Bruixes a la Vall de Siarb

Amb la desfeta del Comte Hug Roger III de Pallars, els seus dominis passaren a ser governats pels Cardona. Una manera de reforçar la novetat de l'autoritat i d'afermament del domini feudal era la de iniciar processos de bruixeria. Això és el que farà Berenguer de Copons i de Vilafranca, Procurador General i Administrador del Comtat de Pallars i del Vescomtat de Vilamur, primer representant de la nissaga dels Copons de Malmercat al Pallars, iniciant una cega cacera de bruixes que s'allargaria durant tot els segle XVI, amb tot l'acompanyament de delacions, venjances, falsedats, ... i por, en detriment dels lligams socials del poble menut i de la seva capacitat de resistència front als feudals.

En la documentació, les bruixes apareixen al Pallars l'any 1424 en les ordinacions del comte Arnau Roger IV per a la Vall d'Àneu, però els primers judicis i sentències a mort comencen amb la nova administració dels Cardona.

En la documentació que transcrivim, el 1516 Caterina Mora de Estac, Margarida Saya d'Escós, Blanca de LLagunes, Ramona de Malmercat, i una dona de Soriguera serien acusades de bruixeria.

L'any 1534 jutjaven a Caterina Picona, d'Estac (ADM, Pallars, llig.26, doc.1592)

L'any 1574 la Inquisició jutjava a Andreva de Malmercat (que pertenyia a una familia de bruixes) per haver participat a reunions amb el Boc de Biterna.

Transcripció del judici per bruixeria

contra Blanca de Llagunes 1516

Sia manifest a qual se vol ----- al qual o quals les presents -- e presentades ........ dimarts xxvi del mes de setembre any MDXVI per lo manific molt solemn Ramon desbinal? doncell e Senyor de Peramola així com Caterina Mora de la vila de Estac e na Margarida Saya del lloc de Ascós ço ha .metzineres bruxes e faytylles son estades condepnades a mort ço es que primerament fosen offegades de manera que la .... fos separada de lurs cossos cremats e polvoritzats en lo foc la qual pena lo mateix dia per si li focen es stada executada la qual comdepmació es estada feta per virtud de una enqesta rebuda en la vila de Estac en la qual enqesta la dita Margarida la dita Margarida Saya coneixen lo seu fet sens jurament en lo dels altres ab juramnet depossà que ella ab quatre dones la una Caterina, na ....... e na Blanca de Vilamur , e de Soriguera la muller ques diu del Gabo e esta al ran de la vila, se aplegaren e se untaren ab un engoent quels donà na Blanca despuylanse totes nues e se trobaren en unes montanyes (1)E lo boc de Biterna isqels al camí e abrassas ab ellas e fen ho primer a na Blanca e aprés a la Soriguera e aprés a la Sayha e aprés al l'altra aprés sen anaren per lur camí prestat que ageren omenatge al Boc de Biterna renegant Deu e prenent lo diable per Senyor, e aprés se trobaren a matar un infant a mesons ... Castellás, un altre a Junyent, un altre a Bresca, un altre a Perameya, un fyl den Lesuy, e a Bernuy una fylla den ....., a Mal Pass una dona veylla muyller del farrer i na Isabel muller de Johan ..... de Arcalís, dues fylles i un fill de Moltis? Calamanes, ço es una fylla de Johan de Lavanés un de Bernat ...(quondam) de Tornafort.
Casso es estat aprovat per moltes testimonis e apres de ser copdemnades a mort dites Caterina Senya e Margerida Mora essent amb les dogals al col foren interogades que per lo parer de lurs .... digesen si avien inculpat de bruxes falsament pels qui avien denunciades e la (Caterina) Senya dix que verdaderament avia dit eles eren bruxes ab ela e per a aqesta darera testificació ... foren ofegades e posades al foc
les quals coses ab lo present sont de ma propia ma vos fem fe ab sotesont e na Mora testiffica e persevera que la muller de (quondam) Esteva e na Ramona del loc de Malmercat eren bruxes e fins a la mort estant ab lo dogal al col a perseverat

(1) (Al juici contra Caterina Picona d'Estac, el Boch de Biterna el situen "en la Montanya de Monsén de la Vall de Asso")

