Inici

Informació del sevei 

Bibliografia

Adreces d'interès


AJUTS TÈCNICS

 

ELS AJUTS TÈCNICS QUE ES PODEN TROBAR RESSENYATS EN AQUESTA PÀGINA SÓN ALGUNS DELS QUE UTILITZA HABITUALMENT L'EQUIP D'UTAC EN LES SEVES ACTIVITATS D'AVALUACIÓ, INTERVENCIÓ I FORMACIÓ. HI TROBAREU EXEMPLES DE: 

 

Comunicadors

Instruments per a l'accés

Accés al Joc

Accés a l'ordinador

Software

 

Per més informació sobre aquests i altres ajuts tècnics, consulteu les pàgines de les diverses entitats i cases comercials ressenyades a l'apartat "adreces d'interès ". A les adreces següents s'hi troba informació particularment interessant sobre aquest tema:
http://www.ace-centre.org.uk
http://ceapat.org
http://microsoft.com/enable
http://centros6.pntic.mec.es/cpee.alborada/linksayu.htm

Observacions

Aquest recull d'ajuts tècnics inclou materials que es poden obtenir comercialment. Per això no hi consten els plafons de comunicació, que acostumen a elaborar els mateixos professionals o familiars. Això no ens ha de fer oblidar que els plafons no electrònics continuen sent els Ajuts Tècnics més importants i més utilitzats per a la comunicació. Els ajuts tècnics per a la comunicació i l'accés a l'ordinador poden ser útils per a persones que presenten discapacitats tant diverses com la discapacitat motora, intel.lectual o sensorial. En aquest document ens centrem, fonamentalment, en els Ajuts Tècnics per a persones amb discapacitat motora, persones que poden o no tenir altres trastorns associats.

En aquesta última dècada, el ventall d'ajuts per a la comunicació i de sistemes d'accés ha crescut notablement. En particular, les noves tecnologies han fet possible que algunes persones amb discapacitat motriu puguin comunicar-se de manera que hauria estat impensable només fa uns quants anys. Els sistemes d'accés a l'ordinador permeten que una persona amb discapacitat per a utilitzar les mans amb precisió pugui escriure i fer altres tasques sense manipular el paper i el llapis o, fins i tot, sense utilitzar el teclat.

Es consideren ajuts tècnics per a la comunicació tots els instruments mecànics, elèctrics o electrònics dirigits a facilitar la comunicació de la persona que té dificultats en l'ús de la parla. Podem definir com a sistemes d'accés a l'ordinador tots aquells perifèrics, programes i tècniques de simulació de teclat i ratolí que permeten el seu ús per a persones amb discapacitat.

Sens dubte, les noves tecnologies, sense ser una panacea, són un bon recurs que cal aprofitar. Si s'utilitzen amb sentit comú, en els moments adequats i prenent en consideració les necessitats de cada persona, poden ser de gran utilitat. No obstant això, cal tenir present que la tecnologia pot fallar en un moment determinat, i que en alguns contextos com, per exemple, jugant amb aigua i sorra al parc, és millor utilitzar aparells no electrònics. Es per això que s'aconsella disposar de plafons de comunicació no electrònics que acompanyin els ordinadors o els comunicadors electrònics, i assegurar, d'aquesta manera, la interacció i la comunicació en tots els contextos i en tot moment.

Quan una persona necessita un ajut tècnic s'haurà de pensar en la forma d'accedir-hi. És a dir, de quina manera la persona indicarà o seleccionarà els signes gràfics que es col.loquen en l'ajut tècnic. La forma d'indicar més habitual és amb un dit de la mà, però també cal pensar en altres formes d'indicació quan la persona no pot utilitzar les mans. Per exemple, hi ha persones que poden indicar o accedir a un ajut tècnic amb el peu, amb la mirada, amb una vara col.locada en un capçal, amb un indicador de llum o òptic, etc. I quan cap d'aquestes formes és possible o és poc eficaç caldrà recórrer a l'ús de commutadors. Actualment, gràcies als avenços de la tecnologia, encara que la discapacitat motora de la persona sigui greu, sempre podrem trobar la manera d'accedir als ajuts tècnics i d'indicar els signes escollits per a la comunicació.

Els plafons de comunicació. Són ajuts tècnics senzills sobre els quals se situen els signes gràfics (dibuixos, pictogrames, paraules, lletres, etc). Aquestes superfícies acostumen a ser de fusta, metacrilat, cartró, plàstic, etc. i es col.loquen davant de la persona de manera que els interlocutors en comparteixin els signes (el lèxic) que s'hi han situat. Quan la persona indica amb la mirada, el plafó acostuma a col.locar-se verticalment davant d'aquesta, en aquest cas, s'anomena ETRAN, i sol ser de material transparent i amb un forat central perquè l'interlocutor pugui mantenir millor contacte visual i físic amb la persona. L'ús de plafons de comunicació no electrònics pot demanar una mica d'esforç per part dels dos interlocutors, però comporta diversos avantatges; per exemple, són econòmics, fàcils de fabricar, adaptar i mantenir, el pes és reduït i, per tant, el transport és fàcil.

