SALUT, NOBLE EMPORDÀ

Salut, noble Empordà, cel ventejat, terra neta, mare de gent valenta i franca, hostal de treball i sa alegria pubilla del Pirineu i el mar, capçal de la pàtria, mirall de Catalunya. Que voltes t'he mirat, via a través, tornant de França de bell matí, desvetllat-me enlluernat per la llum roja del sol ixent, que tot et banyava i encenia! I que m'era de delitosa aquesta primera visió de la pàtria després de l'absència! Tot tu, Empordà, em semblaves llavors un paradís; perquè, a la claror del matí, totes les coses m'apareixen com si fossin acabades de néixer. Cada arbre era com un primer arbre; l'estela dels vinyars i oliverars com si brotessin per primera vegada; les cases i els camins que hi duen, plens de la pau dels patriarques; els homes i les dones que hi veia, d'una gran serietat i puresa en els ulls i en la boca, i tota la plan com si en aquell instant acabés d'eixamplar-se al bes del sol marí davant del Pirineu que es fes lluny enllà meravellat de mirar-se-la als peus.



Joan Maragall (1860-1911)