Pitàgores a les novel.les matemàtiques
L'home que calculava, de Malba Tahan
Aquesta novel.la, ambientada en l'època de màxima esplendor del món àrab, relata la vida viatgera de Beremiz, un home dotat d'una extraordinàtia habilitat per al càlcul i les deduccions. Beremiz supera diverses proves gràcies al seu talent matemàtic.
La
trama es complica quan apareix en escena Telassim, filla d'un xeic però
de religiói cristiana. La relació mestre-deixebla aviat
esdevé enamorament. A la fi, el protagonista es converteix al
cristianisme i es casa amb la princesa. Aquesta història d'amor
beu fonts pitagòriques. Tots dos, Pitàgores i Beremiz,
ensenyen matemàtiques a les dones contravenint les regles socials
de l'època. Tots dos ensenyen els deixebles a través d'una
cortina ( Pitagòres als no iniciats, Beremiz a Telessim). I tots
dos acaben casant-se amb alumnes seves.
El text conté nombrosos problemes, força enginyosos, que podríerm incloure en textos actuals de matemàtica recreativa. També fa referència a la dona i l'ensenyament de les matemàtiques, tema gairebé tabú en el món àrab. També hi és molt present la fe, primer la musulmana, i després la cristiana.
Hi ha capítols referits a la matemàtica de Grècia i la de l'Índia, Se'ns parla dels nombres perfectes, els nombres amics, de com Pitàgores trobava que el cercle era la corba més perfecta. En el capítol on parla dels matemàtics hindús, hom els atribueix el coneixement del teorema de Pitàgores i d'alguns nombres pitagòrics, sense haver estat en contacte amb els matemàtics grecs.
El dimoni dels nombres
És una petita joia per la qualitat de les seves il.lustracions,
i ha estat un autèntic best-seller. És la història
d'un noi, el Robert, a qui no agraden gens les matermàtiques.
Cada nit té un somni, en què se li apareix el dimoni dels
nombres. Li explica curiositats dels nombres, propietats dels nombres,
sistemes de numeració, elements geomètrics, combinatòria,
... i tot d'una forma atractiva, que fan que Robert a mesura que avança
la novel.la tingui més i més ganes d'aprendre matemàtiques.
Com no podria ser d'altra manera, Pitàgores i les seves demostracions ocupen l'atenció dels protagonistes al quart capítol, titulat "La quarta nit". El capítol està dedicat als nombres ximples, és a dir els irracionals. També se'ns parla del pentàgon -símbol de l'escola pitagòrica- i els cossos geomètrics al capítol "La desena nit". Dels nombres (com el títol de l'obra fa suposar n'hi ha mencions en gairebé tots els capítols), n'observem la referència als triangulars,als quadrats, primers,.. Es comenta el Principi de Pitàgores, i hi ha una referència a la seva persona com "el que ha inventat supera amb escreix tota la resta"
El teorema del lloro
Novel.la matemàtica plena de misteri i intriga. La novel.la, escrita perDenis Guedj explica la història d'un llibreter de vell de París, el senyor Ruche, que rep una carta d'un amic seu matemàtic que viu al Brasil, en Gosrouvre. Però la novel.la va molt més enllà, perquè d'una manera molt intel.ligent explica tota la història de les matemàtiques.
Recuperem
el fil de l'argument: Poc després d'enviar una segona carta,
el matemàtic Gosrouvre mor en estranyes circumstàncies.
Ruche s'assabenta, quan rep la carta, de l'important descobriment
del seu amic: la demostració de dos teoremes . Gosrouvre li
fa saber que, igual com feia Pitàgores, vol conservar en secret
les demostracions. A tal fi, les confia oralment a un amic secret.
La misteriosa carta pòstuma és plena de referències a Pitàgores,amb qui Gosrouvre comparteix moltes afinitats i també és plena de informacions amagades que Ruche haurà de desxifrar..
Insistim: és una novel.la rodona, perquè a més de tenir tots els ingredients d'una novel.la de misteri, trobem una introducció molt ben aconseguida a la història matemàtica i als seus coneixements més destacats.
Les referències a Pitàgores són abundoses, i se li dediquen els capítols 6, 7 i 8 de manera gairebé exclusiva. En el sisè capítol - la rebuda de la segona carta- es fa palesa la passió que Gosrouvre sentia per Pitàgores. L'autor compara les seves vides, la seva forma de fer matemàtica, equipara l'amistat de Gosrouvre i Ruche amb la relació dels nombres amics, etc. Tot el capítol 7 també està dedicat a Pitàgores: la seva vida, la creació de l'escola pitagòrica i el seu funcionament, els pitagòrics i les seves aportacions a les matemàtiques, la filosofia de Pitàgores, la relació entre la música i els nombres, la demostració del teorema de Pitàgores,... En el vuitè capítol hi ha la demostració per part dels pitagòrics de l'existència dels irracionals.