Cela, C. J.; Viaje al Pirineo de Lérida. Plaza & Janés. 1964 (pp. 32-35)
.... A la derecha y colgadas de una loma, tres o cuatro luces señalan la vida de un pueblo:
Malmercat. En el castillo de Malmercat duermen la mula soñadora y la agorera lechuza, el grajo huraño y el amoroso y vicioso ciempiés, el sapo ecuánime, la lagartija sin principios, la peluda avispa silvestre..."
"... El arroyo Cantò cae al Noguera Pallaresa por la orilla izquierda, oséase a la derecha del rumbo que se camina; el rio se cruza por el puente del Hostal Nou frente a la masía de Saverneda sube el camino de cabras que lleva a Malmercat..."
..... El viajero da de lado al camino real y sube, poco a poco, las cuestas que trepan hasta Malmercat y, aún más allá, por cal Portalet, hasta Tornafort, donde el mundo se abre como en abanico. Desde Tornafort se alcanza a ver un dilatado horizonte: los pueblos de Vilamur, Soriguera y Les Llagunes, mismo a la mano; el recoleto valle del Cantò, pintado de dos docenas de verdes diferentes, y el río Noguera Pallaresa, que baja discurriendo curvas armoniosas y contenidamente solemnes..."
"... La bajada hasta Sort - caminando entre peñas altivas, conejos saltarines y el airecillo tenue y aromático que se escurría del monte - sirve al viajero para ir estibando el xolís por los mil entresijos del mondongo, maniobra difícil cuando ya se ha perdido la línea de flotación. Es menos de la media tarde y aún el sol, presuntuoso como un gallito inglés, fisgaba, con muy medida impertinencia, la piel del mundo. El hombre, cuando la gana de cagar aprieta, suele volverse descarado y violento, antojadizo e incivil. A la sombra de un arbusto inocente, el viajero, con el cinto al cuello (y no para ahorcarse) y el calzón en la mano, descabalgó el xolís sobre el paisaje en un lustroso zurullo en forma de trenza, que daba gozo verlo. En fin, flaca es la carne y renunciadora!..."
A. Coy i Cotonat: Sort i Comarca Noguera Pallaresa. Barcelona 1906 (pàg. 638)
En cambio, dice que en 1218 hubo una gran sequía y se vió el caudal de aguas reducidísimo, y por cierto que a la falta de agua atribuye la leyenda del Drach de Sabarneda, que, aunque no nos merezca crédito alguno, a título de curiosidad, la reproducimos en la nota (2).
(2) A causa de las malezas y matorrales que poblaban las dos riberas derecha e izquierda del río Noguera desde Rialp a Gerri, dice la leyenda que infestaban el país no pocas alimañas, entre otras un dragón enorme que hacia inaccesibles las márgenes del rio y su tránsito de parte á parte. Era esto en el siglo XIII en que privaba mucho en la corte del conde de Pallars el Sr. de Malmercat, el cual se propuso devolver la calma al país, aterrado por la fiera. Se dirigió, pues, contra ella, llevando un perro vestido de navajas y cuchillos, los cuales le atacaron, vencieron y mataron en una cavidad profunda contigua a Sabarneda, que por ello se denomina hoy día el Forat del Drach, como si dijéramos la cava del Dragón. A juzgar por el aspecto que presenta esta cavidad, que es hoy de la propiedad del autor de estas líneas, está en comunicación con el río Noguera, aun después de elevado su cauce; cuando lo tuvo profundo podía irse de un lado a otro sin dificultad. La consistencia de esta comunicación la comprueba la elevación de las aguas de una laguna que hay en la cueva del Drach, siempre y cuando suben ó crecen las del mismo río. No es esta la sola comunicación que tiene el Noguera en su curso por el Pallars, Cuenca de Tremp y aun más abajo pero ninguna es más tangible que la de la cueva del Drach de Sabarneda. La comunicación anterior debió perderse durante los terremotos que indicamos, y al apagarse un volcán, cuya existencia pasada acusa una cantera de mármol negro que allí hay, y una sulfatura ó boca que despide una corriente de aire incesantemente, llamado vulgarmente el Bufador de Sabarneda, muy semejante a los que se notan y observamos en Olot. Por la hazaña del señor de Malmercat, lleva esculpido el dragón en su escudo. (Vía Férrea Pallaresa)
Etnologia Pallaresa. Homenatge a Ramon Violant i Simorra. Escudella-2, 1981 (pp. 94-95)
" ... A Malmercat, poble de la Ribera de Sort, hi havia una casa on vivien dos matrimonis, l'un molt amic del capellà del poble i l'altre no. Ara fa uns quinze anys que la gent del poble veia cremar la roba del matrimoni enemic, bo i estant a dins de l'armari; la llana del matalàs del llit sense que es cremessin les tetes, i també els diners de la caixa que guardaven en un pot de vidre. La gent veia els flames i no sabia com es produïen. Per fi, van poder veure un gat negre que anava amb la cua encesa i calava foc a tot l'aixovar del matrimoni enemistat i a l'altre no. Culpaven per això el sacerdot, que al dir de la gent, pel voten d'ell es produïa aquest fenomen. Per fi, la Guardia Civil se'n dugué pres el capellà i tot es va acabar..."
