SISTEMES DE COMUNICACIÓ: EL TELÈFON
LA COMUNICACIÓ
La comunicació és el procés de transmissió d'informació entre un emissor i un receptor, que poden actuar amb reciprocitat combinant ambdues funcions.
EL TELÈFON
Una mica d'història
Alexander Graham Bell presentà l'any 1876 el primer telèfon que permetia transmetre el so a distància a través d'un elèctric. Durant la primera època la connexió era manual, a través d'operadores.
El telèfon ha sofert una gran evolució tecnològica des de la seva aparició. Avui manté la seva funcionalitat original. El sistema telefònic es fonamenta en la transmissió del so a distància mitjançant la conversió del so de l'emissor en un senyal elèctric, que es transmet a través de la xarxa de comunicació fins arribar al receptor i convertir-se de nou en so. Tant l'emissor com el receptor poden simultanejar les dues funcions comunicatives. Per posar en contacte els dos interlocutors, cal adreçar correctament la senyal. Actualment, distingim dos tipus de telefonia: la telefonia fixa i la telefonia mòbil.
L'aparell telefònic consta d'un micròfon, d'un auricular, d'un sistema de marcatge numèric i d'un avisador acústic.
centrals telefòniques deriven les trucades cap als telèfons del seu àmbit o bé a altres centrals. El contacte entre els aparells telèfonics es realitza d'una manera totalment transparent per als usuaris; és a dir, el missatge entre un telèfon i un altre pot recórrer trams de cable elèctric, trams de fibra òptica, trams de comunicació per ones terrestres i satèl·lit. L'aplicació de la tecnologia digital a les centrals ha millorat la qualitat de la comunicació telefònica, així com la prestació de serveis per part de les companyies i, ha permès l'aplicació d'ordinadors al control i a la gestió de la xarxa, atès que la informació de les trucades pot ser tractada amb precisió i rapidesa.
La telefonia mòbil
En la telefonia mòbil els aparell són autònoms, es desplacen amb l'usuari. La connexió amb la xarxa de comunicació es fa a través d'ones electromagnètiques entre l'aparell mòbil i una estació repetidora fixa connectada al sistema de telefonia convencional.
Aquests aparells tenen connexió a través d'antenes que estan repartides pel territori i formen cèl·lules, que donen cobertura, i formen una xarxa específica de comunicació entre mòbils i mòbils i telèfons fixos. Aquestes reben i emeten el senyal cap al mòbil i cap a les centrals que gestionen informàticament tot el trànsit de trucades de la xarxa. D'aquesta manera, els mòbils poden treballar amb potències molt baixes. Així es pot reduir la grandària i el pes de l'aparell i el de les bateries. En el moment que un mòbil està connectat, els sistemes informàtics de la central el tenen localitzat per poder adreçar-hi les trucades.
La telefonia mòbil s'ha popularitzat en pocs anys a causa de la baixada considerable dels preus, de la seva estabilitat i fiabilitat i de la publicitat massiva.
Enllaç amb uns documents fets anteriorment per les creadores d'aquesta web
Enllaç amb la primera pàgina:
Mostra aquesta pàgina
Enllaç amb la segona pàgina:
Mostra aquesta pàgina
Enllaç amb la tercera pàgina :
Mostra aquesta pàgina
Enllaç amb la quarta pàgina:
Mostra aquesta pàgina