Sobre la sus dita prensio e asitacio del honorable Procurador fiscal e apicar les articles per el produits e donats vos mosen balle de Vilamur los testimonis de justicia

Es tot primerament per apviar lo qui es part pasat a na Blanca de Vilamur fornera ....
En xvi del mes de octubre any mdxvi fou pres de jurament Bortumeu Tartera de Vilamur que dirà la veritat del que serà interrogat . E per mi fou instruit per lo sagrament que sab el testimoni per que està presa aliceneta Blanca en la torre de Vilamur. E dix que per que te fama de eser bruxa.
Interrogat com ho sab el testimoni e dix que lo que el testimoni hi sab es que hohit dir a la filla de Gilem lo Prior que la dita Blanca li avia donat gatirnos e que noy saba altra ....

Lo mateix dia fou sitat Guillen del Prior e jurà ab sagrament que dirà la veritat de que serà interrogat.
E per mi fou interrogat si sab el testimoni si per que està presa na Blanca dins la torre de Vilamur e dix que es fama que bruixa.
Interrogat si hi sab res el testimoni de dix que lo que el testimoni sab un dijous de matí en vida de son un .... que .... un Gascò ab els e diu que na Blanca aparelà lo dinar. Na Blanca menestra bé e lo dit testimoni portava la escudela e lo Gascó no la volia prenre e convidaren ... que lo Gascò prengà dita escudela. E aver dinat anasen a la .... lo mal lo prengé e tornà lo pa que tenie que no pogé menjar ni al vespre sopar e .... que lo disabte ya fou mort e aprés de eser mort un dia un germà del mort pasave per la carrera. Diuen les dones na Blanca no hanès per les careras que lo germà del mort hi és e el vos gosarie donar. Que volen dir que vos li aveu mort son germà. E dix la dita Blanca no navie paor .... e que noy sab res altre.

Fuit sibi lectum et perseveravit

lo mateix dia fou sitat en Johan Sagarra de dita vila e jurà a sagrament que dirà la veritat del que serà interrogat.
Interrogat si sab el testimoni de serta siencia per hohir dir si per que està presa na Blanca en la torre de Vilamur e dix que per quant lan acusada de eser bruxa.
Interrogat si que el lo que el testimoni hi sab e dix que na Blanca lo pregà molt si li acurrirà en sa casa del deposant e el dix que no podie, e ela lon pregà molt que li acollís sa filla e tant lon pregà que ella la li acollí en un pallé que tenia e sigen sinc o sis dies e després sen anà e tornà a cap de uns dies e el testimoni no la volgà a collir en dit paller. E a cap de tres o mes dies lo mal li prengué a un bou que tenia el testimoni. De la malantia se pelà e de agest mal morí dit bou e creu el testimoni que per que no la avie volgut acollir li avie mesinat lo bou per la mal fama que te de bruxa e mes ha hohit dir a un moço que estave ab lo gagnan que li prengà una coentura a la gola e que na Blanca li avie donat alguna cosa. E lo dit moó anà a na Blanca e dix li que la gola li cohie e dita na Blanca li toqua a la gola e tantost fou milorat, e que no y sab mes

Fuit sibi lectum et perseveravit

lo mateix dia fou sitat Bertomeu Pelliser de dita vila .....
Interrogat si hi sab res lo testimoni e dix que sa muller eser a la honor de Martí de la Gardia (difunt) que na Blanca li donà a beure e de .... age beguts la potenge lo mal a dita sa muller e a cap de quatre dies ya fou morta e mes dix dit testimoni ... que un dia abans dita honor de dit Martí que sa muller era al "moro" que prenie aygua e na Blanca manave un bou e sa muller nos volgé apartar de dit "moro" per que lo dit bou begés. Na Blanca fou felona e dix li "calla que jo ten faré penedir" e mes dix dit testimoni que hara un any la dita na Blanca li a confegni un bou ariballs e manalo a la plasa e dix la dita Blanca a el testimoni "veus así lo bou que ma menjats les cols" e el testimoni avia dit "bou de fora" e lo bou sigué per dos o tres dies que nos trobà e després lo trobà mort a la roca de Seller e ço dit testimoni dix a la dita Blanca "vos rencor nes estat conplut" e girà na Blanca no dix res sino callà. E que creu el testimoni que la dita Blanca lo li manà, e que es fama per tota la vila e vall que la dita Blanca es bruxa e que na hohit clamar molts e que no y sab mes.

lo mateix dia fou sitat Johan Orteu de dita vila e jurà ............

