EMPÚRIES

Acabament de la cinta que Roses
des de Norfeu posa entorn de la mar,
els que han deixat les costes lluminoses,
t'han escollit, no pot ser un atzar.
Venint de Grècia i te veient, oh terra,
han declarat iguals els dos edems,
els gronxolava una mar falaguera,
quan t'han vingut amb tres rengles de rems.
T'ha dut la mar criadors de bellesa,
són els focencs que t'han feta, ciutat;
ardenta llar d'una altra llar encesa,
ai! que fou gran, Empúries, ton passat!
Has vist lluir l'alba de poesia
i de concert totes les arts florir,
tot s'ordenava i fins la fantasia,
Venus somreia; era clar el matí.
Pòrtics lleugers, i temple de Diana
al sol eixent! On és aquell encant?
Muralla grega i muralla romana,
la teva glòria, Empúries, va minvant.
Antigues naus, galeres llargarudes,
perquè tot passa, els anys vos s'han endut;
sul gran camí de les petges perdudes
s'alça només la vela d'un llagut.


Simona Gay (1898-1969)

Vocabulari
  • foceu -ea : natural de l'antiga ciutat de Focea.