Caldes de Boí fou altre temps una albergueria, i és avui un balneari de luxe: de luxe en les aigües -que n'hi ha de
fredes i de calentes, de radiactives, de sulfuroses, d'alcalines, de bicarbonatades, de sòdiques, de iodurades, de litíniques, de fluorades, de
nitrogenades i de ferruginoses (quina ufana!)- i de luxe en les instal·lacions, que es mostren netones i un poc ridícules (com sol ser el gust dels aigüaders). El viatger, que venia mig cansat de la muntanya,
es va asseure a rentar-se els peus a la font del Cànem, d'on el va arruixar, amb raons molt cíviques i exemplars, un estiuejant de parla afectada i de males puces.
-Si patiu d'algun mal, adreceu-vos al doctor perquè el diagnostiqui. És imprudent de prendre banys sense
prescripció facultativa.
El viatger, un xic confús, procurà disculpar-se.
-Perdoni, però és que mal, pròpiament mal, un servidor no en té.
-I doncs?
El viatger va cloure els ulls per respondre, amb un fil de veu, als seus arguments.
-És que, sap?, allò que un servidor té és més aviat greixim; greixim corrent, no es pensi que sigui
greixim de l'altre.
Quan el viatger es va tornar a calçar, l'estiuejant, ja més serè i confiat, va parlar d'acord
amb normes molt mesurades i ortodoxes.
-Caldes de Boí, entre remoroses muntanyes d'avets, és la gemma refulgent del Pirineu lleidatà.
El viatger va procurar ser amable.
-Vaja! Me n'alegro; que sigui per molts anys i que vostè ho vegi.
L'estiuejant, que tenia molta facilitat de paraula (potser portava a dintre un director general o un governador civil mig ronyós), era infatigable.
-Nostra Dona de Caldes de Boí presideix, de la seva capella estant, el bell i salutífer conjunt, que prestigia un pati del segle XVII.
El viatger no s'hauria perdonat no extremar la seva finor.
-Mireu quines coses passen, oi? No som res!
L'estiuejant, per demostrar la seva aplicació, va arrodonir l'edificant parlament.
-La senyorívola residència de La Farga, que trobareu a la vora del camí, un poc més endavant, recorda que en aquesta
contrada treballaven el metall.
El viatger va somriure com un conill.
-Ah, sí?
|
