de blau, però que molts cops, prop de l'horitzó, hi ha blau-verd molt clar, però que a la part oposada hi pot haver violacis... i l'herba segons vingui la llum pot ser ocre i fins i tot ataronjada (amb poca saturació), que un camp d'alzines poden brillar alguns reflexos vermellosos... tot això ho he descobert ara... mai ningú no m'ho havia explicat (i evidenment jo mai ho podria percebre), fins i tot m'atreveixo a dir que poca gent és capaç de veure els matisos que hi ha en les coses que els envolta...

Jo ara, quan descobreixo les infinites gradacions de matisos complexos d'un espai, realment és com redescobrir el món. Però el que definitivament et sorpendrà és que els resultats a mi em satisfan moltíssim, em produeixen un plaer visual que utilitzant la meva pobra visió mai havia aconseguit... L'ús d'aquesta eina que em dóna pistes és per a mi una brúixola que em manté orientat.. i et diré encara més... m'ha liberat d'aquest jou de "el que sé de les coses".
Crec que el treball que estic fent no només és positiu per a mi i per a possibles daltonians, sinó per finalitats educatives, diria que per desfer els tòpics i ajudar a aprendre a mirar i a descobrir...

Queda molt per fer i encara hi ha molt material docent que conté codis de colors que molta canalla és incapaç de distingir correctament. "

Neix a Santander, 1936.Miopia Magna.

La miopia és un error de refracció de la llum que consisteix en què els raigs de llum que provenen d'un objecte llunyà pateixen una refracció excessiva, enfocant davant da la retina. L'ull no pot compensar això i només veu de manera clara els objectes que es troben molt a prop, com a conseqüència d'això la visió és defectuosa per a distàncies grans.

Neix a Madrid, 1950. És cec total per causa d'un glaucoma des de 1990. Té estudis de Publicitat realitzats a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Madrid. També té estudis de fotografia.

Rafael el dibuix el resol amb pasta relleu que col.loca seguint un sistema de cordes que distribueix inicialment sobre la tela, per organitzar l'espai i la perspectiva. Una vegada està seca la pasta relleu li serveix de referència per col·locar després el color

22 anys. Sent la seva inspiració en la grandesa del mar

La seva especialitat és l'acrílic i cada vegada que acaba una obra, comenta que sent no tenir l'oportunitat de veure-la amb la seva totalitat .

Pintora cega (Distrofia corneal).

Neix a Barcelona, 1931

Pinta al pastell o amb ceres sobre paper. Retalla en cartró o cartolina, les formes que vol representar; una vegada retallades, aquestes formes li serveixen de plantilles per resseguir el contorn amb el color.

Tècniques pictòriques emprades per pintors cecs

Els pintors cecs tenen desenvolupats els sentits de l'espai, distància dels objectes, olors, tacte..... Fins on poden arribar en el desenvolupament de la seva percepció del món i el seu subconscient?.

UN PINTOR CEC DIU:

"Les professores van explicar que la tècnica utilitzada consisteix en combinar elements ja existents en el mercat, com el gesso, que és un element que es barreja amb l'acrílic per a aconseguir diferents textures, amb diversos materials tals com cartrons arrugats, papers de diferent gruix, sorra, fil sisal, etc. D'aquesta manera, s'aconsegueixen diferents textures que possibiliten que, en tocar la tela, els cecs tinguin veritable consciència del que estan pintant i, fins i tot, que puguin conèixer els quadres d'altres artistes."

És habitual que els artistes utilitzin tècniques mixtes que incloguin textures, relleus i rugositats, doncs el tacte segueix sent el sentit principal per sentir la intencionalitat de l'obra creada.

