Els pagesos

(Activitat litigatòria del comú)

Els pagesos de Malmercat contra el sr.

Els Copons de Malmercat no eren nobles absentistes. No es traslladen a Barcelona fins al 1790. Exercien un control rígid sobre la pagesia dels seus dominis. Com a resultat, la situació dels pagesos al llarg dels 3 segles del seu domini, va ser poc més que precària.

Havien intentat la via legal contra els abusos dels Copons però això només va contribuir a endeutar-los i empobrir-los més.

L'any 1772 la Universitat de Malmercat pateix la sentència de la Real Audiència condemnatòria per un plet amb un conjunt de creditors de censals comandat per "la Reverenda Comunitad de Viccario y Beneficiario de la villa de Talarn". Els censals debuts es remunten a 1591, 1619 i 1633, és a dir que cap dels condemnats havia nascut quan es crearen els censals. S'haurien creat a causa d'algun plet del comú de Malmercat contra el Baró?. La suma total és de 1.204 lliures., i es queixen

" sobre que hallandose dicha Universidad y Particulares en el estado mas deploreble de miseria pues a executarseles dicho pago habian de deixar sus casas y despoblar el lugar " per tal d'arrivar a una concòrdia "razonable"amb als creditors La concòrdia implica l'establiment d'un "drecho de veinteno sobre los frutos de toda especie de trigo, avena y cebada que todos los vecinos y habitantes de dicho lugar y término perciben en todas sus tierras .... (AHCS Notarials Doc. 531 foli. 43-53)

Els pagesos amenacen amb el despoblament que de fet havia estat el cas del resultat d'execucions de censals en nombrosos casos arreu de Catalunya.

Reclamació de Lluïsme: L'any 1801. Intent de deixar de pagar el dret lluïsme al sr, en la venda de comunals per part de tres pagesos de Malmercat

" ... Sia a tots notori com nosaltres Bernat Roy, Llorenç Casanova y Josep Urteu, los tres pagesos del poble de Malmercat Bisbat d'Urgell: Atenennt i considerant que anys atras lo comu y particualrs de est poble pera donar compliment als crescudisims gastos se oferien en lo temps de la guerra contra los francesos, nos feren venda perpetua o abdicació del dret a peixer de las terras que avall se expresaran com del acte de aquella consta en poder del Notari infrascrit als vint y vuit de gener del any mil setcents noranta y nou. Atenent així mateix que havent recorregut al Sr. jurisdiccional de est poble Dn. Francisco Antonio de Copons, Cordellas y de Vilallonga per a que firmes dita venda per raho de Señoria, se rehusà a menos de que primerament se li satisfes son corresponent Lluisme y que per a esto acudiren a son Procurador Anton Vilanova, pages de la vila de Peramea, y que ab est nos componguerem; que conferits nosaltres dits otorgants ab esten attenció que no teniam diners per lo pago del corresponent Lluisme; per ço .... nos imposam sobre nosaltres y nostres respectius bens un cens anual, ha saber es: Lo dit Bernat Roy, per las terras anomenades una terra de les marrades del Roy de un jornal de llaurar, sita en lo terme del dit poble, que limita .... , y per lo que a estas correspondria de lluisme la dita imposició de cens firmada per lo expressat Roy serà de deu sous Barcelonesos anualment pagadors. Y a mi dit Llorenç Casanova per la terra també anomenada Puigrodon de vuit jornals de llaurar ...., y per lo que a esta correspondria el Lluisme me imposo lo cens de set sous y sis diners anualment pagadors. Y a mi dit Joseph Urteu per las terras ditas una lo pradet de la Mola de mig jornal poch mes o menos y altra dita la Font de Rivera de un jornal y mig poch mes o menos, sitas en lo terme del mencionat poble de Malmercat y que confrontan, la primera, a sol eixent ab la assequia de la mola de dit Sr., a ponent ab lo prat de Joseph Agulló y a Tramuntana ab lo prat de la mola del nomenat Sr. ..... y per lo que a estas competeria del Lluisme, promet satisfer lo cens anual de un pollastre abte i rebedor; quals referits censos prometem anualment satisfer a dit Dn. Francisco Antonio de Copons, Cordellas y de Vilallonga ... atendendrer y cumplir sens dilació ni escusa alguna, ab lo acostumat salari del procurador y ab renunciació y esmena de tots els danys y gastos interesos y despesas ... y renuncian a tot dret y lley que nos puga afavorir, y a la que prohiveix la general renunciació ..." (AHCS Notarials Doc. 588 1801 foli. 19)

