El dofí

Nom comú: Dofí
Nom científic: Delphinus delphis, família dels delfínids

Els dofins són cetacis del subordre dels odontocets que pertanyen a les famílies dels delfínids, dels delfinaptèrids i dels platanístids.
El dofí és un animal de cos fusiforme i esvelt d'uns 2 m de longitud. L'aleta dorsal és punxeguda com una falç i de mida reduïda, i les aletes pectorals fan uns 60 cm de llargària i 20 d'amplada. El cap és petit i acaba en un musell en forma de bec d'uns 15 cm. Els ulls, envoltats per una ratlla fosca, tenen la nineta en forma de cor, i al costat hi ha les obertures auriculars. La mandíbula té de 80 a 100 dents petites i esmolades de pocs mil·límetres de diàmetre. És de color negre blavós per la part superior del cos, amb les parts laterals i la inferior blanquinoses. Animal de vida gregària, conviu en grups de 10 a més de 100 individus. Les moles de dofins són abundants en les mars càlides i molt corrents a la Mediterrània. Produeixen uns sons característics.
Aquest animal sociable, intel·ligent i juganer, viu en grups de varies mides. Es comuniquen entre sí mitjançant una gran varietat de sons, i són molt hàbils detectant les seves preses fent servir ultrasons.
Els dofins emeten contínuament sons similars a un xiulet que generen des d'un mecanisme situat sota l'espiracle que funciona com un sonar, és a dir, és un sistema per eco col·locar els objectes (semblant al que tenen els rat-penats) gràcies al qual poden navegar i detectar les preses amb facilitat. També emeten sons per comunicar estats d'alarma, excitació sexual i altres estats emocionals.
Els dofins han demostrat que són capaços d'aprendre i realitzar tasques força complexes, de comunicar-se entre ells i de vocalitzar sons semblants a les paraules. Alguns investigadors creuen que els dofins podrien aprendre un llenguatge i comunicar-se amb els éssers humans. Altres asseguren que els dofins tenen un nivell d'intel·ligència similar al dels primats i que estan molt lluny de poder aprendre a vocalitzar una llengua pròpiament dita.
Els dofins són uns mamífers aquàtics que juntament amb les balenes i les marsopes reben el nom comú de cetacis. Els cetacis són els mamífers que millor s'han adaptat a la vida aquàtica.
Els dofins pertanyen a una gran família que conté unes 32 espècies. Entre els exemplars més coneguts trobem el dofí mular, molt popular pels seus espectacles a tots els aquaris del món i, el dofí comú que ha inspirat moltes llegendes populars al món mediterrani. Ambdues espècies són comunes en aigües obertes. Pel contrari, altres espècies viuen en aigües dolces i en estuaris. Fins i tot, el boto, que és un dofí molt petit, és capaç de remuntar més de 2.000 km pel riu Amazones.
Fa molt temps, el dofí era caçat per extreure un oli que es trobava en petites quantitats dins del seu cap i que s'utilitzava com a lubricant per a la maquinària dels rellotges. Actualment s'han trobat altres substàncies alternatives i la pesca del dofí ha desaparegut. De totes maneres, molts d'ells moren atrapats a les xarxes dels vaixells que pesquen la tonyina.
Els dofins mengen en un dia una quantitat d'aliment equivalent a un terç del seu pes. S'alimenten bàsicament de peixos i calamars que agafen amb les seves dents còniques i esmolades.
Com les balenes, els dofins respiren per un únic orifici situat al cap (espiracle) i han de sortir a la superfície aproximadament cada dos minuts per agafar aire i tornar a submergir-se. Tenen els pulmons adaptats als canvis de pressió i poden baixar profunditats de més de 300 m.
L'aleta horitzontal de la cua, similar a la d'altres mamífers aquàtics, es mou en sentit vertical i permet la propulsió de l'animal i, les aletes situades al costat del cos actuen d'estabilitzadors. La seva forma hidrodinàmica els permet anar a uns 30 km/h i, fins i tot, arribar als 40 km/h.
Pel que fa a la reproducció, el dofí mular femella arriba a la maduresa sexual entre els 5 i 12 anys i el mascle entre els 9 i 13 anys. La primavera és l'època de zel, i al cap de 11 o 12 mesos de gestació la femella pareix una sola cria que és capaç de nedar i respirar al cap de pocs minuts d'haver nascut. La cria mama durant 18 mesos i segueix la mare sense dificultats nedant al seu costat i aprofitant els avantatges hidrodinàmics de la progenitora.

Més dades d'interès del dofí.

Altres adreces d'interès: