EL SILENCI DE LA HISTÒRIA...
El silenci de la història en el cas de Mònica Gassol és implacable. No resta cap carta familiar ni res que em pugui garantir la seva bellesa física, ni que consigni, almenys, alguna de les seves gràcies. Jo vull creure que Joan n'estava positivament enamorat i que el meu avantpassat era una mica romàntic i no s'hi va casar purament per interès. Cal tenir en compte que les finques de Verdú de l'hereu Sagarra no eren tampoc un tall de bacallà i que posades a la balança feien un cert contrapès.

Amb amor o sense, és evidentíssim, però, que el matrimoni complí fervorosament el precepte de la multiplicació perquè Joan i Mònica tingueren deu fills. (Joan Francesc, que fou l'hereu; Jaume, que morí a l'edat de dos anys; Jaume Joan, prevere i beneficiat de Valls; Isabel, casada amb un tal Joan Rubinat de Ciutadella; Anna Maria, casada amb Damià Janer i Fontaures, doctor en lleis de Vilafranca; Mònica, que morí impúber; Tomasa, morta també en iguals condicions; Tomàs, que morí solter; Antònia, que morí soltera als 17 anys, i encara una petita que li posaren Mònica i que morí als onze anys.)

Joan Sagarra i Colom s'establí a Valls i l'any 1692 va fer els preparatius per començar a construir la seva casa. Una gran casa situada a la plaça del Blat, tocant a la parròquia de Sant Joan, o sia en el lloc més agraciat de la població. El tal edifici sofrí posteriors modificacions que no el desfiguraren del tot, i permeten apreciar la seva magnificiència. Encara existeix, i avui hi està instal·lat l'Hotel París, el primer de Valls. És un immoble que, sense exagerar, se'n pot dir un palau, i fou propietat de la nostra família fins que, ben entrat el segle present, el meu pare se'l va vendre.


Josep M. de Sagarra (1894-1961)