"Per a una persona cega, el més important és l'ordre i, per això, s'ha de tenir tot perfectament localitzat i escrit en Braille: tubs de pintura, recipients per posar i barrejar colors, etc. Per fer un dibuix en una tela, utilitzo fonamentalment gomes elàstiques entrecreuades, establint amb elles els paràmetres de la futura composició. També m'ajudo amb regles, filferros, cables i objectes diversos depenent del tema. Sobre aquests materials vaig dibuixant amb pintura acrílica en tub o de relleu els diversos traços. Una vegada seca, retiro les gomes i altres objectes utilitzats, quedant a la tela la silueta desitjada en relleu, el que em permet la seva fàcil localització pel tacte. Es podria dir que aquest traç substitueix l'aconseguit pel llapis o el carbonet. Per pintar utilitzo pinzells, espàtules i, de vegades, els dits. La mescla de colors la realitzo indistintament sobre la tela o en recipients adients"

(Text del fullet de l'exposició 18 d'abril-31 de maig de 1996).

" La meva pintura era abstracta. L'any passat em vaig endinsar en la figura i en el detall. Primer vaig pintar una fulla i després vaig arribar a representar una escala, que encara que és un element quotidià , va ser tot un repte."

25 de abril de 2005

¿Y en qué consiste el método? ¿Cómo pinta un ciego?
El método implica técnicas sensoriales. Utilizando lo sentidos el ciego va creando las imágenes mentales y uno intenta graficarlas en un plano, que es el lienzo. El ciego tiene que aprender a conocer el pigmento, por la textura, por el aroma, por la densidad misma.

¿Y eso varía según el color o lo hacen variar a propósito para identificar el color?
Las pinturas no son estándar, depende de la casa distribuidora y de la calidad del pigmento. Lo que se hace es buscar una forma de acomodarse, de conocer el pigmento no de una forma visual, es una cosa muy sensorial, táctil.

¿Y para orientarse en el plano?
Teniendo el lienzo en las manos hay que graficarlo. De una forma imaginativa calculas la dimensión del lienzo, según lo que quieras hacer así lo tomas, horizontal o vertical si es cuadrado. Lo separas por espacios. Si vas a graficar un paisaje, como en mi caso, lo separo en dos partes, la parte inferior y la parte superior. Si vas a complementar otras cosas lo partes en cuatro piezas, pero esa es una partición mental. Entonces el ciego lo que no debe perder es el cálculo de la zona donde va a trabajar.

Uno de ustedes por ejemplo trabajó una escalera...
¡Ah! Ese es Andrés, mi hermano. Cuando nosotros vamos a pintar cosas, fuera de lo abstracto, usamos mucho apoyo técnico: plastilina, sujetadores, marcadores para hacer grabado, un mascón, un pedazo de paste nos puede servir a nosotros. Si quiero hacer una grama lo que agarro es un pedacito de paste, le pongo pintura, lo que más lleva el paste es color verde. Le pongo gotitas de amarillo o blanco, y empiezo a puntearlo en el lienzo, no a frotarlo sino que a ponerlo y con el movimiento que le voy dando, cuando seca, tienes un pastizal hecho. Ésos son truquitos. El que hizo la escalera ocupó un material que se llama "stayflac", una especie de cinta adhesiva que no daña el lienzo cuando lo quitas. Entonces lo que hizo fue aislar el espacio en el lienzo donde no quería manchar, y dejó el espacio para figurar la escalera.

¿Y ese método se aplica tanto para las personas que perdieron la vista como para las que nunca la tuvieron?
Así es.

¿Y cómo sabe cuándo va a dejar de pintar, cuándo ya está listo?
Cuando estamos en la Academia hay muchas personas que nos advierten: "Ya, déjalo". Las primeras veces. Ahora el maestro deja al ciego que termine su idea, porque hoy en día el maestro ya no sabe en realidad qué es lo que quiere pintar el ciego. Aunque nosotros cuando queremos que él nos ayude, es decir una ayuda técnica visual, hacemos un boceto a lápiz de lo que queremos hacer, que es otra técnica que tuvimos que aprender nosotros, con grafito. Entonces él la ve, la estudia y la analiza. Eso le permite al maestro ver qué tipo de lienzo necesitamos. Pero con los pigmentos ya no se quita la vida porque sabe que muchos de nosotros los manejamos bastante bien. En mi caso yo sólo trabajo con colores primarios.

Cada día que pasa en la vida de nosotros sucede un cambio, la técnica se va puliendo; por ejemplo ahora reconozco los colores primarios por el olor.

El maestro nos pone nuevos retos y va aumentando la confianza de nuestros dedos en el lienzo. "