Entre 1818 i 1821 sembla que l'hostilitat contra els Copons va augmentar. Es negaven a pagar els delmes de sang (pernes del tocino), protesten per l'exempció d'impostos dels Copons, ...  L'absentisme dels Srs. de Copons, ara instal·lats a Barcelona, enerva els ànims. Hi ha diversos casos documentats:

Condemna a Pere Rosset (Casa Roy de Malmercat) a pagar les pernes degudes i les costes del plet:

"... considerant que Pere Rosset, pagés del poble de Malmercat, pretenia no pagar la perna de tocino que quiscun dels vehins de aquest poble pagan cada any del tocino o tocinos que maten, al noble Sr. Don Francisco de Copons, com a Sr. Campal de aquell y son terme, però fou precis acudiral Batlle de dit poble en nou d'abril del present any (1818), qui feu comisió al Dr. D. Manuel Duat, advocat de la vila de Sort, y en força de la solicitud presentada pre Esteve Carrera com a Procurador de dit Sr. de Copons, s'expedí mandato formal de la curia de dit batlle de Malmercat, amb clàusula de citació, per a que pagàs dit Pere Rosset las pernas corresponents als anys mil vuitcents y setze i mil vuitcents y diset, del tocino o tocinos que est havia mort, y no habent fet oposició a dita citació y mandato, en trenta de setembre ultim y present any fou provist se expedis execució contra los bens del citat Rosset per lo efecte del mencionat cobro y costas ocasionadas. Y havent en est entretant arribat en dit poble de Malmercat lo dit Noble Senyor de Copons, se presentà lo referit Pere Rosset a dit Senyor oferintli que li pagaria en continent las preditas pernas corresponents als dits anys ...., y que en lo successiu matant lo mateix Rosset, tocino o tocinos, ell y los seus pagarien anualment perna del tocino o tocinos mataran en lo modo y forma pagan los demes vehins de Malmercat. Y atesa la noblesa y generositat del dit Sr. D. Francisco de Copons, devant del infrascrit Dr. D. Anton Boher, procurador que és nombrat del referit Sr. de Copons, accepta est las preditas dos pernas, pagant las costas merament curials, que son ser lliuras, set sous y quatre (diners), abonantse de estas al referit Rosset una lliura dos sous y sis diners, que eran per gastos de no haver comparegut lo dit Esteve Carrera, procurador del dit Sr, a judici verbal que lo any passat eran emplaçats per lo dit Sr. Batlle de Malmercat, y en atenció a tot lo dalt dit, lo expressat Pere Rosset promet en lo successiu pagar cada any la perna del tocino o tocinos matarà ell y los seus, com y també la quantitat de costas dalt dita y confese realment y de fet haver pagar las dos pernas corresponents als dits anys ..." (AHCS Notarials Doc. 604 1801 foli. 119v)

Els pagesos protesten per les excepcions d'impostos que pretenen mantenir els Copons.

L'any 1819 l'apoderat (i cosí polític) de Francesc Anton de Copons, D. Antonio Boher, presentà al notari Anton Azamar (cosí polític de Francesc Anton) una requisició: ...." Los magistrados de este pueblo, pretendiendo que pague dicho Sr. de Copons los gastos municipales del mismo como son Ternas de Regimiento, sueldo de justicia, veredas y demás, sin mandato, ni audiencia verbal no otra solemnidad, el dia 20 del actual diciembre fue V.M. Señor Bayle (Josep Orteu) asociado de los regidores, síndico y demás vecinos de ese pueblo, en la casa o castillo que dicho Dn. Francisco Antonio de Copons tiene en este pueblo de Malmercat, y dirigiéndose al granero mandó a José Carrera, mayordomo, le entregase las llaves del granero, de donde se llebó seis quarteras de trigo; ..... que dicho Señor Bayle, sin respetar dias feriados, queria poner en pública subhasta y venda las referidas seis quarteras de trigo ... a lo que es V. tan lexos de nombrar asesor, como que luego de visto el pedimento narrado, volvió a dirigirse en 27 de dic. a la casa o castillo del noble Sr. Dn. Francisco Antonio de Copons y se llevó dos quarteras y media de trigo menos medio celemin, con ánimo de subastarle y venderse conforme el primero ..." (AHCS notarial de 1820 foli. 2)