Interrogat si que hi sab el testimoni en la dita Blanca e dix que tots temps ha hohit dir que es bruxa e que el testimoni la mire ab aquest parer e la te per bruxa e que hohit dir que un gascó que aquest gascó morí al espital que na Blanca lo avie mesinat ab una escodela de sopes e lo dit gascó morí de aquest mal e que ell ho sab quen morí sino que es fama per tota la vila e vall que la dita Blanca es bruxa. Que el testimoni a be... anys que tots t3emps a tengur fama de bruxa e que no y sab mes.

lo mateix dia fou sitat Johan Vidal de dita vila e jurà .....

Interrogat si que es lo que el testimoni hi sab e dix que ha hohit dir a Johanot d'Espot que na Balanca li avia donat gatirnos e quan lo dit Johanot li hisqué al camí e li dix que ela li avie donat gatirnos e la dita na Blanca dix que calàs "en bona hora que non tens". E mes dix que en dies pasats feren un matrimoni ab un fil de na Blanca ab una filla del Gastò, nevoda de el testimoni e na Blanca non volie fos muller de son fill, e complit lo matrimoni, la dita mullé de son fil fou malalta. Tenint parer ho avia fet na Blanca que la avie mesinada e son fil anà sercar na Blanca, sa mare, e (aquesta) anà a la muller de son fil, sa nora, e feu li saluts e millors e si dita na Blanca no la agés millorada era de parer dits testimoni e Johan Molins, pare de dita dona, que ageren morta a la dita Blanca. e tal ere son deliber... que tantost que dita na Blanca li agé fet salut dita dona fou milorada, e que no y sab res altre.

Fuit sibi lectum et perseveravit

A XII del present mes any damont dit fou sitat Johanot de Spot e jurà ....

Interrogat si hi sab res el testimoni e dix que lo que el hi sab es que el tenie guiterns e un dia el testimoni dix a na Blanca que ela li avie donat gatirnons e ela dix que ela no ere de aqeles ni ab quels te agera donats, e dit testimoni dix "jo us juro que si no men milorau jo us degolaré" . E dix na Blanca "no se quom los te agera donats" e dix el testimoni ab enra ab la parada e de lavors en sa el testimoni trobà remey e es garit de dits gatirnons e mes dix el testimoni que es fama per tota la vila e val que es bruxa e que no y sab mes

Fuit sibi lectum et perseveravit

Lo mateix dia fou sitat Johan Orteu fil de Johan Orteu e jurà ....

.... la acusada de eser bruxa e tal fama es en la vila de Vilamur e per tota la val e que el testimoni tambe la ni te en aquest parer e encara dix que dita na Blanca li a donat gatirnons de aquesta manera que una volta una germana de dit testimoni se agoge? e l dita na Blanca la ..... e un vespre dit testimoni venient de fora que tot los altres avien sopat e dita na Blanca donà a sopar a ... e sopat que agé li prengé gran coentura a la gola e dix " omes qui e com me cou la gola" e dix la mare de el testimoni a la ventura " o fa lo pebre" e ja no pogé dormir de tota aquella nit tant li cohie la gola fins se sentí los gatirnons que dins dos dies se li conegeren los giterns e dix la mare de dit testimoni "na Blanca te mirat donay giterns" e que no y sab altre

Fuit sibi lectum et perseveravit

Lo mateix dia fou sitat Bertomeu Marquet de dita vila e jurà ....

