CREMA DE PERALADA

Què us diré? Que tot això s'ordenà, i el senyor rei volgué que el comte de Pallars i En Guillem d'Anglerola romanguessin a Peralada, i N'Arnau de Cortsaví, i En Dalmau de Castellnou, i En Gilabert de Castellnou, que era molt jove encara i no se separà del senyor rei. I es pot dir que a Peralada quedaren quatre rics-homes que eren dels bons cavallers del món; de manera que fou ordenat que N'Arnau de Cortsaví i En Dalmau de Castellnou anessin a enfortir llurs llocs, prou que n'hi havia a Peralada amb el comte de Pallars i En Guillem d'Anglesola. I així, al matí d'un bell jorn clar, el vescomte d'Empúries se n'anà pel seu comtat a endreçar Castelló i altres llocs. I el vescomte de Cardona se n'anà a Girona i es ficà a dins i escombrà la ciutat de dones i d'infants; i prengué en la seva companyia molts honorables cavallers que de cor l'anaven i molt honorables ciutadans; i abastà molt bé la torre de Geronella i tota la ciutat. I així mateix el vescomte de Rocabertí anà a enfortir els seus castells; i el vescomte de Castellnou i En Dalmau de Castellnou feren el mateix, com N'Arnau de Cortsaví.

I quan tot això fou ordenat, i cadascú, plorent, hagué pres comiat del senyor rei, el senyor rei fou preparat per a sortir l'endemà, i féu reunir el consell de Peralada. I els predicà i els digué molt bones paraules, i els confortà i els alegrà i els requerí de fer bé, i prengué comiat; i digué que al matí se n'anirien el senyor infant i tots; i els prohoms de Peralada li digueren:

-Senyor, no us faci por aquest lloc, que el lloc és fort i bo, i ben proveït de viandes i de gents, i amb la voluntat de Déu nosaltres farem tant que us tindrem embarrenat el rei de França que no anirà més endavant; i, si ho fa, nosaltres li tallarem els camins i li matarem les rècules d'atzembles amb les viandes.

I el senyor rei els agraí molt tot el que li digueren.

Què us diré? Els almogàvers que hi havia amb el senyor rei eren més de cinc mil, i el senyor rei havia ordenat que en romanguessin mil dins Peralada; de la qual cosa els almogàvers que foren triats per romandre amb llur companyia estaven molt dolguts per tal com havien de restar dins, el cor se'ls n'anava pel guany que els altres farien sobre els francesos en les incursions nocturnes i pensaren que ells obrarien d'una altra manera. I ja veureu la gran malvestat que feren: que quan arribà la mitjanit i el senyor rei i el senyor infant hagueren eixit de Peralada i ja podien ésser a Vilabertan o a Figueres, ells van calar foc en cent llocs de la vila de Peralada i cridaren: -Eixir! eixir!

Què us diré? La bona gent i els homes i dones que jeien en llurs llits, oïren el via fora i veieren la vila abrasar de foc, cadascun i cadascuna pensaren a salvar el seu fill o la seva filla, i els homes la seva muller i els seus infants. I els almogàvers pensaren en el botí i a saquejar. Què us diré? Tota la vila abrasà i saquejà, que a part de les muralles, no hi restaren ni deu albergs en peu. I fou un gran dany, que Peralada era la més antiga vila, que des de Carlemay i Rollan la conqueriren no fou de saraïns; ans és veritat que el monestir de Sant Quirc féu Carlemay i dotà amb Peralada i amb altres terres del Parelladès i del comtat d'Empúries. (...)

I quan això sabé el senyor rei d'Aragó i el senyor infant, i els cabdals tots, que així havia estat destruïda i cremada, en foren molt despagats; però el temps era tal, que res no s'hi podia fer. Per això, en tots els temps, sigui qui sigui el rei d'Aragó, es creu obligat a fer bé a la vila de Peralada en general i en especial a tothom qui d'ella sigui i així mateix al senyor de Peralada, com bé podem saber que en servei del senyor rei d'Aragó perderen tot quant havien. Que jo i d'altres que en aquella hora hi perdérem gran part del que teníem, no hi hem tornat més per habitar-hi sinó que hem anat pel món cercant fortuna amb molt dany i molt treball i molts perills que hem passat, i dels quals la major part han mort en les guerres aquestes que la casa d'Aragó ha tingut.


Ramon Muntaner (1265-1336)

Vocabulari