Imatges del grup de gràfics de Girona (GGG)

La llum és una part de l'espectre electromagnètic i l'ésser humà té receptors per poder-ne gaudir; el nostre cervell s'encarrega d'assignar el concepte de color a cada una de les longituds d'ones lumíniques. A la retina hi ha tres tipus de cons (cèl·lules sensibles a la llum), cada una de les quals absorbeix un longitud d'ona diferent. Un tipus de con absorbeix la llum verda, un altre, la vermella i el tercer, la blava. Si un d'aquests cons és deficient (generalment vermell o verd), pot originar problemes per distingir aquests colors. El color que veiem depen del grau d'estimulació de cada un per la llum entrant. Quan la llum entra a l'ull, tots els fotoreceptors de la retina s'estimulen i envien els senyals òptics corresponents al còrtex visual del cervell, on aquests impulsos nerviosos es tradueixen en les imatges que veiem, però malgrat que es produeixen cada dia nous avenços en la comprensió del processament de la informació òptica per part del cervell, el procès pel qual les neurones interpreten a la ment els impulsos elèctrics com imatges visuals continua sent un enigma.

A l'Educació Secundària, l'estudi del color resulta un tema molt important al que es va fent referència durant tots els cursos en què es treballa l'assignatura.

No només el treballem a nivell teòric, sinó que normalment s'acostumen a fer molts exercicis en què es posen en pràctica els coneixements adquirits.

Treballem el color (síntesi additiva i barreja substractiva) i les seves qualitats, les sensacions cromàtiques, les textures amb colors, l'expressivitat plàstica del color i la interacció entre elements del llenguatge visual i plàstic.

S'ha fet un estudi sobre la teoria del color amb diferents problemes de visió:

El professor dóna a l'alumne dues escales de color: magenta i groc i ha de fer l'escalat de color amb les corresponents barreges. Si observem el cas, veurem que mentre realitza les barreges amb els colors de màxima saturació, encara se'n surt prou bé, però en el moment en què ha de realitzar les barreges amb els colors intermitjos (més lluminosos), es fa un embolic.

Aquest alumne té atrofia bilateral del nervi òptic amb visió normal fins els vuit anys i treballa amb gravadora i programa d'ampliació de pantalla ordinador (zoom-text). Fa servir ulleres amb lupa i telescopi, faristol i llum addicional. Se li fan ampliacions del material que es dóna a classe i aquest material ha de tenir bon contrast.

La seva agudesa visual és la següent:

Lluny: U.D. 3/90: U.E. 3/30

Prop : U.D. 0,016; U.E. 0,25 (amb reducció de camp en zona nasal).

Tal com s'ha parlat en el capítol d'il.luminació, no sempre la llum natural resulta la millor. A aquest alumne se li ha habilitat el lloc més fosc de la classe i se li ha adaptat un llum interior amb un vidre a la taula de dibuix amb la finalitat que tingui el màxim contrast.

El cercle cromàtic vist per persones daltòniques.

El cercle cromàtic facilita el treball amb els colors, perquè els representa ordenats i relacionats de manera sistemàtica. En el cercle, s'hi coloquen equidistants entre ells el groc, magenta i el blau cian.

La barreja de colors primaris, per parelles i en la mateixa quantitat, permet obtenir els colors secundaris: el vermell, el verd i el blau violaci, que es col·loquen enmig de la parella corresponent. Aquests sis colors són els bàsics. La resta de colors s'obtenen barrejant a parts iguals els colors primaris i els secundaris.

Dins aquest mateix exercici també s'acostuma a treballar el valor del color i els seus matisos. Es realitzen cinc circumferències concèntriques de dos, quatre, sis cm… cadascuna que van dels colors de màxima lluminositat que tendeixen cap al blanc, fins als que tendeixen al negre. Quan els matisos dels colors saturats s'apropen al blanc o negre guanyen o perden lluminositat.

En aquest cas, i preveient la dificultat de realització de l'exercici a les persones objectes de l'estudi, s'ha fet un cercle més simplificat que el que s'acostuma a treballar a classe i que dura algunes sessions

S'ha donat un cercle cromàtic a dues persones amb diferents graus d'afectació.

A la primera persona se li dóna una mostra d'un cercle cromàtic realitzat amb Macromèdia Flash i la plantilla on ha de realitzar l'exercici. Es tracta d'intentar reproduir-lo amb el mateix programa i la màxima fidelitat possible.

La primera dificultat que detecta la persona és el fet d'estar esborrades les línies de separació entre colors. Per tant, ja veu sense haver començat l'exercici, que li resultarà dificil la reproducció.

