Què suposa tenir alumnat invident o amb baixa visió a l'aula de Visual i Plàstica.
Imatge cedida per Griselda Tubau Directius a seguir: Conèixer l'alumne/a No caure en l'error de pensar que tots els nois/es cegues són iguals. Conèixer la situació personal i familiar que envolta l'alumne. Conèixer la Patologia: Diagnòstic i pronòstic Moment de l'aparició del dèficit per saber el grau d'estructuració de la imatge mental que pot tenir. Nivell de memòria visual. Saber si hi ha negació del dèficit. Saber si té altres deficiències associades i aprofitar les seves capacitats potencials.
Actitud del professorat
Donar recursos perquè pugui seguir, mentre sigui possible, el mateix ritme que la resta de companys. Donar informació a la resta de la classe sobre les estratègies a seguir per poder comunicar-se millor amb el seu company. Verbalitzar al màxim totes les explicacions, sobre tot els escrits a la pissarra. Tenir material d'exemple a l'abast de l'alumne/a amb la finalitat de no haver de fer tant esforç visual. Posar-nos en el lloc de l'alumne/a i provar de fer l'activitat Realitzar adaptacions curriculars: Introducció, supressió o modificació d'objectius i continguts. Tenir en compte que el seu ritme d'aprenentatge serà més lent i cansat que la resta d'alumnes sense deficiència visual.
Característiques de l'entorn
Seguir rutines d'ordre espacial : Ordre tant a nivell de material com de mobiliari i espais de l'aula. També es farà referència a l'ordre en què es desenvoluparà l'activitat. Il·luminació de la classe segons necessitats de l'alumne/a. Situar l'alumne/a a prop del professor/a per evitat interferències de soroll provocades de vegades per la dinàmica de la classe. Quan hi ha resta visual, hem de tenir en compte els contrastos entre la tinta que fem servir i el full (no utilitzar paper reciclat). |
Text adaptat per secundària dels apunts del seminàri de plàstica realitzat per Maite Morales el juny del 2006