Els comunicadors . Són ajuts tècnics específicament pensats per a la comunicació. Estan dissenyats per adaptar-se a la forma d'accés que necessita la persona i, actualment, gairebé tots produeixen emissió de veu com a sortida del missatge. Alguns comunicadors poden presentar un alt nivell de sofisticació tecnològica, la qual cosa permet un bon nivell de competència comunicativa a la persona que els pot utilitzar. Es disposa d'un bon nombre d'aquests aparells que són de mida reduïda, amb veu sintetitzada i/0 amb veu fàcil de gravar, amb un micròfon incorporat i amb possibilitat d'accés directe; per indicador òptic o per commutador. L'accés per commutadors requereix que la persona entengui el procés d'escanneig que es produeix sobre la pantalla.  Els comunicadors amb veu gravada-digitalitzada tenen l'inconvenient d'admetre un vocabulari limitat, que els fa útils per a funcions i contextos de comunicació més o menys amplis, però sempre restringits. Quan la persona pot lletrejar paraules necessitarà un comunicador amb veu sintetitzada que li permeti un vocabulari il.limitat, per poder comunicar-se en molts llocs i amb diferents propòsits, sense restricció de continguts.

Els ordinadors . Actualment, hi ha programes d'ordinador dirigits a ser una ajuda per a la comunicació i l'escriptura, per a l'adquisició del llenguatge, per a millorar les oportunitats lúdiques i l'accés als continguts curriculars, a la formació i al treball. Els ordinadors tipus Macintosh o PC Windows disposen d'alguns programes de gran interès i, especialment, d'uns sistemes d'accés adequats a les persones amb discapacitat motora. També es pot aprofitar el recurs de sortida de veu i l'animació en pantalla. Actualment, la gravació de veu (digitalitzada) o la producció de veu a partir de codis fonètics (síntesi) és relativament fàcil amb l'ordinador, i ofereix als interlocutors unes prestacions i uns al.licients força especials.

Importància de la Comunicació Augmentativa i Alternativa

Per a molts de nosaltres, la comunicació és relativament fàcil i tan natural que gairebé no hi parem esment. Tanmateix, l'habilitat de comunicar-se entre les persones és vital de cara al seu desenvolupament, la seva salut i la seva felicitat. Ens comuniquem no sols per expressar als altres les nostres necessitats, també per intercanviar informació i expressar les nostres emocions. La vida d'una persona que té poques oportunitats de comunicar-se amb els altres i de tenir un bon control sobre els esdeveniments de l'entorn serà, molt probablement, poc agradable, i es caracteritzarà per l'aïllament i la frustració.

Quan una persona té problemes de parla i de llenguatge necessita l'orientació i l'ajuda dels especialistes. Una persona que no pot parlar ha de disposar d'un mitjà, encara que sigui senzill, per poder comunicar-se. Cal no oblidar que la impossibilitat de parlar impedeix la participació en molts àmbits de la vida i genera frustració. Per això, és recomanable d'utilitzar mètodes alternatius de comunicació per assegurar la possibilitat de comunicació tan aviat com sigui possible.

Les persones amb impossibilitat d'utilitzar la veu per motius diversos (patologia, accidents, complicacions respiratòries, etc. ) poden usar sistemes de signes manuals o gràfics, amb el suport d'ajuts tècnics electrònics o no electrònics, és a dir, poden utilitzar sistemes de comunicació augmentativa i alternativa.

Els sistemes de comunicació augmentativa i alternativa constitueixen una mesura d'habilitació dirigida a facilitar la comprensió i l'expressió del llenguatge. La comunicació augmentativa i alternativa és una nova perspectiva de treball de la comunicació i el llenguatge que complementa els procediments utilitzats tradicionalment en l'àmbit de la logopèdia. La seva finalitat és augmentar la parla o substituir-la quan aquesta no es pot desenvolupar o és incomprensible. La noció d'accés alternatiu i l'enfocament habilitador es fa extensiu també a la comunicació escrita, així com a altres aspectes de la vida humana directament relacionats amb la comunicació com són el desplaçament, el joc , el control de l'entorn, l'accés als continguts escolars i al treball. D'altra banda, quan parlem de comunicació augmentativa, hem de pensar en els marcs teòrics en els quals es fonamenta la seva utilització, en la gamma de sistemes de signes per a la comunicació i en l'aplicació de noves tecnologies, així com en les estratègies i les tècniques d'intervenció. El lector o lectora amb interès per aprofundir sobre aquest punt pot consultar l'apartat de  bibliografia .

Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació, Habilitació i Accés a l'Ordinador.