JA VAIG ESCRIURE UNA ALTRA O ALTRES VEGADES...
Ja vaig escriure una altra o altres vegades, a propòsit de la racialitat de la pintura de Dalí, que la majoria dels seus quadres descobreixen el misteri de la nostra geologia. Sense el paisatge del Cap de Creus no hi ha interpretació fàcil dels temes dalinians més personals. Quan Dalí s'ha interessat pels cossos flonjos -rellotges elàstics, carns ulceroses-, ha estat també home de la vora de la mar. Fòssils o vivents, els cossos de la pintura de Dalí tenen qualitat de peix. El cercle de la seva imaginació és clos com una cala morta. Mediterrani -¨quin altre pintor surrealista se li assembla?-, Dalí, en pretendre ésser un metafísic de la natura prehistòrica del Cap de Creus, n'ha donat la física. Allò que el distingeix radicalment dels altres pintors del seu grup és aquesta mediterraneïtat. A Dalí, endut per la seva objectivitat, les pedres se li estovaven a les mans, i les carns pugnen, en llur faccidesa, per petrificar-se. Roques, arbres i personatges diríeu que han estat sotmesos prèviament a una putrefacció submarina.
J.V. Foix (1893-1987)