Josep Orteu contestà el 2 de gener al requeriment del tenor següent: " .... que no piensa haber procedido malamente sobre lo contenido en tal requerimiento, si que le parece haver hecho lo que le correspondia, y tienen los regidores decreto del Sr. Governador, despues de haberlo este consultado con su asesor, que debian contribuir a los pagos de sueldos de justicia, impresiones de pliegos, ternas de regimiento y demás imposiciones que vengan a los pueblos de orden superior, todas las tres clases, el terrirorial, industrial y comercial a proporción de lo que cada uno tenga en el pueblo, habite o no habite en él, ... , de lo contrario se seguiran las mayores injusticias, vexaciones,e impiedades contra los pobres habitantes en los pueblos, ni las justicias de los pueblos sabrian de donde poder sacar dinero para pagar tales contribuciones pues que en muchos pueblos como este de Malmercat, si no debieren pagar los hacendados forasteros por lo que ellos tienen y se llevan de este pueblo, pregunto a Don Antonio Boher, quienes deberán pagar tales contribuciones. V.M. deberá seguramente responder: los pobres jornaleros y mendicantes , pues que sacados los terratenientes forasteros, pocos quedarian de los demás hacendados en este pueblo, pero que injusticia e impiedad sería esta. El Rey, como lleno de un corazón justo y piadoso no lo quiere, antes bien, todas sus miras se dirigen a alibiar a los pobres jornaleros, y que en cada contribució cada uno pague por lo que tenga ... Esta es la respuesta que hace el Bayle de Malmercat al dicho requerimiento ...." (AHCS notarial de 1820 foli. 3)

Conflicte sobre l'aprofitament dels comunals

El 1819 l'alcalde de Malmercat Pere Rosset de casa el Roi va retenir empresonat amb grillets a les cames durant 3 dies a Bonaventura Meca, pastor dels senyors de Copons per un conflicte per l'herba dels comunals del poble, i no el va deixar en llibertat fins que va pagar una multa, amb les conseqüències que implicava deixar el crescut ramat dels Copons sense pastor.(AHCS notarial de 1820 foli. 108-109)

L'any 1821 els veïns de Malmercat donen poders a "Francisco Monrós, Agente de negocios, vecino de la Vila de Talarn, a José Vives de la de Tremp i José Ribó de la de Sort ... para que puedan juntos y a solas, comparecer ... ante qualesquiera Audiencias, juzgados y tribunales ...(AHCS notarial 607 de 1821 foli. )

Els pagesos de Montesclado i Glorieta

L'any 1813 plets amb sentència de la Real Audiència . El comú dels pagesos de Montesclado havia decidit acabar amb el monopoli del molí del Sr.

"En nom de Deu sia amen: Sobre los plets y causas que estaba pendents entre lo Noble Señor Dn. Francisco Anton de Copons, Cordellas y Vilallonga residint y los Ajuntaments y vehins dels pobles de Montesclado y Glorieta, que son ...... , quals plets vertian lo un per lo reintegro dels gastos, danys u perjudicis ocasionats a dit Dn. Francisco de Copons, y multas imposadas als batlles y regidors que eran lo any proxim pasat, per haverse de propia authoritat inseguint resolució de tots los vehins, segons afirman, entromes en lo moli que dit Sr. Dn. Francisco posseheix en lo terme del Poble de Montesclado, a cuyo pago foren comdemnats per lo Itre Sr. Governador de Talarn y confirmada sentencia per la Real Audiencia de est Principat en la que proferi en Manresa a dos de juliol proxim pasat y havent suplicat de ella los batlles y regidors de Montesclado y Glorieta, no sels admeté la suplicació, antes be en vint y un dels mateix mes de juliol foren expedidas lletras de Sa Excª y Ral Audiencia ab comisió al Alcalde primer de la vila de Talarn per la execució de ditas multas, danys y perjudicis, que es liquidasen, y per dit alcalde sels habia ja intimat mandato, per a que dins tres dias pagasen ditas multas y gastos ja liquidats...." (AHCS Notarial Doc 599 foli. 137-139)

L'any 1813 plets amb sentència de la Real Audiència sobre prestacions per senyoriu jurisdiccional amb referencia expressa a les Corts de Cadis

