| EL CONSTRUCTOR DE CARROS |
|
|---|
Encara que amb treball gairebé artesanal, eren nombrosos els petits tallers que guarnien les entrades -o sortides- de la ciutat.
Si no sempre a ple carrer, ja que els tallers eren notòriament reduïts per al gran embalum que els vehicles requerien, la feina obligava que els carros en construcció o en reparació s'amunteguessin a la plaça, davant la casa del mestre artesà.
Així, el carreter no desconeixia el sol i les ventades. Per poc que el temps ho permetés treballava al carrer. L'empresa solia ser de tipus familiar, de nòmina reduïda, amb l'addició d'algun fadrí i un temporer aprenent.
Al costat, o a la vora, s'hi posava alguna ferreria, en plena col·laboració per fornir el carro -sempre fet per encàrrec- de les peces metàl·liques indispensables: eix, llànties, tirants, palanques per als frens... si el comprador no en desitjava una altra.
Els carros eren de tres o quatre mides, invariablement, segona la talla de l'animaló que posseïa el pagès o per a l'ús a què anava destinat. Podien ser carretes, reforçades i planes, per a les agències de transport de mercaderies; de torn, esquemàtics i aptes per al transport de bocois; de trabuc, per facilitar l'abocament de runes, fems i sorres. Aquests dos darrers anaven del tot descoberts.
Hi havia algun, rar, com una bóta aplanada, que servia per a transportar merdum (perdó) des dels dipòsits de les cases fins als horts, per a adob orgànic. A causa de la pudor que s'escampava en l'operació de carregar-lo, i als renecs del veïnat, s'optava millor d'executar la tasca amb barrals tapats. sanitat obligà a fer de nit aquella feina ciutadana tan indispensable com poc agradosa als nassos delicats.
Algun constructor eixerit gosava a fer les fustes, el treball més fi i acurat, de les gràcils tartanes amb què presumien els menestrals acalerats i els propietaris rurals amb el ronyó clos.
Però allí on sobresortia la mà vallenca era en els carros més corrents de la pagesia, lleugers, manejables i duradors. Amb bosses de fondària ajustable i de fines baranes, en els carros podien adaptar-se els arquells plegables que sostenien la vela de lona blanca (protectora dels soleis i de les pluges quan la pagesia dels redols venia als mercats setmanals.
El carreter constructor es doblava d'hàbil pintor a l'hora dels acabats; l'escalada tota en vermell, els ferros en negre i la resta fistonejada amb primes i segures ratlles -damunt del fons vermell- de colors groc, verd o blau, segons la fantasia i bon gust del carreter i els quartos del pagès. Total, un airós conjunt bellament virolat.
Vocabulari |
|
- bocois : bóta d'unes 5 cargues que, a igualtat de diàmetre, té menys alcària que una bóta ordinària.