... que la dita Blanca es bruxa e jo que la tint en aquest parer.
E mes dix el testimoni que tenia mal a les bares e anà al genre de na Blanca que li fes salut e el feu o volonter e lo mal se li es pasà e al cap de dies lo mal li tornà e el testimoni tornà al home que li avie fet salut e no lo y trobà. E trobà na Blanca e la li dix praqué lo volie e el testimoni dix "venie quen fes salut" e dix la dita na Blanca "jo ten faré" e el testimoni dix que la salut destes dones no volie als homes e que no volie que els lin fes que ja la tenie el testimoni en mal parer e dix na Blanca " .... .... ja ne fet jo a daltres" e ela li dix avia mester una novena e ela lin feu salut. Jo hi venré a casa e vingé hi en lendemà e sigeseli de part darere e fenyeli saluts e tirali los cabells del col de darere de que encara ni te senyal e dix el testimoni "per quen tirau los cabells que jo no vull que ningú me toqui al cabells" e dita na Blanca no dix res sino quel lexà e despres may dit testimoni no ha fet de son prou e mes a hohit dir (dit) testimoni a sa mare que un dia ela portave grexes de .... e na Blanca va li dit "ja tenim grexes" e ela dix "hoy mes no tinc vinagre" e dix na Blanca "jo nis ne daré" e lin donà una escudela e ela mengà les grexes ab lo dit vinagre e de continent que agé mengat les grexes lo mal la prengé al cor de e li durà mes de tres mesos e ... anaren a mege, e lo mege dix que mal lo cos li havien dat e el testimoni ...... penso que la dita na Balnca o avie fet ab lo dit vinagre e mes dit testimoni dix que a la novena de an Tonico de Soriguera que na Blanca donà una tasa de vy ..... e ab aquella tasa de vy ora per ora lo pres lo mal al ventre que may laga agut e de aquest mal es mort tots temps dient que aquell vy o avie fet de son mal. E mes te pensament el testimoni que de son mal que la dita Blanca ho ha fet e mes dix que ha mort un net de la dita na Blanca e que el lo hohit plorar mes que no sab sil mataven o si plorave al parir. E que no y sab mes

Fuit sibi lectum et perseveravit

A XI de octubre any MVXVI fou sitat Johan Vilarobia de dita villa e jurà ....

Interrogat si que es lo que el testimoni hi sab e dix que lo que el hi sab due ho hohit dir a molts que es bruxa e que el la te en aquel parer e mes dix el testimoni que un dia se trabava a Bescarbó e trobà alí un ques diu Bortomeu Monsarat del loc de Miraval e dit "digau dien ques les ties tenien pres en la torre " e dix dit testimoni " no y se res " e dix dit Monsarrat " Ja fa ben be una volta me donà guiternos na Blanca" Emperò demana ho a Pere Gagnan quen sab que dix que la sua sebriana menjave esponxa per garir dels giternse dit Monsarrat no li volia donar esponxa. Un dia trobà na Blanca e lo dit Monsarrat dix "Don aveu agut vos la fruyta quen aveu donat que ab aquella me haveu donat los gatirns" i dix na Blanca " no (h)e pas" e dix dit Monsarrat " Si aveu be e si vos no men gariu jo us mataré o vos difamarè per tot per que jo se be que ab aquella fruyta me sou estats donats" e l(l)avors la dita na Blanca dix que non dig(u)és ni me difamés que ho rengarie e li conjurà la gola e de continet preng(u)é mil(l)ores hi es garit. E mes dix dit Monsarrat que un dia ell anava a laucar a Sant Genís e bo fou al portal trobà na Blanca e dix la dita Blanca " Hon ne vas Monsarrat" e dix Monsarrat " vax laucar a Sant Genis" e dix na Blanca "Es dinat?" e dix Monsarrat " hoy no so dinat" e dix na Blanca " fes bet ast un tros de coqua(coca)" e lo dit Monsarrat dix " non vull" e dix na Blanca " fes menja lat " e dit Monsarrat prenge dit tros de quoqua (coca) encara que era ensafranada e anasen a St. Genís e donà lo tros de la coca al gos e de continent agé menjat la coca lo gos morí encara que era del Gagnau emperò de açó be u sab Pere Gagnau que la trobà morta e mes un altre dia na Blanca li dix a dit Monsarrat " no tas menjat la coca?" e lo dit Monsarrat dix " si, é bé?" e ela dix " no has pas " e que no y sab mes.

Lo mateix dia fou sitat en Pere Gannau (Gagnau?) de la vila de Vilamur e jurà ab sagrament que les coses sus dites del que Monsarrat lo adleg(u)e per testimoni que el testimoni age trobat lo gos mort e dix que per lo sagrament que fet ha que es axí de veritat que el(l) de sos hulls lo a vist morir lo gos.

A xvi del present mes de octubre any sobre dit fou sitat Bernat Vidal de Juyent e jurà ab sagrament que dirà la veritat del que serà interrogat....