"...Y lo altre de dits plets vertia també per Decret de la Real Audiencia devant del dit alcalde de Talarn per ser interessats en ella lo alcalde y regidors de dits pobles sobre varias prestacions de formatge, gallinas, pernas y diners que los comuns y particulars de dits pobles pagaban y havian acostumat pagar de temps immemorial, sens ningun respecte al Señorio Jurisdiccional que antes del Decret de las Corts de sis Agost de mil vuit cents y dotze exercia dit Señor de Copons com a Baró dels expresats pobles y estos pretenian que quant las ditras prestacions no li competisen per lo insinuat titol de Sr. Jurisdiccional - debia justificar la possessió immemorial que alegaba, no obstant que ells no podian negarla, ab que las ditas causa o plets no podian produhir altre efecte que gastos y rencors, ab intervenció de notables personas desitjosas de la pau y quietut de las parts, han vingut a la transacció y concordia seguent:...." (AHCS Notarial Doc 599 foli. 137-139)

La concòrdia consisteix en evitar el pagament dels danys i perjudicis a favor del Sr. valorats en 450 lliures, possibilitat de sobreseïment de les multes i acceptació (una mena de capbreu) de totes les prestacions acostumades." (AHCS Notarial Doc 599 foli. 137-139)

 

Prerrogatives senyorials dels Copons de Malmercat

 

Els Copons de Malmercat actuen com a veritables srs. feudals. Tenen Cúria i presó al Castell de Malmercat. Otorgan poders utilitzant clàusules com: "representant nostras personas, acció y dret puga confessar, regonèixer, capbrevar a qualsevols Exc. Srs. marquesos, duchs y comtes y altros Srs. directes y alodials y a altras qualsevols personas qualsevol jurisdiccions, castells, caslanias, casas, masos, terras, honors y possessions, censos, reddits y altros drets que nosaltros en dits respectius noms tingam y posseigam en feudo, tant en jurisdicció directa com media, per dits Exms. Srs. y altras qualsevols personas en qualsevols llochs y terras y baix prestació de qualsevol cens y sens ella, segons serie y tenor dels instruments fets en rahó de ditas cosas, quals instruments puga ensenyar y presentar a dits Srs.Y per çó qualsevol jurament, y homatges de fidelitat y naturalitat de boca y mans, si fos convenient en a miras nostras, fer y presentar si y conforme en semblants casos se acostuma a fer..."AHCS Notarials Do. 524 anu 1759 foli. 109"

Quan és mort Francesc de Copons i de Cordelles al 1752, la vídua Maria Gràcia de Copons i de Lentorn reuneix al Batlle, regidors i caps de casa de Malmercat a la plaça del poble, com s'acostuma a convocar, "et exposuit vulgari sermone similia verba: .... pe tant vos dich y requeresch que com a bons i fidels vassalls me doneu la possessió del pnt. poble y presteu vostres sagraments y homenatges de naturalitat y fidelitat solits y acostumats prestar tant de dret quant per Consts. generals de Catalunya, Usatges de Barcelona y altres drets y consuetuts de la terra, oferintme jo fer y cumplir tot ço y quant me tocarà com a Sra. vostra...",

Dna. Mª Gràcia es va seure en un setial i es calçà uns guants en senyal de tenir la jurisdicció civil " ...In platea dicto loci in qua Dna Maria Gracia de Copons palam et publici in quadam cathedra sedit quasdam chirotecas manibus suis calciavit in signum possessionis jurisdictionis civilis ..."

" ...deinde vero dictam continuando possessionem expedivit praeconitsationem sequentem: ... Ara oiau tothom generalment que us nottifica y fa saber la Noble Sra. D. Maria Gràcia ... que de assí al devant tingau y reputeu per vostra Sra. natural a dita mi Sra, y al batlle y regidors per tals. Diu i mana que no sia persona alguna que gose ni presumesca desacatar o injuriar de paraula o de fets o en altra qualsevol manera los dits batlle y regidors y altros sos oficials sots pena de deu lliuras y trenta dias de presó. Diu i mana que persona alguna no gose ni blsfemar ni jurar lo SSm. nom de nostre Deu Jesuchrist ni de la Gloriosa e humil verge Maria, mare sua, ni dels sants i santas del paradís, ni jugaran en ningun genero de joch palesament ni amagadament quant se dirant los officis divinals çots pena de perdrer las messas tindran, y de quinse dias de presó y altras penas arbitrarias . Que en nigun altre temps ningú se atrevesca palesament ni publicament jugar en nigún género de joch prohibit çots las penas dalt imposadas. Diu y mane que ningú gose no se atrevesca de robar fruytes de las possessions agenes ni dampnificar ab bestiars ni altrament los alous de altro, çots las penas o bants acostumats, en que seran executats rigurosament. Post modum autem in continuationem dictas possessionis dicta Dna. Maria Gracia una cum dictis regitoribus et alys singularibus predicti loci accesserunt at Castrum citati loci, petit que clavem carcerum et manipulos ferreos que in continenti fuerunt ipsi traditis per Dm. locumnibus baiuli et sich aperuit ?? alia que quam plurima fecit, dixit in signum possessionis adeptae de Jurisdictione civil alta et baixa, mero et mixto imperio, nech non de feudis, vassalis, decimis, directo dominio, censibus, laudimys, juribus dominicalibus et alys omnibus juribus ... (AHCS Notarial 1752 foli. 83v-85)