PEP COLL: MUNTANYES MIG MALEÏDES EDITORIAL: L´ODISSEA/EMPÚRIES BARCELONA, OCTUBRE 1995)
UNA TACA D´OMBRADurant els raders mesos, a casa Macareno de Malmercat vivien amb l´ai al cor. Succeient coses molt rares: es calava foc al racó més amagat de la casa, es trobaven morta la millor bèstia del corral i més d´una vegada els macarenos havien llambregat, a l´entrar a casa, una taca d´ombra que s´esquitllava per les parets i s´esmunyia pel balcó. Farts d´aquestes orqueries el pare va dir a la seva filla que es quedés uns quants dies ben amagadeta sota el llit i així poder veure qui o que era aquella ombra. Només ella ho podia veure perquè no havia comés cap pecat i era innocent. Un dia, la noia va dir-li al seu pare que ja sabia qui era l´ombra, el pare només va sospitar de la seva filla morta al neixer, però no va està gens encertat; la nena havia vist a mossèn. Llavors el pare va agafar el podall i va anar a la rectoria. Un cop allí, va dir quatre coses ben dites a mossèn i mai més es va pertorbar la tranquil.litat de casa Macareno.
Pep Coll: Muntanyes Maleïdes. Barcelona 1993 (pàg. 252)
UNA TACA D'OMBRA
D'uns mesos ençà, a casa Macareno de Malmercat vivien amb l'ai al cor. De vegades, del tros estant, veien sortir una columna de fum del llosat de casa. Corrien esverats cap al poble i trobaven que se'ls havia calat foc al racó més amagat de la casa o en un corralot de l'era on feia anys que no hi posaven els peus.
De tant en tant, un matí trobaven morta la millor bèstia del corral, un cap de bestiar gras, el qual la nit abans feia prou bona vela. Més d'una vegada, a l'entrar a casa, els macarenos havien llambregat una taca d'ombra que s'esquitllava per les parets i s'esmunyia pel balcó. Farts de tantes orqueries i misteris, l'hereu va dir a la seua filleta de quatre anys:
-Tu que encara no has fet cap pecat i ets innocent, vigila l'ombra que es passeja per casa. Solament tu, que ets pura com una angelet, pots veure el fantasma.
La criatura es va quedar uns quants dies ben amagadeta sota el llit. Un dia al vespre, la nena va dir a son pare quan va tornar del tros:
-Avui sí que he vist l'ombra! A que no endevines qui és?
-Potser és la teua germaneta que va nàixer morta i no vam tenir temps ni de fer-li el senyal de la creu...
-Doncs no. Era mossèn! -va dir la criatura.
-Mai tant!
-He vist ben bé la seua sotanota.
L'hereu de Macareno, es va quedar de pedra: el rector era l'última persona del món de qui ell s'hauria malfiat.
Un cop refet, l'home agafà el podall de fer fullats i anà cap a la rectoria:
-Vostè ens fotrà la casa enlaire! Miri, si torna a posar els peus a casa nostra, li ben juro que no en sortirà viu!
Amb aquesta pinta - l'home brandava el podall - li faré la clenxa! Amb la coroneta i tot!