... e mes dix que un dia sa muller anave a San Salvador ques feye una caritat e portave un infant e quan fou a la torre trobà na Blanca e na Tonina e la dita na Blanca li prengé dit infant e dix " E quin infant ha así tant gamil e nos fa bel infant" e anasen-sen e lo mateix dia pres mal al infant. En l'altre dia ja fou mort e mes dix dit testimoni que un altre dia tenia un altre infant i que vingué una nit estant al llit el testimoni e sa muller esent adormits lo prengé plorar en tanta manera que dit testimoni ni sa muller nos podie despertar e lo Gastó los cridave "Bernat, Bernat e Blanquina que ha aquex infant que açi plore" e llavors el testimoni e sa muller se despertaren e del despertar que feren sentiren gran fremit per casa e lo infant gran plor e de aquest plor lo prengué lo mal que de aquest mal morí que no li durà sino un dia o dos e trobasen li un senyal en lo costat e tenien pensa que males gents ho havien fet. A mes dit testimoni tenie un altre infant e en la nit tenint un ocol encés e que dit ocol se apagà que el testimoni e sa muller lo veren apagar e lo infant lo preng(u)é tant plor que en l'altre dia ja fou mort. Tenen pensa dit testimoni e sa muller que males gens li amortaren dit ocol segons la vista que ells tenien e lo dit testimoni mirave lo ocol e lo veu apagar en un pronte e de continent pres mal al dit infant e morí dit infant. Tenien pensa el testimoni i sa muller que males gents ho han fet. A mes dit testimoni vist que los infants no li podien viure dix un dia a Mosen Bernat Aninou quen consel(l)au los infants non poden viure ... pensa e mal parer que na Blanca los me mate i dix lo dit Mosen Aninon "fes la comare que mes pot deus ajudar que diable no e". El testimoni la feu comare e haná a Junyent e enbolcà dit fillol enbolcant lo dit infant fen un pet, e dix na Blanca "deus de valé". De continent pengué mal a dit infant que de dit mal morí e que no y sab mes.

Fuit sibi lectum et perseveravit

A xvi del present mes de octubre any sobredit fou sitat Monsarrat del loc de Miraval e jura ab sagrament .... fou interrogat si que es lo que el testimoni sab de na Blancae dix que ella li ha donat giterns los quals li a donat ab dues o tres pomes e menjades que les agé li prengé coentura a la gola que ja mes dita coentura se li es pasa(t) fins (que) se li conegueren els giterns los quals se li conegeren dins x dies i lo dit testimoni hanaba un dia a la dita Blanca al rengar de Bernat de Coppon e dix li "vos ab aquelles pomes que aveu donat me aveu donat los giterns. Si (no) men voleu garir jo vos mataré o vos faré matar o vos difamaré que jo mire metre en poder de la justicia" dix la dita na Blanca " nols te dat jo" (les gatirns). E dix dit testimoni "Si aveu bé" e llavores la dita Blanca li dix que cal(l)às que el(l)a lo garí e aquí li feu salut e li conjurà dues voltes e de continent dit testimoni trobà remei fins a tant que fou garit enper de açó sab bé Pere Gannau ...... e garit. E mes a cap de uns dies na Blanca isqué al Portal Nou e dix al dit Monsarrat "hon vas Monsarrat?" e el testimoni respos que "a Sant Genís". Dix na Blanca "es dinat?" "hoy" dix dit testimoni e dix na Blanca "fes, vete así un tros de coca" e lo dit testimoni dix "que non vull" e ella dix "fes" e el testimoni la prengé (e) anasen a Sant Genís e menave un gos que era del Garnau e com fou a Sant Genís donà la coca al gos e dit gos menjar lo pa. De contenent lo prengé lo mal devant ell allí morí solament no pogé tornar a casa e Pere Gannan lo trobà mort. E a cap de uns dies dita Blanca li dix "Monserrat no tas menjat la coca". El testimoni dix que si. Ella dix "no has pas"

Bibliografia sobre bruixeria al Pallars: Jaume Oliver Bruy: Les bruixes al Pallars: Processos d'Inquisició a la Varvassoria de Toralla (s. XVI) Ed. Garsineu Tremp 1999