Al mateix acte de possessió el batlle i regidors i els caps de casa ..."respondendo dixerunt. Nosaltres estam promptes de lliurar la dita possessió a su Merce per las causas sobreditas així com nos es estat exposat y dit. Així be de prestar los sagraments y homenatges de fidelitat y naturalitat acostumats en continent ab tal que nos firme, llohe y aprobe los previlegis, usos y consuetuts tenim en lo present poble..."(*) Y Dna. Mª Gracia respon que "... Que considerant la fidelitat y serveys, los jurarà, lloarà y aprobarà y confirmarà los previlegis, usos y consuetuts com ara de present jura, lloha y aproba los que emperò estan en sa viril observansa y no altrament ..." (AHCS Notarial 1752 foli. 83v-85)

(*)Tot i que sembla aclaparador a favor del senyor feudal, aquest acte de presa de possessió tenia la virtud a favor dels pagesos de confirmar els usos i consuetuts al seu favor (emprius, comunals, ....)

Les sentències de la cúria del Sr. de Malmercat normalment són verbals. "Sapias per esta carta com Josep Miquel y Perajoan Miquel pare i fill respectiu del poble de Malmercat en los noms de usufructuari i propietari respec. pera pagar y satisfer Joan Menal, germà y oncle seu, del dit poble, cent cinquanta lliuras barcelonesas en que son estos condempnats ab sentencia verbal proferida per lo Magnifich Manuel Guau assessor Comt. del Sr. Jurisdiccional del mateix poble per rahó dels drets de legítima ... " (AHCS Notarial any 1757 foli. 59)

Les sentències verbals no es registraven al registre de la curia si no ho demanaven les parts.

El Batlle dels pobles sota jurisdicció dels Copons són nomenats per ells. "En nombre de Dios sea a todos manifiesto como nosotros, Josep Soriguer bayle actual del lugar de Malmercat, corregimento de Talarn y obispado de Urgel, por el noble Sr. Dn. Joseph de Copons y de Cordellas Sr. del dicho lugar. ..." (AHCS Notarials Do. 531 foli. 43)

En la venda de terres comunals (La Vernedeta adjudicada en subhasta a Manuel Roy) per a pagar diverses despeses relacionades amb unes inundacions que havia patit el poble, i on es relaciona la "summa miseria y pobresa de la mayor part dels vesins del dit lloch en lo estat present, que és lo temps de major penuria de l'any" és necessàri el consentiment del Sr. del poble. " ... Andreu Roy Batlle actual del poble de Malmercat y son terme, Senyoria de Copons y Bisbat de Urgell, y regidor del mateix poble lo corrent any, y Francisco Casanova també regidor regidor de dit poble, convocats y ajuntats en son consell, segons costum en lo Castell del dit poble, de llisencia y en presencia de mi Sra. Dna. Maria Gràcia de Copons ... tenint ajuntament en sa presencia ... " ... ""I que havent lograt lo consentiment de dits senyors jurisdiccionals del present poble per a celebrar est contracte, sen lo qual, per sa directa senyoria y alodial, no podia practicar-se" I signa el document August Ciutat i Benavent notari de la Cúria Baronia de Malmercat (AHCS Notarials 1759 foli. 55r-56v)

Tenen arrendat el delme, cobren tallas (que sumen 5 o 6 lliures anuals), "les joves de cabar los seps y segar" que li fa anualment el comú de Malmercat, cobren censos de gallines, capons, pollastres, pernes de tocino, lluismes ... Cobren per la "coltura" del blat en la seva mola (AHCS Notarials Doc. 580 foli. 170-171)