Des d'aquell dia, ni ombres, ni fums, ni desgràcies, van pertorbar la tranquil·litat de casa Macareno.
Catalunya romànica. Vol. XV. Ed. Enciclopèdia Catalana Barcelona 1993 (pp. 298-299)
CASTELL DE MALMERCAT (O DE BIELSA)
El castell de Malmercat és situat al capdamunt del poble homònim, situat a uns 7 km de Sort a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa. (ARD)
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG455926.A diferència de la seva veïna Tornafort, Malmercat no formà part des d'un principi del vescomtat de Vilamur. El castell de Malmercat és esmentat topogràficament per primera vegada l'any 1122, en el testament del cavaller Ramon Enard, abans del seu pelegrinatge a Jerusalem. Ramon Enard llegà l'alou que posseïa a Malmercat a l'església de Sant Andreu del mateix lloc, situada davant del mateix castell. Coneixem el nom d'alguns dels castlans que tingueren el castell al segle XII: Pere Miró de Malmercat, que l'any 1110 figura, al costat de Tedball Guitard i de Guillem Arnau de Perves com a testimoni en un judici comtal, i que l'any 1115 esdevé feudatari de l'abat de Gerri pel castell de Cuberes. També són documentats Arnau Pere de Malmercat, el 1156, i anys més tard Galceran de Malmercat (1196).
En el cens efectuat per manament de les Corts de Cervera i en el fogatjament del 1381, Malmercat consta amb cinc focs com a domini del comte de Pallars. L'any 1632 Malmercat encara era lloc de jurisdicció baronial i Zamora l'inclou l'any 1787 dins del vescomtat de Vilamur. (PBM)
Aquesta construcció era, originàriament, una obra d'una certa magnitud. Avui està en desús com a habitatge permanent, i la seva actual propietat ja és compartimentada.
Tota la construcció ha estat molt afectada per constants remodelacions. L'edifici es coneix també com a Casa Macareno, i s'hi relacionen diverses històries i llegendes populars. Dins del conjunt hi ha una capella, avui desafectada, amb l'advocació de santa Eulàlia, que s'utilitza com a magatzem de farratge. La resta de les dependències es fan servir com a magatzem agrícola, i una part com a segona residència temporal.
Possiblement el sector menys afectat, i en el qual es conserva gran part de l'obra original, és tot un llarg parament exterior d'un edifici situat a la banda de ponent del conjunt. Al costat de l'angle d'aquest llarg mur encara es conserva tot el basament d'una torre circular, fins a quasi 2 m d'alçada. Aquesta torre presidia i controlava l'entrada principal del recinte. Hi ha indicis que en aquest sector hi havia un petit fossar avui totalment terraplenat.
En el parament d'aquests murs, actualment hi ha diverses obertures d'obres més recents. Tot i així, es conserva encara de l'obra original una espitllera oberta en el mur de ponent molt a la vora de la cantonera de l'edifici.
L'aparell constructiu d'aquest sector, tant de l'edifici com de la torre, és l'obra típica d'un temps alt-medieval, amb bons carreus a les cantoneres i pedra més petita i poc retocada en el parament del mig, la disposició és irregular, però tota la pedra està molt ben falcada.
Es, doncs, un conjunt complex i amb les estructures alterades. Caldria fer-hi prospeccions sistemàtiques en tota l'arquitectura, perquè tan sols així es podrien entendre, en part, la seva evolució es seqüències constructives.
Tant els murs corn la torre que hem descrit podrien ser datats entre els segles XI XlI, tot i que aquesta apreciació és aproximativa, ja que hi manquen estudis de detall i alçaments planimètrics de tot el conjunt. (ARD)BIBLIOGRAFIA
ROCAFORT, s.d., pàg. 732; PEGUERA, 1632; MIQUEL, 1945-47, vol. 1, pàgs.
132-133; Els castells catalans, 1979, vol. VI(Il), pàgs. 1 450, 1 452,
1 454 i 1 455; BARAUT, 1988-89, vol. IX, doc. 1 337, pàg. 166; Puig,
1991, vol. II, doc. 101, pàg. 71, doc. 108, pàgs. 75-76, doc. 147, pàgs.
