Le Bassin aux Nymphéas (Oli, 1899 )
Le pont japonais (Oli, 1923)
L'experiència artística es desenvolupa a través dels sentits, per tant caldria dir que, tot artista que té algun tipus de disminució sensorial hauria d'estar exclòs de la capacitat per crear. Per altra banda, la malaltia ocular a través del temps ha sigut la causa de representacions artístiques amb imatges alterades de forma involuntària per una patologia en concret. Trobem els casos dels coneguts artistes Claude Monet, Pissarro, Cassat, Degas, Munch,... que amb una visió defectuosa han creat escola. Moltes patologies oculars es pateixen com a conseqüència de l' edat, aquest és el cas de les cataractes (exemple molt clar i ben documentat) del pintor impressionista Claude Monet (París, 1840 - Giverny, 1926). És un dels pintors creadors del moviment impressionista, pintura de caire sensitiu, imprecís i lluminós, que fuig de la línia i el volum per centrar-se en l'aparença de les formes pel color i la llum. Aquest pintor que va morir molt vell, en els últims anys de la seva vida (a partir de 1912) va desenvolupar unes cataractes. Els especialistes li van recomar que abans d'operar-se deixés que es desenvolupessin completament. Va anar perdent visió però no deixà de pintar i va anar adaptant la seva pintura a les noves circumstàncies, treballant amb una llum tènue del crepuscle amb la finalitat de mantenir el sentit del color. |
Le Bassin aux Nymphéas (Oli, 1899 ) |
Le pont japonais (Oli, 1923) |
El 1922, la seva agudesa visual havia baixat a un 1/10 en l'ull dret i a una simple percepció lluminosa a l'esquerre. En l'últim període de la seva vida, la distorsió del color i la imatge és cada vegada més gran, la cataracta evoluciona, els blancs es tornen grocs, els verds i grocs verdosos en vermells i taronges; els blaus i violetes desapareixen i es transformen en vermells i grocs, de manera que la seva úlima època és considerada com un pas cap a l'expressionisme i l'art abstracte. El 1923 se li van practicar tres intervencions a l'ull dret (que van comportar l'extracció del cristal·lí o afàquia). Va trigar molt temps en percebre bé els colors i no va deixar que se li practiqués una operació a l'ull esquerre. |
 |
 |
 |
 |
 |
|---|
Claude Monet, The House seen from the Roses Garden , 1922-1924
Al contrari que en la cataracta, que el cristal·lí es va fent cada vegada més opac i dificulta l'absorció de les petites longituds d'onda, en l'afàquia existeix una discromatòpsia que potencia l'espectre blau produïnt una percepció blavosa anomenada cianòpsia, tal i com podem veure en la sèrie d' imatges"The House seen from the Roses Garden". En aquesta sèrie , Monet va pintar amb el seu ull esquerre que patia cataractes, de tal manera que tots els seus quadres els pintava vermells i grocs, mentre que amb l'ull operat tot ho veia blau. “Veo el azul, no veo el rojo , ni el amarillo; esto me incomoda terriblemente porque sé que existen estos colores, no los veo como los veía en el pasado, y sin embargo recuerdo muy bien como eran".
Edgar DegasParís (1834 - 1917) Va patir una malaltia que va començar a manifestar-se a l'edat de 36 anys. La seva evolució era lenta i progressiva, amb un greu deteriorament de la visió central i els colors. Al voltant de 1880 va començar a treballar amb materials que no requerien gran agudesa visual com va ser l'escultura i els pastells. Els seus pastells acostumen a ser composicions molt simples i amb poques figures, amb uns colors brillants, que ell veia com suaus, però en realitat eren intensos. Va prescindir de la línia precisa i del detall a favor de l'expressivitat i el moviment. Va intentar atrapar l'acció en el moment i va representar amb gran encert els esforços físics de les seves models. |
Ballarina de catorze anys (1880). París, Musée d'Orsay |
Ballarines de ballet abans de sortir a escena |
La perruquera, 1895 oli sobre tela 82 x 87 |
