EL PONT DE SUERT
Segons la tradició popular, en l'indret on desaigüen, un per cada cantó, els barrancs de Sirés i de Raons, hi havia en temps de Maria Castanya dos pobles. Un d'ells, que es deia Suert, fou assolat per la pesta. Tot gat i fura va morir, excepte una padrina, que es refugià al Pont, el poble veí. Agraïda per l'hospitalitat, la vella deixà en testament tot el terme de Suert al poble que l'havia acollit. Des de llavors, es va dir Pont de Suert. A la vegada, van crear la Confraria de sant Sebastià, encarregada d'organitzar cada any una festa solemne en honor al sant que els havia lliurat de la pestilència.



Pep Coll (1949)