A Montesclado "De todos los fruto se paga el diezmo, la mitad al señor y la otra mitad al cura párroco, a excepción de la carne que se paga tres partes al señor jurisdiccional y una al rector" (Qüestionari de Franciso de Zamora 1789-1790)

El 1758 Pere March Sinfreu pagés de Glorieta fa donació de la seva heretat a favor del seu fillastre Josep Ponsola d'Ainet "ab lo consentiment, aucthoritat, decret y firma de domini de mi Sra. Maria Gracia de Copons y de Lentonr viuda, Sra. Jurisciccional directe, alodial y campal del dit poble"(AHCS Notarials Agustí Ciutat)

1765 Capbrevació del marquesat de Pallars: "1765 Dn Francisco Magarola, arrendatario de las rentas del marquesado de Pallars y Vesdo de Vilamur comparecieron ante el Dn. Ignacio Jordana Procurador Jurisdiccional y Asesor ordinario de dichos estados ... Agustin Caminal , vecino del lugar de Montenartró, regidor único de dicho lugar,.. hace ralación de lo siguiente:que en el año 1763 se eligió por casa mayor dezmera de dicho lugar la del declarante, en la cual resultó en dicho año, 7,5 quarteras de trigo senteno, vulgo, segol, el qual se dividió, o divide, en dos partes, la una la percive el rector de dicho lugar y la otra se divide entre su Ex. el duque de Medinaceli como visconde de Vilamur y Don Joseph de Copons, carlan de dicho lugar igualmente ... otro: Si resultó de la parte expectante a su Ex. dos quintales y una arroba de hierba, que es la cuarta parte del diezmo, tocando 2 partes al rector y la otra parte al dicho carlan... otro: si resultó de un cordero, un cabrido, los quales divididos en tres partes una para su Ex. otra para el rector y otra para dicho carlan ..." "Embonui.. .hicieron la relacion siguiente....corderos, tres i medio, que se estimarona a quarenta y tres reales. El diezmo de esta epecie se divide en tres partes, de las quales percibe una el dicho Prior, y dos su Excia. y despues de estas dos partes tocantes a su Excia. hacen quatro partes y paga su Excia. por la primicia a Dn. Joseph de Copons, Carlan de dicho lugar de Enbonuy, de dichas quatro partes, una que toca a dicho Carlan, catorce sueldos y quatro dineros y queda a su Excia. veintiun reales y medio ...."(AHCS Notarials Agustí Ciutat)

En una escriptura de poder de 1818 es relacionen els drets senyorials que encara detenta el Sr.:

" Sepase por esta publica escriptura de poder como el Noble Senyor Dn. Francisco Antononi de Copons, Cordellas y de Vilallonga, Sr. Campal de los lugares de Malmercat, Tornafort, Montesclado y Glorieta, natural del dicho lugar de Malmercat y en la ciudad de Barcelona residente: de libre alvedrio constituye y nombra en Apoderado suyo, cierto y especial, y para las cosas infrascritas general ....a Don Antonio Boher, abogado de la villa de Sort, .... pueda cabrebar y hacer cabrevar y reconocer qualesquiera casas, tierras, censos, diezmos y otros qualesquier bienes y derechos que dicho Sr. otorgante tenga en quualesquiera señorías, aceptar las confesiones de los emphiteutas, e instar que aquellas se hagan i arxiven a favor del referido Sr. otorgante, nombrar jueces emphiteoticarios, notarios, porteros y otras personas al efecto necesarias, y delante de ellos compellir los emphiteutas para que cabrevian a favor del dicho Sr. Otorgante las cosas emphiteuticarias, presentar qualesquiera letras o mandatos e instar la presentación de aquellos. Pedir territorio para lo sobredicho, firmar qualesquiera cartas precarias en defecto de títulos, firmar por razón de señoría qualesquiera escripturas de renta o transportación de dichas cosas emphiteuticarias, cobrar los laudemios y censos, y si parecerà a dicho Sr. su apoderado, usar de de Señoría y prelación tanto a favor de dicho Sr. Otorgante com a favor de otro o otros, y para dicho efecto firmar qualesquiera escripturas útiles y necesarias, y a dicho Apoderado bien vistas ....." (AHCS Notarials Doc. 604 foli. 115)