•  L'escala cromàtica que va del blau al magenta i amb colors saturats la realitza amb força correcció.

• A l'escala cromàtica que va del verd al magenta passant pel groc comença a confondre els colors.

•  A l'escala que va del blau al groc, per tant la gamma de verds, mentre té més afectació de blau la realitza amb correcció, però a mida que es va acostant al groc comença la confusió, ja que fa servir la barreja de blau i groc, però amb una afectació de magenta.

•  El matís que va del groc al negre no correspon a la mateixa escala cromàtica.

•  A mida que ens apropem al magenta la confusió va creixent i ens trobem que dóna al to ataronjat clar la mateixa cromacitat que al verd clar.

•  La confusió arriba al nivell màxim quan a la barreja de vermell ataronjat amb negre li adjudica el color verd.

•  Li ha estat impossible distingir els tons de màxima lluminositat. Només distingeix entre blanc i blanc blavós.

Comentari aclaridor de la persona objecte de l'estudi

“Em guio molt per la lluminositat del color i no tant pel color en si, així que depenent de si un
color està en format paper o és una llum de color ho veig diferent.”

Magenta

• Se li ordenen els colors per escales cromàtiques perquè li resulti més fàcil la seva classificació.

• El groc és el seu punt de referència i agafa el més similar a la mostra donada.

• Distingueix bé el taronja.

• Té tots els llapis de colors de gamma vermella agrupats i no en troba cap per posar al cercle.

• Parla del vermell tirant a verd o vermell descolorit.

• Agafa els llapis de colors i els posa a sobre del cercle cromàtic per veure si s'assemblen. Tot i que són idèntics, o gairebé, els rebutja.

• Agafa un marró i el posa damunt del verd. Creu que el marró és vermell.

• Tal com podem observar pels resultats obtinguts confon totalment els verds i taronges.

• És incapaç de trobar el magenta i el susbtitueix per un gris.

• El mateix li passa amb els tons violetes, que diu que són massa negres. confon el violeta amb el gris.

• Els tons blaus els veu força bé i el blau cian l'agafa, així com el groc, com a color de referència.

• En arribar als verds s'atabala. Agafa un marró i el compara damunt del verd.

• La gamma de marrons la té com a color vàlid i genèric quan no sap massa bé què posar.

• El blau verd el confon amb el violeta.

• Els colors els classifica en densos i compactes.

• Igual que en el cas anterior, li ha estat impossible distingir els tons de màxima lluminositat.

Un tret que es dóna de manera comuna als tres casos explicats, independentment del tipus de patologia, és que els colors més lluminosos són els que els costa més de distingir. Per tant, quan ens trobem a l'aula amb alumnes amb problemes de visió serà recomanable treballar amb colors saturats i molt contrastats.

Altres maneres de veure el color

Ceguesa congènita

Malgrat no haver vist mai, existeix per part de l'invident interès per entendre el color. Existeix en el mercat uns aparells lectors de color que a part del color indiquen els matisos de cada un d'ells (gris blavós, taronja intens,...).

Cada persona pot associar el color a una cosa diferent, creant així la seva pròpia imatge del color.

Parlant amb una noia amb ceguesa congènita sobre quina part de l'assignatura de Visual i Plàstica li agradava més, em va respondre que treballar amb pintures. Davant la meva sospresa li vaig preguntar per què, i em va contestar que per l'olor, que ella ja sabía que el verd tenia olor de menta, el vermell de maduixa.... Jo no m'havia plantejat mai la possibilitat que materials com retoladors o tèmperes tinguessin cada un una olor característica, a part de la pròpia de l'aglutinant emprat. Comentant el tema amb la professora de VIP de l'ONCE em va dir que existeixen en el mercat retoladors amb olors diferents adaptades per invidents, de manera que així podien treballar amb els mateixos materials que la resta de la classe i podien distingir els colors.

Malgrat aquests productes adaptats, l'artista cec Obdulio Sosa afirma que reconeix els colors primaris per l'olor.

"Cuando no se ha apreciado nunca la luz de los colores creo que no se puede apreciar con lo que los videntes llaman ver, pero es todo tan relativo que hasta un mismo color diferentes personas lo aprecian diferentemente de lo que lo ven,. Las personas que los colores no han visto nunca lo aprecian mejor con la emoción de los sentidos, poéticamente los hacen suyos y saben diferenciarlos, más incluso que una persona que ve, puesto que no le llaman la atención dado que a veces ni observan."