Vora el portal de la Saura hi ha una casa que encara és anomenada ca Batistó, record d'una família que havia estat molt rica i de remarcada influència.
L'avi del vell Batistó que jo vaig conèixer en la meva infantesa fou batlle d'Alcover, per allà a començaments del segle passat, i era aquell compatrici que bestreia els diners per les despeses de la construcció del campanar del poble. La llegenda explica que un dia el protector, anant a revisar l'obra, va trobar entre el bagatge una pedra que li semblà molt a propòsit per a fer-ne un trull destinat a una premsa oliera de la seva propietat, i va donar ordre als treballadors que li resguardessin la penyora. Els obrers van atendre l'ordre del batlle, però el rector -tal volta per un punt d'exagerat orgull perquè no se li havia demanat a ell directament-, quan el van assabentar d'allò, va respondre que les pedres traginades allí havien d'ésser per a construir el campanar, que si el senyor batlle volia una pedra per a fer-ne un trull prou la trobaria en altre lloc. I obligà els treballadors a emprar aquella roca que havien deixat en reserva. Batistó no replicà davant del seu dissident, però al cap de la setmana, quan els interessats de l'obra es presentaren, com de costum, a casa del protector, a cercar els diners corresponents, el ric propietari indicà que anessin a cobrar a la rectoria, perquè essent el rector qui manava, també havia d'ésser ell qui pagués. Debades van provar de conquerir el protector amb excuses i satisfaccions: Batistó no va voler continuar abonant cabals per a les despeses de la construcció del campanar, i, després d'aquella facècia, no hi va haver ningú que pagués o curés de complir tal deure bestraient. Se suspengué l'empresa. De resultes d'aquell fet, avui dia, a causa d'una pedra, que ocasiónà una dissidència entre el rector i el batlle del poble, encara, a Alcover, resta el campanar per acabar.
(1934)
|
