|
||
Partírem del Rosselló per anar a llunyes terres, per anar a l'Empordà, que n'és terra molt alegre. (No hi ha lliri sense flor, ni rosa sense poncella, ni donzella sens galant, ni barco sense bandera). Comencem primerament la vila de la Jonquera, Peralada i Castelló i la vila de Figueres, i en un lloc que es diu Pedret l'armada francesa era. A Roses vàrem anar a veure el tinent de guerra per veure si es vol rendir o entregar les fortalesa: -La rosa jo vos la do, mes me quedo la poncella, i em quedo deu mil infants que hi ha dins la fortalesa, i em quedo set-cents cavalls que nit i dia peleien.- Ninetes de Perpinyà bé plorareu de tristesa perquè los vostros galants han hagut d'anar a la guerra. No podeu dir ni pensar quina fam ells ne pateixen: un pa de munició entre quatre se'l parteixen, i amb un petricó de vi tot lo socorro hi esmercen. Les donzelles ploraran, les que casar-se volien, i ara n'hauran d'esperar que un altre partit us isca. Allà en el Portal Nou hi ha bandera vermella, bandera de foc i sang, que n'és senyal de gran guerra: no és senyal de guerra, no, que és l'amor d'una donzella. |
||
Anònim |
||
|
||
|