104-105, doc. 183, pàg. 131 i doc. 194, pàgs. 138-139.
SANT ANDREU DE MALMERCATL'església parroquial de Sant Andreu és al nucli urbà del poble de Malmercat, a la part baixa del pendent del turó on s'esglaonen les cases. (JAA)
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG455927.Manquen notícies sobre la vila de Malmercat i l'església de Sant Andreu, ja que aquestes es redueixen al testament del cavaller Ramon Enard del 1122, en que llegà un alou a l'església de Sant Andreu situada davant del castell de Malmercat, i a la donació d'un mas a Malmercat a favor del monestir de Gerri el 1204. Precisament el contingut del primer document fa pensar que Sant Andreu era la capella del castell que tenia les funcions de parròquia. Almenys així era al principi del segle XIV, quan, com a parròquia del deganat de Montenartró, fou visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarazona. En aquest supòsit, l'actual capella de Santa Eulàlia de la casa Macareno o castell de Bielsa seria posterior, tal com ho indica la seva factura. En la visita pastoral del 1575, Sant Andreu era església parroquial de l'oficialat de Sort i tenia com a sufragània Santa Coloma de Tornafort. En la visita del 1758 es fa constar que les cobertes de l'església es troben en mal estat. Actualment és adscrita a la parròquia de Rialb. (ML1C)
És un edifici molt transformat pel sobrealçament de la nau i l'afegiment de capelles laterals. L'únic element que deixa veure l'origen alt-medieval de l'edifici es al costat nord de la façana de l'absis, on es conserven dues ...nes i part d'una finestra, que permeten de suposar que l'obra original era un edifici construït, probablement al segle XI, dins dels modes llombards. (JAA)
BIBLIOGRAFIA
BARAUT, 1988-89, vol. IX, doc. 1337, pàg. 166; Puig, 1991, vol. II, doc. 194, pàgs. 138-139.
Enciclopèdia dels Castells de Catalunya. (p.109) (?)
"...A Malmercat, en el terme de Soriguera, hi ha el que la gent del poble en diu" la casa del senyor", amb la qual s'enllaça una certa tradició d'un drac i la cova de Saverneda. Es d'advertir que per un fenomen natural, a Malmercat, algunes nits s'hi veuen molts focfollets que, com es de suposar, donen lloc a no poques llegendes..."
Sánchez i Vilanova, LI.; . Dotze documents de l'Arxiu ducal de Medinaceli corresponents al Vescomtat de Vilamur. Historia i cultura del Pallars. 1992 (pp. 75 i 97).
"... Malmercat, que formava part de la jurisdicció del vescomtat de Vilamur, és un poble de la contrada de Son, que com tants altres de la comarca, ha conegut aquests darrers anys, un accelerat despoblament. Amb l'església de traça romànica i que destaca un absis de forma trapezial, hom pot admirar-si la casa Macareno o castell de Bielsa, construcció de grans dimensions que sobresurt en el conjunt humil de la resta del caseriu."
"... Malmercat - Poble que apareix encistellat. A la riba dreta de la Noguera Pallaresa, a l'extrem sud de la vall de Sort. Avui forma part del municipi de Soriguera. El 1981 enregistrava un cens de 25 h. L'esglèsia parroquial, dedicada a Sant Andreu, és d'origen romànic i no està exempta de bons detalls, com la forma trapezial de l'absis, i que amb algunes altres mostres arquitectòniques com la Casa de Macareno, de sorprenents dimensions, acrediten la importància medieval d'aquest petit nucli, pròxim a Vilamur i a Sort."
Rella, Ferran; . Les comarques de Catalunya. El Pallars Sobirà. Dissenys Culturals. 1994. (p113).
.... ens imaginem còrrer el gos llegendari, cuirassat de punxes, a punt de ser engolit pel malvat drac que atemoria la contrada. La carretera costeja pendent amunt; si ens desviem, arribarem a Malmercat. Des d'aquí la vista sobre el batlliu, a l'altre costat de la Noguera, és esplèndida. Malmercat, enganxat a la muntanya, és un poble senyorial, i el castell de Bielsa i la romànica església de Santa Eulalia (St. Andreu) ho testimonien."
