LA CAPITAL DE L'ALT CAMP

Entre els exponents més ferms de la caracterologia vallenca no es poden deixar de citar els castellers, els quals compten , avui, amb un airós monument en una de les places de la ciutat. És innegable que els Xiquets de Valls han determinat unes manifestacions populars tan vives que han estat capaces d'arrelar en un sector molt ampli que va de Tarragona a Vilafranca del Penedès, passant pel Vendrell i per l'Arboç, i que arriba fins i tot a la capital del principat. De més a més hi ha calçots, els grills de ceba del país que s'han de manjar, segons els cànons, cuits al caliu. Saborosa menja, a fe de Déu, si hom els engoleix amb sentit de la mesura. Els calçots, acompanyats de bons talls de carn o bé de botifarra elaborada d'acord amb els principis de la saviesa, constitueixen, un cop regats amb vi, un banquet de frare, una delícia per al paladar. (...) Des del coll de Lilla, mirador incomparable, es domina un panorama grandiós, pletòric de verds i de grisos, que té la conca immensa de la Mediterrània a segon terme. És un paisatge ple de vida; remorós, des d'allà dalt, de silencis bategants. Tot ho condiciona Valls, ciutat menestral i pagesa, nucli industrial i mercader, centre propulsor d'inquietuds culturals de tota mena. Passejar a entrada de fosc pel barri antic de Valls, amb els seus carrers estrets plens de botigues i de casals carregats d'anys, és flairar les essències ancestral, caríssimes i autèntiques. Donar un tomb a qualsevol hora del dia pels carrers i places de la ciutat vestida a la moderna, amb aquells edificis tan alts i aquell tragí de gent, i d'autos; amb aquell anar i venir de la joventut esperançada que xucla, golafre, totes les fruites de la contemporaneïtat desconcertant, és copsar amb una sola ullada l'espectacle magnífic que produirà el Valls futur, pletòric de saba nova. (1974)

Joaquim Casas (1911)