VILANIU
Aquella tarda es notava a Vilaniu un brogit extraordinari. Més de tres-cents forasters havien envaït la vila, i, encara, els carruatges que arribarien tot el matí de l'endemà, prou en portarien altres tants. Tots els veïns estaven fora de polleguera. A Casa de la Vila, uns donaven el darrer cop de mà als gegants i al drac, algunes dones recosien els domassos dels balcons, els guardatermes netejaven llurs carrabines, els mossos espolsaven el Consistori, els escrivents tot era cloure sobres, el secretari posar firmes i segells. Dins l'església parroquial, el fuster feia retronar les voltes amb el ressò de ses martellades, les llànties grinyolaven pujant i baixant a gust dels pavordes, i, entre la pols que s'aixecava de l'altar major com blanquinós núvol de encens, formiguejava una munió d'escolans que resseguia totes les cornises i repeus, clavant-hi rastelleres de ciris. (...) ¡I no cal dir la resta del poble! Qui no anava en doina? La casa que no tindria forasters no per això deixava en pau els corrals de gallines i conills, objecte, en aquelles hores, de la més terrible escomesa. Pels mateixos carrers corrien esgarriats pollastres i gallines que havien sabut aprofitar l'escletxa d'alguna porta mal ajustada, i l'aire s'enduia no pocs grinyols i quiquiriquics d'esgarrifosa paüra, barrejats amb les palles i plomissols que en llurs embranzides i batement d'ales aixecaven els pobres perseguits.

Com els nois no tenien estudi, ni costura les noies, qui se'ls feia estar a casa? Escala avall i a córrer vila, mentre que els més petits, amb llurs jocs i bulangeres, eren la desesperació de les dones, que inútilment escombraven i regaven carrers i places. Les fadrinetes es cosien el darrer ribet de les faldilles, i, per la riera Blanca i les obagues properes, els pagesos s'afanyaven a enfeixar canyes i mates per a enramar carrers. Tot, en una paraula, respirava animació, traüt i festa.

Prou hi hauria bona festa major, prou!


Narcís Oller (1846-1930)


Vocabulari