L'Educació Secundària Obligatòria intenta que l'alumne assoleixi de manera gradual experiències útils per a la seva formació i posterior integració en la vida adulta i al món laboral. Es pretén que l'alumne adquireixi una formació integral i un sentit crític, no només de la matèria tractada, sinó també de la societat i el món que l'envolta. Per tant, la nostra responsabilitat és fer-li conèixer l'entorn que és al seu abast i les persones que el configuren amb tota la seva dimensió i no de manera parcial.
Assolim l'aprenentatge a través dels sentits. Tocar, veure, sentir i assaborir impliquen una participació activa de l'individu. Tenir sensibilitat auditiva no vol dir solament sentir; tenir sensibilitat visual no vol dir només reconèixer. El mateix passa amb la resta de sentits. Actualment els nois/es tenen poques oportunitats d'intervenir en la natura o en els materials de manera física o sensorial, al contrari que els nostres avantpassats que estaven constantment amb contacte amb el medi.
L'aprenentatge no vol dir solament acumulació de coneixements, sinó també comprensió en la manera de fer-los servir.
Un dels objectius de la matèria de Visual i Plàstica és la d'aprendre a observar, percebre, comprendre i interpretar de forma crítica l'entorn.
Aquest entorn quasi sempre es troba reduït a l'entorn visual, prescindint de les sensacions que podem percebre a través dels altres sentits.
La percepció visual ens proporciona immediatesa, ens permet veure l'entorn de manera global però, i els altres sentits? No percebem res per altres sentits? El món que ens envolta és única i exclusivament visual? L'estètica és només visual?
En l'Educació Visual i Plàstica es treballa amb materials diversos amb la finalitat d'induir l'alumne al pensament creatiu amb el que pot expressar idees, sensacions, emocions i vivències.
La realització de treballs amb objectius pautats farà que l'alumne vagi de mica en mica elaborant estratègies de planificació personals amb la finalitat d'adquirir recursos suficients per a aconseguir un treball concebut amb criteris propis i per tant anar forjant la seva autonomia.
El cec percep el món a partir de l'oïda i del tacte. L' oïda i la vista actuen a distància (per veure només obrim els ulls i veiem), però el tacte exigeix una actitud activa i d'intencionalitat, per tocar necessitem una predisposició. La percepció visual és passiva i la tàctil és activa; a través del tacte podem percebre, a més de la forma, altres característiques importants dels objectes: la mida, la duresa, el pes, la temperatura, la rugositat...
La percepció tàctil: És la informació adquirida pels receptors cutanis de la pell.
La percepció cinestèsica: Utilitza la informació proporcionada pels músculs i tendons.
L' invident utilitza la percepció hàptica per ”veure” l'entorn que l'envolta.
Percepció hàptica: És més completa que la percepció tàctil. Capta la informació a través del tacte actiu. Suposa la combinació de la percepció tàctil i cinestèsica, per tant, és un tipus de percepció analítica on la globalitat es construeix a partir dels detalls.
És important ensenyar a tocar descrivint què és allò que s'observa.
El coneixement de l'objecte per mitjà de la percepció hàptica és limitat, ja que les informacions són parcials i fragmentades. Per tant, s'hauran de relacionar entre si per formar la idea global.
La percepció hàptica ofereix una imatge esquemàtica, però tan real i autèntica com l'òptica, amb què la persona falta de visió crea la seva pròpia imatge. S'ha de tenir en compte que la percepció visual i la tàctil no es corresponen.
Estudi de percepció visual i tàctil realitzat amb 15 nois/ies amb baixa visió i un grup de persones amb ceguesa total.
Amb aquest estudi es pretén observar el grau d'agudesa visual dels nois/ies amb baixa visió en presentar-los una imatge figura-fons. Posteriorment es farà un estudi amb la mateixa imatge per observar si és reconeguda a nivell tàctil. |
