IV. LES ARTS PLÀSTIQUES : L'ESTIL NEOCLÀSSIC
L'adjectiu neoclàssic serveix per parlar d'un moviment artístic que es manifesta a Europa des de la fi del segle XVIII i fins al començament del segle XIX. Aquesta època de l'art està caracteritzada per la submissió a regles molt estrictes extretes d'un estudi minuciós i detallat de les obres d'art grecolatines.
Podríem definir el neoclassicisme com a ideologia més que como una tendència, ja que és l'expressió artística del racionalisme i, per conseqüència, del tall amb el caràcter religiós de l'art barroc. El concepte intel.lectual de bellesa, el culte de les proporcions numèriques i de la geometria el relacionen directament amb el corrent filosòfic de l'època.
El neoclassicisme ha estat, sense cap dubte, el moviment estètic que ha menyspreuat més els altres períodes artístics, com el barroc, el gòtic...
IV.1. L'arquitectura
Aquesta continuitat grecorromana de la que parlàvem es veu molt bé amb l'arquitectura. A França, l'arquitecte Gabriel marca el passatge al nou estil amb la construcció del "Petit Trianon" en el palau de Versailles.
Però el monument més pur del neoclassicisme francès és, sense cap dubte, el de l'esglèsia de la Madeleine a París, que va ser acabat per Vignon sota les ordres de Napoleó qui en va fer un museu per als seus trofeus.
Altres edificis que segueixen la norma clàssica són:
El Panteó dels homes il.lustrats
Columna de Vendôme
Arcs de triomf de l'Étoile
i del Carrousel
A l'interior dels edificis, la decoració està marcada per l'estil "Imperi" on s'imita el mobiliari greco-llatí adornat de "N" i d'abelles, que eren símbols de l'emperador. Busca imatges del mobiliari d'estil imperi per internet (en francès "style empire").
IV.2. L'escultura
Les tres característiques fonamentals que dominen l'escultura neoclàssica són:
a) La bellesa és única i per arribar a ella s'ha de renunciar a les marques individuals.
b) Els grecs ja havien descobert les proporcions ideals de bellesa així que no cal buscar-les, només s'han d'imitar.
c) Com no s'ha pogut conservar pintura grega, será l'escultura la que servirà de model a la pintura.
Sota l'Imperi, Napoleó s'envolta d'escultors, pintors i arquitectes neoclàssics. qui esdevenen la manera de propagar, a travès de l'art les trovalles i les victòries militars.
L'escultor d'origen italià Canova va ser l'encarregat d'esculpir els retrats de la família imperial. Hem de remarcar l'efígie de Paulina Bonaparte que s'assembla molt a les Venus gregues.
IV.3. La pintura
Alhora que imita les formes escultòriques, el pintor neoclàssic intenta expressar a travès de les seves pintures l'ideal del patriotisme del règim imperial de Napoleó.
El més conegut dels pintors neoclàssics és David. És sobretot un pintor didàctic, per a qui el més important no és el color sinó el missatge. Així pintarà "Le serment des Horaces" (la promessa dels Horacis) i"le serment du Jeu de Paume" (la promessa del frontó). Esdevingué el pintor de Napoleó, i consagrà els seus quadres a glorificar l'emperador. Un bon exemple és "Le Couronnement" (la coronació), una obra amb un ambient massa majestuós. Busca imatges d'aquests quadres de David.
L'últim representant francès del Neoclassicisme és Ingres qui va abandonar l'escultura com a model de la seva pintura i es va posar a estudiar grans pintors del Renaixament com Rafael. Els seus coneguts quadres de dones nues combinen puresa i sensualitat.
Ingres va tenir una gran influència sobre la pintura de la primera meitat del segle XIX. No obstant, era un enemic declarat del moviment romàntic que començava a estendre's per tota Europa en aquella època. Busca imatges d'aquests quadres d'Ingres.
Fes, amb l'ordinador, una presentació amb imatges del món neoclàssic.
